Català Castellano

 


RECEPTES DE PRIMAVERA


 


 


Després de les setmanes de la Quaresma, el calendari ens portarà a la celebració de la Setmana Santa, que coincideix amb la arribada de la primavera.


            Hi ha una tradició gastronòmica que encara perdura i que es continua celebrant: la de la mona de Pasqua.


            La tradició diu que el padrí ha de regalar la mona als seus fillols, però ara també es costum de regalar la mona als néts, nebots i fins i tot als fills. Tradicionalment, la mona era una coca o pastís casolà que tenia forma de tortell o de pastís rodó, que en els orígens anava guarnit d’un ou dur, o més ous durs, amb la closca decorada. Amb el pas del temps, la mona s’ha anat convertint en un gran pastís o coca de pa de pessic, mantega i xocolata, adornat amb plomes, fruita confitada i amb ous i figures de xocolata que es compra a les pastisseries. Actualment, els ous durs han desaparegut i és costum posar-hi ous de xocolata. Sigui com sigui, a la mona sempre hi ha d’haver la figura d’un ou, que és el símbol de la vida, la fecunditat i el futur.


            Hi ha una recepta molt senzilla, però molt gustosa i saludable, per fer la mona a casa.


 


Coca o pa de pessic casolà per fer la mona de Pasqua


 


INGREDIENTS (per a 6-8 persones)



  • 1 iogurt blanc sense sucre

  • 3 ous frescos sencers

  • sucre: 2 mesures plenes de l’envàs de iogurt

  • farina blanca: 3 mesures plenes de l’envàs de iogurt

  • 1 paquet de llevat tipus Royal

  • 70 ml d’oli de gira-sol o oliva (1/2 envàs de iogurt)

  • 1 paper vegetal especial per folrar el motlle de la coca

  • una mica de mantega per untar el paper


           


PREPARACIÓ



  • Abans de començar a preparar la coca, encendrem el forn per tal que s’escalfi. Si el forn té ventilador el posarem en marxa i si no en té, encendrem la part de dalt i de baix. El posarem al màxim perquè estigui ben calent (250 ºC).

  • En un recipient apte per a batre, aboqueu-hi el contingut del iogurt.

  • A continuació trenqueu el 3 ous en un plat (vigilant que no hi caiguin trossos de closca) i aboqueu-los al recipient.

  • Ompliu de sucre l’envàs buit del iogurt. Feu-ho dues vegades i aboqueu-ho al recipient per batre.

  • Bateu la barreja una estona fins que els ous i el sucre s’hagin barrejat bé.

  • Ompliu de farina blanca l’envàs buit del iogurt i aboqueu-ho al recipient per batre-ho juntament amb la barreja de l’ou i el sucre. Feu-ho tres cops i remeneu la barreja cada vegada per tal que no hi quedin grumolls.

  • Obriu el sobre de llevat, afegiu-ne el contingut al recipient i barregeu-ho bé.

  • Ompliu fins a la meitat l’envàs del iogurt amb oli i afegiu-ho a la barreja per batre-ho tot fins que quedi una massa homogènia.

  • Prepareu un motlle per posar-lo al forn: pot ser rodó, com els de fer pastís, o quadrat. Folreu-lo amb el paper vegetal que haureu untat amb una mica de mantega o d’oli perquè no s’enganxi.

  • Aboqueu-hi la barreja.

  • Poseu-lo al forn de manera que quedi al mig (que no toqui ni a dalt ni a baix). Tanqueu el forn i al cap de 5 minuts abaixeu la temperatura entre 175 ºC i 200 ºC (segons les opcions que ens ofereixi el forn).

  • Deixeu-lo coure sense obrir el forn durant 25 minuts i llavors obrirem i mirarem si ha pujat. Si ja ha pujat i està daurat, per saber si ha quedat ben cuit del tot, punxeu-lo amb un escuradents o un ganivet de fulla prima: si el ganivet surt brut, tanqueu de nou el forn i deixeu-lo coure 10 minuts més; si surt net, vol dir que ja està cuit.

  • Quan estigui cuit, traieu-lo amb guants per protegir-vos les mans i tanqueu el forn. Deixeu-lo reposar sobre una superfície perquè es refredi i, quan ja no cremi, traieu-lo del motlle.


 


SUGGERIMENTS



  • Abans d’enfornar-lo, a la massa també s’hi poden posar trossets de poma, xocolata en pols o a trossos, fruita seca…

  • A la mona, afegiu-hi ous de xocolata, plomes de colors, figuretes de pollets i d’altres de xocolata o de joguina.

  • Si voleu donar-li un aire tradicional antic, poseu-hi els ous durs amb la closca pintada o buideu-los amb un punxó i decoreu-ne després la closca.


 


 


A la primavera, sopars calents


 


Amb l’arribada d’aquesta estació, els dies s’allarguen i les tardes comencen a ser més lluminoses. Tot i que les hores de sol augmenten i que durant el dia les temperatures són suaus, els vespres són més frescos. Per això, encara és recomanable fer sopars calents. Una de les millors opcions per al sopar són les cremes de verdures. Es poden aprofitar les verdures pròpies de la primavera: cebes, pastanagues i porros. Si la crema es fa amb el líquid just per coure les verdures, no necessita patata, perquè ja té prou consistència.


 


Crema de verdures


 


INGREDIENTS (per a 2 persones)



  • 1 ceba

  • 2-3 pastanagues

  • 2-3 porros

  • un raig d’oli d’oliva

  • una mica de sal (si es pateix hipertensió es pot utilitzar sal potàssica)

  • Aigua o brou de verdures


           


PREPARACIÓ



  • En una olla o cassola no gaire gran, poseu-hi una mica oli d’oliva per sofregir la ceba picada.

  • Quan la ceba comenci a canviar de color, afegiu-hi les pastanagues pelades, rentades i tallades a rodanxes i remeneu-ho.

  • Després, afegiu-hi els porros rentats i tallats a rodanxes, i continueu remenant-ho tot per tal que no es cremin les verdures.

  • Quan ja comencen a estar rosses, cobriu-les amb aigua o brou de coure la verdura: hi heu de posar el líquid que cal per cobrir-les, però no n’hi poseu més perquè, si no, queda aigualida.

  • Afegiu-hi la sal al gust i deixeu-ho bullir durant uns minuts (10-15), fins que totes les verdures s’hagin cuit i estiguin estovades.

  • Si en aquest procés l’aigua s’ha reduït, en podeu anar afegint de mica en mica tot rectificant de sal.

  • Després, tritureu-ho amb la batedora elèctrica, de manera que no hi quedi cap grumoll.


 


SUGGERIMENTS



  • Quan la serviu a taula podeu condimentar-la amb una espurna de pebre negre; amb llavors de gira-sol o de sèsam; amb trossets de pa torrat; amb una espurna de formatge parmesà en pols…

  • Quan comença a fer més calor, aquestes cremes també són molt bones tèbies o fredes.