Refredats i malalties respiratòries
REFREDAT I MALALTIES RESPIRATÒRIES
Les malalties respiratòries són de les més freqüents entre la gent gran, sobretot les infeccions, atès que poden ser la causa del 25% de totes les consultes mèdiques.
Entre els trastorns més freqüents podem anomenar les infeccions, l’MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica, que engloba la bronquitis crònica i l’emfisema) i l’asma.
Les infeccions respiratòries
Aquestes poden ser de les vies respiratòries altes (són les que afecten la part superior de l’arbre respiratori: nas, gola, faringe i laringe) i de les vies respiratòries baixes (són les que afecten la tràquea, els bronquis i els pulmons).
Un dels aspectes més rellevants continua sent el de la prevenció. En aquest sentit, cal insistir en la vacunació antigripal de cada any per tal d’evitar complicacions, i també en la vacuna antipneumocòccica en els casos en què estigui indicada.
- INFECCIONS DE VIES RESPIRATÒRIES ALTES: rinitis aguda o refredat comú, sinusitis, faringitis o faringoamigdalitis.
Són les infeccions respiratòries més freqüents. Les provoquen majoritàriament una gran varietat de virus, i les bactèries habitualment solen causar complicacions secundàries.
1.1. RINITIS AGUDA. La pot desencadenar un conjunt de virus (rinovirus, virus influença i parainfluença, virus sincític respiratori...) i es transmet tant per via aèria com per contacte directe. Té un període d’incubació de 2-3 dies amb uns símptomes que poden incloure: picor nasal, esternuts, rinorrea aquosa (secreció nasal no purulenta) i, ocasionalment, tos seca, mal de cap i febreta sempre inferior a 38 ºC. Aquests símptomes poden durar entre 5-7 dies, excepte si hi ha tos, que es pot perllongar per més temps. Les possibles complicacions bacterianes poden afectar els sins paranasals (i provocar sinusitis, en la qual la rinorrea és mucopurulenta, hi ha obstrucció nasal, febre i molèsties facials, i en la qual és precís una exploració física adequada per part del metge i probablement una radiologia dirigida), l’orella mitjana (otitis) i els bronquis (bronquitis).
El tractament és simptomàtic, dirigit als símptomes que hi hagi, tant amb mesures casolanes (gargarismes de farigola) com amb mesures locals i generals (rentats nasals amb sèrum fisiològic, augment de la ingesta de líquids i repòs moderat), i amb mesures farmacològiques (antiinflamatoris, antihistamínics, antitussígens, vasoconstrictors nasals –amb un màxim de 5 dies‒ i sense antibiòtics, excepte en el cas que es presenti una complicació bacteriana), quan sigui precís.
Cal diferenciar-la adequadament de la grip. Hem de pensar que una persona pot tenir una grip quan estem en època gripal, presenta febre de més de 38 ºC i, almenys, tres dels símptomes següents: esgarrifances, nou mal de cap o dolor ocular, dolors musculars, malestar general o manca de gana, dolor a la gola i nova tos irritativa o augmentada.
1.2. FARINGITIS O FARINGOAMIGDALITIS. Els agents causals més freqüents tornen a ser els virus, encara que també pot ser provocada per bactèries. Habitualment causa dolor quan s’empassa i envermelliment faringi, i el seu tractament es refereix als símptomes que presenta, excepte en els casos produïts per bactèries i pel virus de l’herpes simple (en què s’ha d’administrar antibiòtic durant uns 7-10 dies).
- INFECCIONS DE VIES RESPIRATÒRIES BAIXES: bronquitis aguda, infeccions en persones amb MPOC i pneumònia.
2.1. BRONQUITIS AGUDA. Sol presentar-se amb símptomes com tos, expectoració, dolor toràcic i febreta. Sol requerir l’administració d’antitèrmics, antitussígens i broncodilatadors, quan hi ha obstrucció bronquial. L’ús rutinari d’antibiòtics en la bronquitis aguda no complicada no està indicat. Per tant, el consell del metge de família en aquests casos pot ser molt útil.
