PRESBIACÚSIA

HIPOACÚSIA EN ADULTS MAJORS

Dra. Victoria Rivero de Jesús, Dr. Maurizio Levorato, Dr. Alfredo Rigau

 

La pèrdua de la capacitat d'audició pot iniciar-se a partir dels 40 anys en algunes persones hereditàriament predisposades. Un de cada tres adults de més de 65 anys d'edat té pèrdua de l'audició, i la meitat de les persones de més de 75 anys d'edat té pèrdua de l'audició. Tot i que moltes persones arriben a la tercera edat amb una acceptable capacitat auditiva, el més comú és que aquesta capacitat vagi declinant amb el temps. Hi ha persones grans en què aquest declivi, anomenat presbiacúsia, és més marcat, i pot tenir la causa en diferents problemes fisiopatològics.

 

DEFINICIÓ

El nom presbiacúsia deriva del grec presbyte, que significa "vell" i d'acúsia, és a dir, "sentir" i es caracteritza per la pèrdua gradual de l'audició que es produeix a mesura que la persona envelleix. En general és una pèrdua gradual, i aquesta és la raó que algunes persones no siguin conscients del canvi (a vegades són els fills els qui s'adonen...). Aproximadament el 30 per cent de les persones de més de 65 anys, i la meitat de les de 75 anys i més grans, pateixen algun grau d'hipoacúsia, que en ocasions s'associa amb trastorns de l'humor (depressió/ansietat) i aïllament social.

 

A nivell anatòmic es produeix una despoblació de les neurones sensorials que afecta tota la via auditiva, des de l'òrgan de Corti, encarregat de la percepció dels sons en l'oïda interna, fins a l'escorça cerebral, que descodifica els estímuls que li arriben a través de la via auditiva. La presbiacúsia també es veu afavorida pel desenvolupament de malalties com la diabetis, l'aterosclerosi, la ingesta de medicaments ototòxics (com alguns diürètics, àcid acetilsalicílic / aspirina, etc.), l'exposició a sorolls intensos (ambients de treball sorollosos), etc.

Factors que predisposen

S'ha especulat sobre que hi ha diferents factors que hi predisposen, com ara:

1. Factors ambientals: el soroll ambiental i medicaments ototòxics.

2. Malalties concomitants, especialment diabetis, arteriosclerosi, vasculopaties i altres malalties metabòliques.

 

QUADRE CLÍNIC

 

És a partir dels 65 anys quan el quadre adquireix significat clínic (i amb més freqüència en els homes). La forma d’inici és molt variable, depenent fonamentalment de la velocitat d'aparició del quadre i de la severitat amb què ho faci. Habitualment comença amb una dificultat per percebre els sons aguts, fins que, i amb el temps, s’instal·la una mala discriminació de la paraula (que és el problema més important). La tendència de les persones és pujar el volum de la veu quan s’adrecen a una persona gran, quan en realitat això pot provocar només molèsties. És molt millor vocalitzar bé per incrementar la intel·ligibilitat del senyal verbal. L'evolució d'una presbiacúsia és lenta i progressiva, amb fases de progressió més ràpides.

 

ESTADI SENSE TRADUCCIÓ CLÍNICA:

 

Normalment passen desapercebudes, i hi ha modificacions molt lleugeres de la percepció en les tonalitats agudes.

 

ESTADI D'INCIDÈNCIA SOCIAL:

 

S’observa quan a partir de la freqüència de 2000 Hz, es presenta una pèrdua de més de 30 dBHL.

 

ESTADI D'AÏLLAMENT:

 

És en aquesta fase que la hipoacúsia ja afecta de manera important la comunicació de la persona.

La fallada en l'audició pot acompanyar freqüentment d'altres signes i símptomes, i els més usuals són l’acufen i el vertigen o dèficit de l'equilibri.

 

DIAGNÒSTIC

Per determinar el tipus d'hipoacúsia i valorar el tractament que s’ha de seguir és necessari realitzar una història clínica completa i detallada sobre la hipoacúsia, practicar una audiometria, i en alguns casos una logoaudiometria o un impedanciometria, i en casos especials potencials evocats auditius del tronc cerebral, determinant així la grau d'audició i les errades en la discriminació fonèmica existent.

 

TRACTAMENT

Les mesures terapèutiques existents són generalment vasodilatadors i neurotròfics, encara que la seva eficàcia és qüestionable. El tractament per a la presbiacúsia és generalment protèsic, i això és un tema molt delicat (audiòfons digitals i/o aparells implantables).

Recuperar audició és reconquerir la qualitat de vida. Gràcies a una bona rehabilitació auditiva, és possible que les persones grans afectades tornin a participar activament en el seu cercle familiar, que recuperin el plaer de tornar a la seva vida social i que disposin d'una segona oportunitat per gaudir dels estímuls sonors. L'auxiliar auditiu i els diversos tipus de pròtesis i implants són avui dia la solució més eficaç que permet recuperar nivells auditius satisfactoris. Actualment, els auxiliars auditius són dissenyats de manera molt més discreta a la vista, i és més fàcil adaptar-s’hi.