El testament vital, anomenat Document de Voluntats Anticipades (DVA), és el document, per a ús mèdic, mitjançant el qual una persona deixa per escrit les instruccions i cures de salut que voldria rebre en cas que es trobés en una situació en què no pogués expressar personalment la seva voluntat. Per tant, el testament vital no té efecte mentre la persona pugui expressar-se per ella mateixa.
Els únics requisits per atorgar un testament vital són ser major d'edat i tenir capacitat d'obrar.
La formalització del testament vital es fa davant notari o davant de tres testimonis (dos d'ells no poden tenir relació de parentiu fins a segon grau).
També podem utilitzar el testament vital per designar un representant, una persona de plena confiança que conegui els nostres valors i la nostra voluntat, que quedarà facultat en el nostre nom com a interlocutor davant l'equip mèdic en cas que no ens puguem expressar per nosaltres mateixos.
EL DVA és de compliment obligat per al metge, per la qual cosa, en cas d'objecció de consciència, haurà de procurar-se l'assistència d'un altre facultatiu.
En el contingut del document, i depenent de la voluntat de cada persona, es pot fer constar l'estat de deteriorament físic o mental a partir del qual el pacient no vol que se li prolongui la vida per mitjans artificials, i ordenar que se li administrin fàrmacs per evitar patiment, fins i tot la sedació terminal. L'única limitació és que no siguin contraris a l'ordenament jurídic vigent.
Les situacions més comunes que es poden recollir en un testament vital són les que poden derivar-se de casos com danys cerebrals irreversibles, càncer en fase avançada, malalties degeneratives en fases avançades del sistema nerviós o muscular, amb limitació important de la mobilitat, o demències severes.
Un cop atorgat el testament vital, l'interessat, o si escau la família, podran lliurar-lo al centre hospitalari on s'estigui atenent el pacient perquè s'incorpori a la seva història clínica. A Catalunya es pot inscriure al Registre de Voluntats Anticipades, que permetrà que l'equip mèdic en tingui coneixement directe a través de l'accés telemàtic al Registre esmentat.
La inscripció en el Registre es pot tramitar via notarial, ja que hi ha un acord entre el Col·legi de Notaris i el Departament de Salut per procedir al registre d'aquells DVA que s'atorguin en seu notarial, o bé a través de la sol·licitud i document privat (davant de tres testimonis) al Centre d'Atenció Primària, que, a més de sol·licitar una sèrie de documentació addicional, procedirà a la tramitació de la inscripció.
La inscripció al Registre determina la incorporació del DVA al fitxer automatitzat de la Direcció General de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. D'altra banda, cal esmentar que hi ha el Registre Nacional d'Instruccions Prèvies (RNIP), sincronitzat amb el RVA i que permet que els documents registrats a Catalunya siguin accessibles per a qualsevol metge a la resta de Comunitats.
El DVA és revisable, revocable i modificable en qualsevol moment. El vàlid és l'últim testament atorgat, que deixa sense efecte els anteriors.
D'acord amb unes estadístiques del Servei Català de la Salut de l'any 2014, publicades al diari La Vanguardia a principis de l'any passat, podem dir que un 64 % dels DVA a Catalunya els presenten dones, i que són els ciutadans de la província de Barcelona els que més es decanten per fer testaments vitals (es registren 75 DVA per cada 10.000 habitants de la província de Barcelona, 61 en el cas de Girona, 60 a Tarragona i 44 a Lleida). Un 55 % dels DVA registrats han estat formalitzats davant notari, i la resta, davant de testimonis.
Per tenir-ne més informació, a la Comunitat Autònoma de Catalunya poden consultar la Llei 21/2000 de 29 de desembre, i per a tràmits i inscripció en el Registre de Voluntats Anticipades, el web http://web.gencat.cat en l'apartat de Tràmits-Registre de Voluntats Anticipades.
. Diseño web