2.2. INFECCIONS EN EL PACIENT AMB MPOC. La dada que indica millor que la descompensació està produïda per una infecció bacteriana és la coloració groga verdosa de l’esput.
2.3. PNEUMÒNIA. Entre les persones més grans de 65 anys ocupa el quart lloc entre els motius principals d’ingrés a l’hospital. Els símptomes clàssics (febre alta d’inici sobtat, dolor toràcic quan es respira i es tos, expectoració fosca i dades rellevants en l’exploració física i radiològica) poden estar absents. De vegades les alteracions del nivell d’alerta i del nivell de consciència (quadres confusionaris aguts), els malestars inespecífics o fins i tot els deterioraments del nivell d’autonomia poden ser els únics símptomes presents. Si ens trobem davant d’aquestes alteracions cal fer una consulta mèdica per tal de valorar fer una adequada exploració física i, probablement, també analítica i radiològica.
La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)
Es defineix com la presència d’una limitació crònica, progressiva i poc reversible del flux de l’aire, a causa principalment del fum del tabac.
A Espanya es calcula que un 9-10% de les persones més grans de 40 anys la presenten, encara que molts d’ells encara estan sense diagnosticar.
El tractament d’aquest trastorn passa per l’abandonament de l’hàbit tabàquic, fer activitat física, una adequada nutrició i l’administració de les vacunes per reduir el risc d’infeccions. Habitualment requereix l’administració de broncodilatadors inhalats com a base del seu tractament.
L’asma bronquial
Entre un 5 i un 10% de la població adulta presenta asma, encara que entre la gent gran potser és més freqüent, atès que els casos nous superen els casos que remeten.
El fum del tabac continua sent un factor de risc per al desenvolupament i la progressió de l’asma, fins i tot des del mateix moment de la inhalació passiva a la infància.
L’abandó de l’hàbit de fumar i el tractament amb corticoides inhalats hauria de ser la base del seu tractament.
RESFRIADO Y ENFERMEDADES RESPIRATORIAS
Las enfermedades respiratorias son de las más frecuentes entre las personas mayores, sobre todo las infecciones, dado que pueden ser la causa del 25% de todas las consultas médicas.
Entre los trastornos más frecuentes podemos llamar las infecciones, la EPOC (enfermedad pulmonar obstructiva crónica, que engloba la bronquitis crónica y el enfisema) y el asma.
Las infecciones respiratorias
Estas pueden ser de las vías respiratorias altas (son las que afectan a la parte superior del árbol respiratorio: nariz, garganta, faringe y laringe) y de las vías respiratorias bajas (son las que afectan a la tráquea, los bronquios y los pulmones) .
Uno de los aspectos más relevantes sigue siendo el de la prevención. En este sentido, hay que insistir en la vacunación antigripal de cada año con el fin de evitar complicaciones, y también en la vacuna antineumocócica en los casos en que esté indicada.
- INFECCIONES DE VÍAS RESPIRATORIAS ALTAS: rinitis aguda o resfriado común, sinusitis, faringitis o faringoamigdalitis.
Son las infecciones respiratorias más frecuentes. Las provocan mayoritariamente una gran variedad de virus, y bacterias habitualmente suelen causar complicaciones secundarias.
1.1. RINITIS AGUDA. La puede desencadenar un conjunto de virus (rinovirus, virus influenza y parainfluenza, virus sincitial respiratorio …) y se transmite tanto por vía aérea como por contacto directo. Tiene un periodo de incubación de 2-3 días con unos síntomas que pueden incluir: picor nasal, estornudos, rinorrea acuosa (secreción nasal no purulenta) y, ocasionalmente, tos seca, dolor de cabeza y febrícula siempre inferior a 38 ºC. Estos síntomas pueden durar entre 5-7 días, excepto si hay tos, que se puede prolongar por más tiempo. Las posibles complicaciones bacterianas pueden afectar a los senos paranasales (y provocar sinusitis, en la que la rinorrea es mucopurulenta, hay obstrucción nasal, fiebre y molestias faciales, y en la que es preciso una exploración física adecuada por parte del médico y probablemente una radiología dirigida),
El tratamiento es sintomático, dirigido a los síntomas que haya, tanto con medidas caseras (gargarismos de tomillo) como con medidas locales y generales (lavados nasales con suero fisiológico, aumento de la ingesta de líquidos y reposo moderado), y con medidas farmacológicas ( antiinflamatorios, antihistamínicos, antitusígenos, vasoconstrictores nasales -con un máximo de 5 días- y sin antibióticos, excepto en el caso de que se presente una complicación bacteriana), cuando sea preciso.
