Presbiacúsia
HIPOACÚSIA EN ADULTS MAJORS
Dra. Victoria Rivero de Jesús, Dr. Maurizio Levorato, Dr. Alfredo Rigau
La pèrdua de la capacitat d'audició pot iniciar-se a partir dels 40 anys en algunes persones hereditàriament predisposades. Un de cada tres adults de més de 65 anys d'edat té pèrdua de l'audició, i la meitat de les persones de més de 75 anys d'edat té pèrdua de l'audició. Tot i que moltes persones arriben a la tercera edat amb una acceptable capacitat auditiva, el més comú és que aquesta capacitat vagi declinant amb el temps. Hi ha persones grans en què aquest declivi, anomenat presbiacúsia, és més marcat, i pot tenir la causa en diferents problemes fisiopatològics.
DEFINICIÓ
El nom presbiacúsia deriva del grec presbyte, que significa "vell" i d'acúsia, és a dir, "sentir" i es caracteritza per la pèrdua gradual de l'audició que es produeix a mesura que la persona envelleix. En general és una pèrdua gradual, i aquesta és la raó que algunes persones no siguin conscients del canvi (a vegades són els fills els qui s'adonen...). Aproximadament el 30 per cent de les persones de més de 65 anys, i la meitat de les de 75 anys i més grans, pateixen algun grau d'hipoacúsia, que en ocasions s'associa amb trastorns de l'humor (depressió/ansietat) i aïllament social.
A nivell anatòmic es produeix una despoblació de les neurones sensorials que afecta tota la via auditiva, des de l'òrgan de Corti, encarregat de la percepció dels sons en l'oïda interna, fins a l'escorça cerebral, que descodifica els estímuls que li arriben a través de la via auditiva. La presbiacúsia també es veu afavorida pel desenvolupament de malalties com la diabetis, l'aterosclerosi, la ingesta de medicaments ototòxics (com alguns diürètics, àcid acetilsalicílic / aspirina, etc.), l'exposició a sorolls intensos (ambients de treball sorollosos), etc.
Factors que predisposen
S'ha especulat sobre que hi ha diferents factors que hi predisposen, com ara:
1. Factors ambientals: el soroll ambiental i medicaments ototòxics.
2. Malalties concomitants, especialment diabetis, arteriosclerosi, vasculopaties i altres malalties metabòliques.
QUADRE CLÍNIC
És a partir dels 65 anys quan el quadre adquireix significat clínic (i amb més freqüència en els homes). La forma d’inici és molt variable, depenent fonamentalment de la velocitat d'aparició del quadre i de la severitat amb què ho faci. Habitualment comença amb una dificultat per percebre els sons aguts, fins que, i amb el temps, s’instal·la una mala discriminació de la paraula (que és el problema més important). La tendència de les persones és pujar el volum de la veu quan s’adrecen a una persona gran, quan en realitat això pot provocar només molèsties. És molt millor vocalitzar bé per incrementar la intel·ligibilitat del senyal verbal. L'evolució d'una presbiacúsia és lenta i progressiva, amb fases de progressió més ràpides.
ESTADI SENSE TRADUCCIÓ CLÍNICA:
Normalment passen desapercebudes, i hi ha modificacions molt lleugeres de la percepció en les tonalitats agudes.
ESTADI D'INCIDÈNCIA SOCIAL:
S’observa quan a partir de la freqüència de 2000 Hz, es presenta una pèrdua de més de 30 dBHL.
ESTADI D'AÏLLAMENT:
És en aquesta fase que la hipoacúsia ja afecta de manera important la comunicació de la persona.
La fallada en l'audició pot acompanyar freqüentment d'altres signes i símptomes, i els més usuals són l’acufen i el vertigen o dèficit de l'equilibri.
DIAGNÒSTIC
Per determinar el tipus d'hipoacúsia i valorar el tractament que s’ha de seguir és necessari realitzar una història clínica completa i detallada sobre la hipoacúsia, practicar una audiometria, i en alguns casos una logoaudiometria o un impedanciometria, i en casos especials potencials evocats auditius del tronc cerebral, determinant així la grau d'audició i les errades en la discriminació fonèmica existent.
TRACTAMENT
Les mesures terapèutiques existents són generalment vasodilatadors i neurotròfics, encara que la seva eficàcia és qüestionable. El tractament per a la presbiacúsia és generalment protèsic, i això és un tema molt delicat (audiòfons digitals i/o aparells implantables).
Recuperar audició és reconquerir la qualitat de vida. Gràcies a una bona rehabilitació auditiva, és possible que les persones grans afectades tornin a participar activament en el seu cercle familiar, que recuperin el plaer de tornar a la seva vida social i que disposin d'una segona oportunitat per gaudir dels estímuls sonors. L'auxiliar auditiu i els diversos tipus de pròtesis i implants són avui dia la solució més eficaç que permet recuperar nivells auditius satisfactoris. Actualment, els auxiliars auditius són dissenyats de manera molt més discreta a la vista, i és més fàcil adaptar-s’hi.
