Relacions intergeneracionals
Les relacions intergeneracionals es donen entre persones o grups de diferents edats que intercanvien experiències i coneixements.
Vivim en una societat que acostuma a classificar i posar les persones en compartiments estanc en funció de l’edat, el gènere, indicadors socioculturals i econòmics. És cert que una mateixa persona pot pertànyer a diferents grups, però en moltes ocasions no hi ha ponts de comunicació entre els uns i els altres.
Aquesta realitat no és igual al món urbà que al rural. En aquest últim és molt més fàcil que hi hagi comunicació i relació entre diferents grups. El context és més petit i al final tots participen en tot. Però aquesta distancia sí que la trobem a les ciutats, i com més grans són, més aïllament hi pot haver.
Al començament del segle xx no era necessari pensar en projectes que afavorissin les relacions entre persones de diferents edats, ja que en el nucli de la mateixa família ja es donava la relació entre tres generacions diferents: avis-pares-fills, que sovint convivien a la mateixa casa. Avui, en una societat cada vegada més urbana, això és impensable, no tan sols no es conviu, sinó que la residència dels uns i dels altres pot estar en ciutats o països diferents. Un altre factor que cal considerar és l’augment de l’esperança de vida. El nombre de persones més grans de 65 anys cada vegada és més elevat, i aquesta tendència s’incrementarà els propers anys. Les persones viuen més, són més actives i aspiren a tenir uns nivells de participació socials òptims. Davant d’aquest context, s’han de propiciar espais on les relacions entre persones de diferents edats sigui un dels principals objectius.
Els motius que impulsen aquestes iniciatives són diversos, però destacaria el de la transferència de coneixements i experiències, en què les persones grans i els joves poden donar i rebre. Per als joves, implica conèixer de primera mà la història, la cultura, la política i la societat de l’època dels seus avis. Significa tenir l’oportunitat que els protagonistes mateixos de la història ens la puguin relatar. Per a les persones grans aporta actualització, aprenentatge en noves tecnologies —molt important per garantir que no es produeixi la famosa escletxa digital. La interacció entre diferents generacions també facilita els lligams emocionals, proporciona una visió del món integradora, en què la persona evoluciona des del seu naixement per les diferents etapes del cicle vital. És com un llibre que té diferents capítols, però que tots junts construeixen una història.
Les relacions intergeneracionals faciliten veure les dues cares d’una mateixa moneda. Som cuidadors d’altres, però a la vegada nosaltres també hem estat cuidats. Ens ajuden a comprendre la interdependència de les relacions humanes. Els projectes intergeneracionals neixen com una necessitat de propiciar l’acostament entre persones de diferents generacions i demostrar que hi ha sempre una transferència de coneixement que ens enriqueix.
La major part de projectes intergeneracionals es troben entre nens i nenes —però també entre joves en edat escolar o universitària— i persones grans que estan en un entorn residencial o en equipaments culturals i lúdics. Els projectes es porten a terme a l’escola o bé en aquests equipaments per a gent gran. Alguns exemples de projectes:
- Recuperació de cançons tradicionals i instruments
- Aprenentatge de danses populars, com pot ser la sardana
- Jocs tradicionals al carrer
- Manualitats
- Horts urbans
- Contacontes
- Tallers de noves tecnologies
- Compartir pis. Joves universitàries i gent gran
- Jocs multimèdia, Connexió 0.99
El repte que tenim és pensar, dissenyar i construir el nostre entorn d’una manera inclusiva per a tots. La societat del present i el futur ha de permetre una comunicació i una relació entre tots els seus integrants.
Imma Playà i Pujols. Psicòloga
Las relaciones intergeneracionales se dan entre personas o grupos de diferentes edades que intercambian experiencias y conocimientos.
Vivimos en una sociedad que suele clasificar y poner a las personas en compartimentos estanco en función de la edad, el género, indicadores socioculturales y económicos. Es cierto que una misma persona puede pertenecer a diferentes grupos, pero en muchas ocasiones no hay puentes de comunicación entre unos y otros.
Esta realidad no es igual en el mundo urbano que al rural. En este último es mucho más fácil que haya comunicación y relación entre diferentes grupos. El contexto es más pequeño y al final todos participan en todo. Pero esta distancia sí la encontramos en las ciudades, y cuanto más grandes son, más aislamiento puede haber.
A comienzos del siglo XX no era necesario pensar en proyectos que favorecieran las relaciones entre personas de diferentes edades, ya que en el núcleo de la misma familia ya se daba la relación entre tres generaciones diferentes: abuelos-padres-hijos, que a menudo convivían en la misma casa. Hoy, en una sociedad cada vez más urbana, esto es impensable, no sólo no se convive, sino que la residencia de unos y otros puede estar en ciudades o países diferentes. Otro factor a considerar es el aumento de la esperanza de vida. El número de personas mayores de 65 años cada vez es más elevado, y esta tendencia se incrementará en los próximos años. Las personas viven más, son más activas y aspiran a tener unos niveles de participación sociales óptimos. Ante este contexto,
Los motivos que impulsan estas iniciativas son diversos, pero destacaría el de la transferencia de conocimientos y experiencias, en el que las personas mayores y los jóvenes pueden dar y recibir. Para los jóvenes, implica conocer de primera mano la historia, la cultura, la política y la sociedad de la época de sus abuelos. Significa tener la oportunidad de que los protagonistas mismos de la historia nos la puedan relatar. Para las personas mayores aporta actualización, aprendizaje en nuevas tecnologías -muy importante para garantizar que no se produzca la famosa brecha digital. La interacción entre diferentes generaciones también facilita los vínculos emocionales, proporciona una visión del mundo integradora, en la que la persona evoluciona desde su nacimiento por las diferentes etapas del ciclo vital. Es como un libro que tiene diferentes capítulos,
Las relaciones intergeneracionales facilitan ver las dos caras de una misma moneda. Somos cuidadores de otros, pero a la vez nosotros también hemos sido cuidados. Nos ayudan a comprender la interdependencia de las relaciones humanas. Los proyectos intergeneracionales nacen como una necesidad de propiciar el acercamiento entre personas de diferentes generaciones y demostrar que hay siempre una transferencia de conocimiento que nos enriquece.
La mayor parte de proyectos intergeneracionales se encuentran entre niños y niñas -pero también entre jóvenes en edad escolar o universitaria- y personas mayores que están en un entorno residencial o en equipamientos culturales y lúdicos. Los proyectos se llevan a cabo en la escuela o bien en estos equipamientos para la tercera edad. Algunos ejemplos de proyectos:
– Recuperación de canciones tradicionales e instrumentos
– Aprendizaje de danzas populares, como puede ser la sardana
– Juegos tradicionales en la calle
– Manualidades
– Huertos urbanos
– Cuentacuentos
– Talleres de nuevas tecnologías
– Compartir piso. Jóvenes universitarias y personas mayores
– Juegos multimedia, Conexión 0.99
El reto que tenemos es pensar, diseñar y construir nuestro entorno de una manera inclusiva para todos. La sociedad del presente y el futuro debe permitir una comunicación y una relación entre todos sus integrantes.
Imma Playà y Colinas. psicóloga
