Salut i autocura

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La Salut és un estat complet de benestar físic, mental i social, i no únicament l’absència de malaltia.

En el context de la promoció de la salut, la salut ha estat considerada no com un estat abstracte, sinó com un mitjà per arribar a un fi, com un recurs que permet a les persones portar una vida individual, social i econòmicament productiva.

Es poden evitar moltes malalties si es té cura de la salut i es fa un bon control dels medicaments, alguns dels aspectes més importants a tenir en compte són:

• Utilització adequada dels medicaments. Només s’han de prendre els medicaments recomanats pel metge.
• L’ús de les vacunes recomanades per a la protecció de malalties. Es recomana la vacuna antigripal un cop l’any.
• Detecció precoç de malalties (càncer, depressió, demència..)
• Revisar periòdicament la vista i l’oïda.
• Controlar els nivells de colesterol, la pressió arterial i els nivells de glucèmia.
• Estar mentalment actius.
• No fumar.
• No prendre begudes alcohòliques.

Segons l’Institut d’Estudis Catalans, la paraula cura es defineix com “atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa”. Auto cura, segons el Diccionari d’Infermeria del Termcat, es defineix com “un conjunt d’accions que duu a terme una persona per al manteniment de la seva vida, la seva salut i el seu benestar”.  La salut és un bé que apreciem molt més quan ens falta, i que impacta en el nostre funcionament físic, psicològic i social

Quan disposem d’un diagnòstic mèdic, ens ha de quedar clar que la nostra salut continua sent la nostra responsabilitat, no la dels professionals sanitaris.

Si patim una malaltia crònica, l’auto cura és fonamental per conviure-hi. L’OMS, en el Fòrum Internacional Família i Salut, en el seu programa Pacient expert (www.pacienteexperto.org), promou el model d’autocura amb el qual el pacient se sent responsable de la seva salut, aprèn a tractar la seva malaltia, accepta, coneix i manté hàbits saludables i, sobretot, confia que pot millorar la seva situació.

No hi ha dubte que per assolir aquests objectius cal la col·laboració i la implicació del pacient, els professionals sanitaris, els cuidadors i familiars. No hem de confondre l’auto cura amb la NO-cura, sinó que aquest nou enfocament d’assistència en el qual “jo opino, participo i sovint prenc decisions responsables”, millorarem la nostra salut no només física, sinó també la salut psicològica i social.

Per promoure el benestar de les persones i fer un bon ús dels recursos, hem de tenir en compte els següents aspectes:

• Millorar el grau de coneixements sobre salut/malaltia.
• Millorar l’experiència i el coneixement sobre la utilització dels serveis sanitaris i socials.
• Promoure el benestar i qualitat de vida de les persones per tal de donar més qualitat als anys de vida amb un impacte positiu per a la seva salut.
• Optimitzar l´ús dels serveis i els costos afavorint la sostenibilitat del sistema