Hay que diferenciar adecuadamente de la gripe. Debemos pensar que una persona puede tener una gripe cuando estamos en época gripal, presenta fiebre de más de 38 ºC y, al menos, tres de los siguientes síntomas: escalofríos, nuevo dolor de cabeza o dolor ocular, dolores musculares, malestar general o falta de hambre, dolor en la garganta y nueva tos irritativa o aumentada.
1.2. FARINGITIS O faringoamigdalitis. Los agentes causales más frecuentes vuelven a ser los virus, aunque también puede ser provocada por bacterias. Habitualmente causa dolor al tragar y enrojecimiento faríngeo, y su tratamiento se refiere a los síntomas que presenta, salvo en los casos producidos por bacterias y por virus del herpes simple (en que se ha de administrar antibiótico durante unos 7 -10 días).
- INFECCIONES DE VÍAS RESPIRATORIAS BAJAS: bronquitis aguda, infecciones en personas con EPOC y neumonía.
2.1. BRONQUITIS AGUDA. Suele presentarse con síntomas como tos, expectoración, dolor torácico y febrícula. Suele requerir la administración de antitérmicos, antitusígenos y broncodilatadores, cuando hay obstrucción bronquial. El uso rutinario de antibióticos en la bronquitis aguda no complicada no está indicado. Por tanto, el consejo del médico de familia en estos casos puede ser muy útil.
2.2. INFECCIONES EN EL PACIENTE CON EPOC. El dato que indica mejor que la descompensación está producida por una infección bacteriana es la coloración amarilla verdosa del esputo.
2.3. NEUMONÍA. Entre las personas mayores de 65 años ocupa el cuarto lugar entre los motivos principales de ingreso en el hospital. Los síntomas clásicos (fiebre alta de inicio súbito, dolor torácico cuando se respira y se tos, expectoración oscura y datos relevantes en la exploración física y radiológica) pueden estar ausentes. A veces las alteraciones del nivel de alerta y del nivel de conciencia (cuadros confusos agudos), los malestares inespecíficos o incluso los deterioros del nivel de autonomía pueden ser los únicos síntomas presentes. Si nos encontramos ante estas alteraciones es necesario hacer una consulta médica para valorar hacer una adecuada exploración física y, probablemente, también analítica y radiológica.
La enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC)
Se define como la presencia de una limitación crónica, progresiva y poco reversible del flujo del aire, debido principalmente al humo del tabaco.
En España se calcula que un 9-10% de las personas mayores de 40 años la presentan, aunque muchos de ellos todavía están sin diagnosticar.
El tratamiento de este trastorno pasa por el abandono del hábito tabáquico, hacer actividad física, una adecuada nutrición y la administración de las vacunas para reducir el riesgo de infecciones. Habitualmente requiere la administración de broncodilatadores inhalados como base de su tratamiento.
El asma bronquial
Entre un 5 y un 10% de la población adulta presenta asma, aunque entre la gente mayor quizás es más frecuente, dado que los casos nuevos superan los casos que remiten.
El humo del tabaco sigue siendo un factor de riesgo para el desarrollo y la progresión del asma, incluso desde el mismo momento de la inhalación pasiva a la infancia.
El abandono del hábito de fumar y el tratamiento con corticoides inhalados debería ser la base de su tratamiento.
