Seguretat i caigudes

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la caiguda com la conseqüència de qualsevol incident que precipita les persones o pacients a terra en contra de la seva voluntat, això inclou relliscades, ensopegades i pèrdua d’equilibri.

El risc de caure s’incrementa amb l’edat, es considera que les persones més grans de 70 anys tenen més risc de caure. Les conseqüències d’una caiguda poden ser greus: a curt termini poden produir hipotèrmia, fractures o hospitalització; a llarg termini poden implicar immobilitat, allitament i fins i tot mort.

Caigudes per factors relacionats amb la persona

• Problemes visuals, per exemple cataractes.
• Problemes de nutrició, carència de Vitamina D i de calç.
• Excés de medicació, cal fer periòdicament una revisió de la medicació que s’està prenent.
• Problemes de fragilitat.

Caigudes per factorns externs

• Manca d’Il·luminació a la llar, en especial en les hores de poca llum externa.
• Excés de mobiliari, en especial a llocs que són de pas.
• No deixar calaixos i armaris oberts.
• No tenir catifes que no estiguin ben agafades a terra, ni cables que facin ensopegar.
• Comprovar que el terra no tingui rajoles aixecades.
• Tenir barana a les escales.
• Protegir el terra de la banyera i de la dutxa.
• Utilitzar agafadors o barres de subjecció al lavabo i altres estances de la llar per sentir-nos més segurs.
• Utilitzar calçat adequat que subjectin bé el peu i no rellisquin.
• Si és necessari utilitzar ajuts tècnics: bastons, caminadors…
• Utilitzar telèfons sense fil i portar-los sempre a sobre.
• No és recomanable utilitzar baldons en l’habitació o bany perquè poden impedir que ens proporcionin ajut en cas de necessitar-ho.

Quan es produeixen la majoria de les caigudes?

Durant la nit ja que moltes vegades coincideixen varis elements que poden afavorir-les: alguns medicaments, aixecar-se amb pressa, no calçar-se adequadament, o no utilitzar la llum.

El lloc més freqüent de la caiguda és el dormitori i després el bany.