HIPOACUSIA EN ADULTOS MAYORES
Dra. Victoria Rivero de Jesús, Dr. Maurizio Levorato, Dr. Alfredo Rigau
La pérdida de la capacidad de audición puede iniciarse a partir de los 40 años en algunas personas hereditariamente predispuestas. Uno de cada tres adultos de más de 65 años de edad tiene pérdida de la audición, y la mitad de las personas de más de 75 años de edad tiene pérdida de la audición. Aunque muchas personas llegan a la tercera edad con una aceptable capacidad auditiva, lo más común es que esta capacidad vaya declinando con el tiempo. Hay personas mayores en que este declive, llamado presbiacusia, es más marcado, y puede tener su causa en diferentes problemas fisiopatológicos.
DEFINICIÓN
El nombre presbiacusia deriva del griego Presbytère , que significa “viejo” y de acusado , es decir, “sentir” y se caracteriza por la pérdida gradual de la audición que se produce a medida que la persona envejece. En general es una pérdida gradual, y esa es la razón de que algunas personas no sean conscientes del cambio (a veces son los hijos los que se dan cuenta …). Aproximadamente el 30 por ciento de las personas de más de 65 años, y la mitad de las de 75 años y mayores, sufren algún grado de hipoacusia, que en ocasiones se asocia con trastornos del humor (depresión / ansiedad) y aislamiento social.
A nivel anatómico se produce una despoblación de las neuronas sensoriales que afecta a toda la vía auditiva, desde el órgano de Corti, encargado de la percepción de los sonidos en el oído interno, hasta la corteza cerebral, que decodifica los estímulos que le llegan a través de la vía auditiva. La presbiacusia también se ve favorecida por el desarrollo de enfermedades como la diabetes, la aterosclerosis, la ingesta de medicamentos ototóxicos (como algunos diuréticos, ácido acetilsalicílico / aspirina, etc.), la exposición a ruidos intensos (ambientes de trabajo ruidosos), etc.
Factores que predisponen
Se ha especulado sobre que hay diferentes factores predisponentes, tales como:
1. Factores ambientales: el ruido ambiental y medicamentos ototóxicos.
2. Enfermedades concomitantes, especialmente diabetes, arteriosclerosis, vasculopatías y otras enfermedades metabólicas.
CUADRO CLÍNICO
Es a partir de los 65 años cuando el cuadro adquiere significado clínico (y con más frecuencia en los hombres). La forma de inicio es muy variable, dependiendo fundamentalmente de la velocidad de aparición del cuadro y de la severidad con que lo haga. Habitualmente comienza con una dificultad para percibir los sonidos agudos, hasta que, y con el tiempo, se instala una mala discriminación de la palabra (que es el problema más importante). La tendencia de las personas es subir el volumen de la voz cuando se dirigen a una persona mayor, cuando en realidad esto puede provocar sólo molestias. Es mucho mejor vocalizar bien para incrementar la inteligibilidad de la señal verbal. La evolución de una presbiacusia es lenta y progresiva, con fases de progresión más rápidas.
ESTADIO SIN TRADUCCIÓN CLÍNICA:
Normalmente pasan desapercibidas, y hay modificaciones muy ligeras de la percepción en las tonalidades agudas.
ESTADIO DE INCIDENCIA SOCIAL:
Se observa cuando a partir de la frecuencia de 2000 Hz, se presenta una pérdida de más de 30 dBHL.
ESTADIO DE AISLAMIENTO:
Es en esta fase que la hipoacusia ya afecta de manera importante la comunicación de la persona.
El fallo en la audición puede acompañar frecuentemente de otros signos y síntomas, y los más usuales son el acúfeno y el vértigo o déficit del equilibrio.
DIAGNÓSTICO
Para determinar el tipo de hipoacusia y valorar el tratamiento que se debe seguir es necesario realizar una historia clínica completa y detallada sobre la hipoacusia, practicar una audiometría, y en algunos casos una logoaudiometría o un impedanciometría, y en casos especiales potenciales evocados auditivos del tronco cerebral, determinando así la grado de audición y los errores en la discriminación fonémica existente.
TRATAMIENTO
Las medidas terapéuticas existentes son generalmente vasodilatadores y neurotróficos, aunque su eficacia es cuestionable. El tratamiento para la presbiacusia es generalmente protésico, y esto es un tema muy delicado (audífonos digitales y / o aparatos implantables).
Recuperar audición es reconquistar la calidad de vida. Gracias a una buena rehabilitación auditiva, es posible que las personas mayores afectadas vuelvan a participar activamente en su círculo familiar, que recuperen el placer de volver a su vida social y que dispongan de una segunda oportunidad para disfrutar de los estímulos sonoros. El auxiliar auditivo y los diversos tipos de prótesis e implantes son hoy en día la solución más eficaz que permite recuperar niveles auditivos satisfactorios. Actualmente, los auxiliares auditivos son diseñados de manera mucho más discreta a la vista, y es más fácil adaptarse.
