Català Castellano

Les relacions intergeneracionals es donen entre persones o grups de diferents edats que intercanvien experiències i coneixements.


Vivim en una societat que acostuma a classificar i posar les persones en compartiments estanc en funció de l’edat, el gènere, indicadors socioculturals i econòmics. És cert que una mateixa persona pot pertànyer a diferents grups, però en moltes ocasions no hi ha ponts de comunicació entre els uns i els altres.


Aquesta realitat no és igual al món urbà que al rural. En aquest últim és molt més fàcil que hi hagi comunicació i relació entre diferents grups. El context és més petit i al final tots participen en tot. Però aquesta distancia sí que la trobem a les ciutats, i com més grans són, més  aïllament hi pot haver.


Al començament del segle xx no era necessari pensar en projectes que afavorissin les relacions entre persones de diferents edats, ja que en el nucli de la mateixa família ja es donava la relació entre tres generacions diferents: avis-pares-fills, que sovint convivien a la mateixa casa. Avui, en una societat cada vegada més urbana, això és impensable, no tan sols no es conviu, sinó que la residència dels uns i dels altres pot estar en ciutats o països diferents. Un altre factor que cal considerar és l’augment de l’esperança de vida. El nombre de persones més grans de 65 anys cada vegada és més elevat, i aquesta tendència s’incrementarà els propers anys. Les persones viuen més, són més actives i aspiren a tenir uns nivells de participació socials òptims. Davant d’aquest context, s’han de propiciar espais on les relacions entre persones de diferents edats sigui un dels principals objectius.


Els motius que impulsen aquestes iniciatives són diversos, però destacaria el de la transferència de coneixements i experiències, en què les persones grans i els joves poden donar i rebre. Per als joves, implica conèixer de primera mà la història, la cultura, la política i la societat de l’època dels seus avis. Significa tenir l’oportunitat que els protagonistes mateixos de la història ens la puguin relatar. Per a les persones grans aporta actualització, aprenentatge en noves tecnologies —molt important per garantir que no es produeixi la famosa escletxa digital. La interacció entre diferents generacions també facilita els lligams emocionals, proporciona una visió del món integradora, en què la persona evoluciona des del seu naixement per les diferents etapes del cicle vital. És com un llibre que té diferents capítols, però que tots junts construeixen una història.


Les relacions intergeneracionals faciliten veure les dues cares d’una mateixa moneda. Som cuidadors d’altres, però a la vegada nosaltres també hem estat cuidats. Ens ajuden a comprendre la interdependència de les relacions humanes. Els projectes intergeneracionals neixen com una necessitat de propiciar l’acostament entre persones de diferents generacions i demostrar que hi ha sempre una transferència de coneixement que ens enriqueix.


La major part de projectes intergeneracionals es troben entre nens i nenes —però també entre joves en edat escolar o universitària— i persones grans que estan en un entorn residencial o en equipaments culturals i lúdics. Els projectes es porten a terme a l’escola o bé en aquests equipaments per a gent gran. Alguns exemples de projectes:


-         Recuperació de cançons tradicionals i instruments


-         Aprenentatge de danses populars, com pot ser la sardana


-         Jocs tradicionals al carrer


-         Manualitats


-         Horts urbans


-         Contacontes


-         Tallers de noves tecnologies


-         Compartir pis. Joves universitàries i gent gran


-         Jocs multimèdia, Connexió 0.99


https://envellimentsaludable.com/connexio099//


El repte que tenim és pensar, dissenyar i construir el nostre entorn d’una manera inclusiva per a tots. La societat del present i el futur ha de permetre una comunicació i una relació entre tots els seus integrants.


 


Imma Playà i Pujols. Psicòloga