Tendències en els models d’atenció de llarga durada a Europa. Quin model de residència volem?
Europa és heterogènia. Ho és per història, culturalment i econòmicament, i, per tant, ho és en l’organització i la capacitat de proveir serveis socials d’atenció de llarga durada a les persones grans. Malgrat aquesta heterogeneïtat, en conjunt, podem dir que Europa es defineix, almenys en part, pel que hem denominat estat del benestar.
L’esperança de vida alta, superior als 80 anys, configura la nostra societat i, lògicament i de manera especial, el marc de necessitats que poden tenir les persones grans com a conseqüència de l’acumulació de malalties cròniques i, de vegades, la discapacitat consegüent. També és important la disminució de la natalitat, que a Europa és d’1,55 fills per dona (a Espanya, 1,3) i que també té la seva importància en la configuració del sistema de protecció social actual i per al futur.
Tots els països han desenvolupat un sistema d’atenció domiciliària i un sistema d’atenció en residències. La intensitat d’aquests serveis varia a cada país. La incorporació més recent dels països de l’Est a la Unió Europea ha modificat les estadístiques, de manera que ara Espanya ocupa una posició més intermèdia en el rànquing europeu, però, en general, i particularment pel que fa als serveis domiciliaris, es troba per sota dels països occidentals més desenvolupats. De fet, alguns països del sud d’Europa, com Espanya, Itàlia, Portugal o Grècia, tradicionalment amb una capacitat de cura per part de les famílies més gran, han desenvolupat el model de serveis socials més tard, tot i que els canvis culturals fan que actualment les necessitats siguin similars a tot arreu. L’aprovació a Espanya de la Llei de dependència el 2006 va ser un intent de posar-se al dia en aquest retard, amb un èxit només parcial.
A Europa, encara que amb una gran variabilitat entre països, una mitjana del 7,6% dels ciutadans de 65 anys o més està rebent atenció domiciliària de llarga durada, mentre que un 3,3% rep atenció residencial (a Catalunya, el 4,3%). Hi ha una preferència per prioritzar els serveis a domicili en resposta a la voluntat de les persones grans, que gairebé de manera sistemàtica prefereixen romandre a casa, i també, lògicament, per un tema de costos.
Des del punt de vista de l’organització i del tipus d’atenció residencial, clàssicament hi ha dos models: les residències i les nursing homes. A l’Estat espanyol, aquestes denominacions es correspondrien amb al que antigament eren les residències de vàlids i les residències d’assistits. De fet, tant a Catalunya com en altres països, aquestes dues categories s’han unificat en una de sola: les residències. En alguns països també hi ha recursos més medicalitzats, com ara les unitats de llarga estada sociosanitària a Catalunya. La tendència a Europa és la disminució d’aquests recursos per tal d’assegurar la provisió dels serveis de salut directament a les residències mitjançant el suport del sistema sanitari extern a aquestes residències.
Però, tal vegada, la principal tendència, malgrat les grans diferències en la seva distribució segons els països i, en general, encara amb una clara insuficiència, és el model d’apartaments amb serveis, també anomenat housing. Aquest model també presenta diferències en els serveis que pot proveir i, sobretot, en la seva intensitat. Les persones que hi viuen, poden rebre serveis de cura de la llar, d’atenció a la persona i d’atenció a les necessitats de salut.
Per tant, es van configurant dues tipologies de centres: els apartaments amb serveis (amb diferents paquets de serveis segons les necessitats i les preferències) i les residències (per a les persones amb una dependència més alta i, per tant, amb més necessitats). Queda per veure la conveniència o la necessitat de disposar d’un percentatge inferior de recursos per a persones no només amb una dependència alta, sinó amb moltes més necessitats de salut, i si aquests centres han d’estar a les mateixes residències o han de ser un recurs clarament diferenciat. D’acord amb l’experiència a Catalunya, en tot cas es tractaria de només un 10% del total de llits residencials.
En relació amb el model d’atenció, hi ha un acord ampli que l’atenció centrada en la persona és el model que cal seguir. És aplicable tant en l’atenció residencial com en la institucional i, de fet, en les residències és on probablement adquireix el seu valor màxim. Aquest model és el que permet garantir millor la dignitat de les persones, ja que assumeix la carta dels drets de les persones amb discapacitat, promou la personalització de l’atenció basada en la història de vida de cada individu, en les seves preferències, i té en compte les seves necessitats.
L’aplicació real del model requereix la implicació i la formació de totes les persones que hi intervenen: gestors, directius, tècnics, gericultors… Això permetria una organització flexible que possibilités una adaptació a cada persona fins al màxim possible. Només d’aquesta manera es podrà oferir una atenció personalitzada veritablement centrada en la persona.
