1r) Ens podria explicar a què es dedica un gerontòleg?
A maximitzar la qualitat de vida de les persones grans amb una gran diversitat d'intervencions: educació dels més grans, de professions assistencials i de la població, prevenció de la malaltia i la dependència, investigació i disseny creatiu de nous models per respondre a l'augment de la població d'edat avançada.
2n) Els diferents avenços socials, sanitaris i econòmics en les societats occidentals han permès que les generacions actuals tinguin més esperança de vida, però la gran conquesta seria viure més anys amb autonomia i qualitat. Què podem fer cadascú per aconseguir-ho?
Prevenir la dependència durant tota la vida, i en especial durant la jubilació amb programes realistes de PPJ - Preparació per a la Jubilació que incloguin els seus elements
bàsics: salut, economia i relacions socials.
Els programes han d'incloure una valoració realista de la salut, de l'economia, de la família i de les relacions socials amb la preparació d'un pla. La PPJ ha de ser una experiència intensa de planejament de la penúltima etapa vital, amb objectius assolibles i acordats amb la persona amb la qual es compartirà la jubilació. Això requereix professionals
experimentats en PPJ, metges que avaluïn la salut, economistes per als recursos materials i experts en relacions familiars i socials.
La PPJ s'ha d'impartir en grups d'empleats en règim residencial per facilitar el desenvolupament dels temes, amb exercicis pràctics que obliguin els assistents a definir la seva jubilació i orientats sempre per tutors experimentats. Els programes de tipus acadèmic, amb presentacions per part de conferenciants, no són efectius perquè els
jubilats planifiquin la seva jubilació.
3r) La nostra societat ret culte a la joventut, i s'intenta per tots els mitjans allargar-la. En canvi, la vellesa s'associa a conceptes molt pejoratius. Com podem influir en un
canvi de paradigma?
S'ha intentat promoure que la vellesa o l'arruga són belles, amb èxit relatiu, ja que la pressió dels mitjans gira al voltant de la joventut i les seves característiques externes.
Hi ha massa interessos econòmics al voltant dels atributs de la joventut per canviar el paradigma. Caldria canviar els valors des de l'educació infantil perquè els valors d'iniciativa, de la feina ben feta, i de constància i excel·lència que hi ha en la gent gran motivessin als joves.
4t) Hi ha una coincidència bastant freqüent: gairebé tots volem morir molt grans, però a gairebé ningú li agrada envellir. Com s'explica aquesta contradicció?
És una més de la incoherència humana: desitjar objectius contradictoris i incompatibles.
5è) Envellir és una etapa del cicle vital. Com s'ha d'aprendre a envellir? Som conscients del pas del temps o el defugim?
Envellir no és una etapa sinó un procés vital que s'origina amb la vida a partir del naixement, encara que no es manifesti fins als vint anys per la força dels processos
de desenvolupament físic mental i social.
6è) Els canvis en les estructures familiars dels darrers anys creu que han afectat en major mesura a la gent gran?
Sens dubte, per la dinàmica social i tecnològica accelerada, però s'han mantingut certs nivells de responsabilitat familiar que dubto que es mantinguin en les noves generacions.
7è) Què opina dels programes intergeneracionals? Creu que aporten valor a la societat?
Són fonamentals per a una relació constructiva en qualsevol societat, especialment perquè la mobilitat laboral impedeix relacions familiars constants.
8è) Què el va motivar a escriure el llibre Jubilación para torpes?
La petició de l'editorial perquè el redactés. Em van considerar expert en el tema per anteriors publicacions i per la meva experiència professional en una gran diversitat de programes de PPJ.
9è) Ens preparem per començar a treballar, però no per tancar aquesta etapa. Quan s‘hauria d'iniciar aquesta formació?
Al parvulari, mostrant les etapes vitals, educació, treball i jubilació, com a normals, però ensenyant que poden combinar-se i alterar-se durant tota la vida.
10è) Com s’enfronten a la jubilació en altres països?
Segons la idiosincràsia de cada cultura, com es va posar de relleu en l'estudi del Sènior Center d'Oslo per a la Unió Europea. Els anglosaxons planifiquen molt, i les seves
jubilacions són bastant previsibles. Els mediterranis s’hi preparen poc, ja que és un tema que els introdueix en la penúltima etapa: de la jubilació a la mort.
11è) Per acabar, completi aquesta frase.Fer-se gran és....
molt subjectiu per a tantes persones que moren sense sentir-se grans. Objectivament és tenir anys, limitacions i que les teves relacions
et diguin: no ets GRAN sinó que ESTÀS GRAN, amb la varietat de limitacions físiques, psíquiques, econòmiques i socials que cadascú experimenti.
. Diseño web