Antoni Salvà
Director de la Fundació Salut i Envelliment UAB
Càtedra de Recerca en Geriatria i Atenció de Llarga Durada
Europa es heterogénea. Lo es por historia, cultural y económicamente, y, por tanto, lo es en la organización y la capacidad de proveer servicios sociales de atención de larga duración a las personas mayores. A pesar de esta heterogeneidad, en conjunto, podemos decir que Europa se define, al menos en parte, por lo que hemos denominado estado del bienestar.
La esperanza de vida alta, superior a los 80 años, configura nuestra sociedad y, lógicamente y de manera especial, el marco de necesidades que pueden tener las personas mayores como consecuencia de la acumulación de enfermedades crónicas y, a veces, la discapacidad consiguiente. También es importante la disminución de la natalidad, que en Europa es de 1,55 hijos por mujer (en España, 1,3) y que también tiene su importancia en la configuración del sistema de protección social actual y para el futuro.
Todos los países han desarrollado un sistema de atención domiciliaria y un sistema de atención en residencias. La intensidad de estos servicios varía en cada país. La incorporación más reciente de los países del Este en la Unión Europea ha modificado las estadísticas, por lo que ahora España ocupa una posición más intermedia en el ranking europeo, pero, en general, y particularmente en cuanto a los servicios domiciliarios, se encuentra por debajo de los países occidentales más desarrollados. De hecho, algunos países del sur de Europa, como España, Italia, Portugal o Grecia, tradicionalmente con una capacidad de cuidado por parte de las familias más grande, han desarrollado el modelo de servicios sociales más tarde, aunque los cambios culturales hacen que actualmente las necesidades sean similares en todas partes.
En Europa, aunque con una gran variabilidad entre países, una media del 7,6% de los ciudadanos de 65 años o más está recibiendo atención domiciliaria de larga duración, mientras que un 3,3% recibe atención residencial (en Cataluña, el 4 , 3%). Hay una preferencia para priorizar los servicios a domicilio en respuesta a la voluntad de las personas mayores, que casi de manera sistemática prefieren permanecer en casa, y también, lógicamente, por un tema de costos.
Desde el punto de vista de la organización y del tipo de atención residencial, clásicamente hay dos modelos: las residencias y las nursing hombres. En España, estas denominaciones se corresponderían con el que antiguamente eran las residencias de válidos y las residencias de asistidos. De hecho, tanto en Cataluña como en otros países, estas dos categorías se han unificado en una sola: las residencias. En algunos países también hay recursos más medicalizados, como las unidades de larga estancia sociosanitaria en Cataluña. La tendencia en Europa es la disminución de estos recursos para asegurar la provisión de los servicios de salud directamente a las residencias mediante el apoyo del sistema sanitario externo a estas residencias.
Pero, tal vez, la principal tendencia, a pesar de las grandes diferencias en su distribución según los países y, en general, aunque con una clara insuficiencia, es el modelo de apartamentos con servicios, también llamado housing. Este modelo también presenta diferencias en los servicios que puede proveer y, sobre todo, en su intensidad. Las personas que viven, pueden recibir servicios de cuidado del hogar, de atención a la persona y de atención a las necesidades de salud.
Por tanto, se van configurando dos tipologías de centros: los apartamentos con servicios (con diferentes paquetes de servicios según las necesidades y las preferencias) y las residencias (para las personas con una dependencia más alta y, por tanto, con más necesidades) . Queda por ver la conveniencia o la necesidad de disponer de un porcentaje inferior de recursos para personas no sólo con una dependencia alta, sino con muchas más necesidades de salud, y si estos centros deben estar en las mismas residencias o deben ser un recurso claramente diferenciado. De acuerdo con la experiencia en Cataluña, en todo caso se trataría de sólo un 10% del total de camas residenciales.
En relación con el modelo de atención, hay un acuerdo amplio que la atención centrada en la persona es el modelo a seguir. Es aplicable tanto en la atención residencial como en la institucional y, de hecho, en las residencias es donde probablemente adquiere su valor máximo. Este modelo es el que permite garantizar mejor la dignidad de las personas, ya que asume la carta de los derechos de las personas con discapacidad, promueve la personalización de la atención basada en la historia de vida de cada individuo, en sus preferencias, y tiene en cuenta sus necesidades.
La aplicación real del modelo requiere la implicación y la formación de todas las personas que intervienen: gestores, directivos, técnicos, gericultores … Esto permitiría una organización flexible que posibilitara una adaptación a cada persona hasta el máximo posible. Sólo de esta manera se podrá ofrecer una atención personalizada verdaderamente centrada en la persona.
Antoni Salvà
Director de la Fundación Salud y Envejecimiento UAB
Cátedra de Investigación en Geriatría y Atención de Larga Duración
