La Pepita viu al barri de la Guineueta de Barcelona. Arriba una mica abans d’hora a la sessió d’activitat física que organitza el centre de salut en el marc de l’estudi SITLESS,* en el qual participa. Es tracta d’un projecte de recerca europeu que pretén que les persones grans es moguin més i seguin menys, i s’anomena SITLESS –com no podria ser d’altra manera–, que vol dir «seure menys» en anglès. El seu metge la va animar a apuntar-s’hi i ella no s’ho va pensar dues vegades.
En la sessió hi ha vuit dones i dos homes. Porten a la cintura un podòmetre que compta les passes que fan cada dia. Anoten el total de passes diàries en un diari personal que es comparteix amb la resta del grup durant la sessió, per tal de motivar les persones a caminar més estona cada dia.
La Pepita camina amb bastó. Diu que els metges i els fills li volen posar un caminador, però ella no el vol pas. S’ha fet una mica d’embolic amb els papers en què havia d’anotar les passes de cada dia durant tota la setmana. Sort en té del suport de la Pat, la monitora del grup, sempre tan atenta i afectuosa.
El grup, abans de fer una sèrie d’exercicis de força i equilibri, surt a caminar pels carrers del voltant del centre de salut. Abans de sortir, la Pepita mira el podòmetre que porta a la cintura: 537 passes des que s’ha llevat. Durant el passeig, parla amb les companyes, a qui no coneix tot i viure a la mateixa barriada.
El pis de la Pepita és al costat del centre de salut. Ella va néixer al barri de Sants l’any 1932. Conserva molt bé la memòria, i recorda perfectament les trinxeres amb sacs i els combats durant la Guerra Civil. I les bombes. I com, una vegada, la seva mare portava una olla plena de caldo i una bomba hi va caure tan a prop que l’olla va anar a parar a terra. El seu marit va morir fa deu anys. Havien estat seixanta anys junts, des que en tenia setze. A la Pepita no li agrada anar al centre cívic. Prefereix llegir. Normalment, passa els matins asseguda al sofà, a casa, amb el seu llibre, i a vegades toquen les tres de la tarda que encara està llegint. Mentre explica aquestes històries a les persones que caminen al seu costat, esbufega de tant en tant per recuperar l’alè. Li pregunten si vol seure a un banc per descansar, però ella va fent; va al seu ritme, s’atura uns segons per descansar, però sense deixar de parlar.
La Pepita fa més de cinquanta anys que viu al barri. Explica que abans, per sobre de la Via Favència tot eren vinyes, fins a la Vall d’Hebron. Les portes dels pisos eren gairebé sempre obertes, i les criatures anaven i venien d’un pis a l’altre i dinaven cada dia en un pis diferent. Ara hi ha carrers asfaltats, hi ha llums i tot està molt arreglat, però la gent del barri també ha canviat molt. Quan el grup arriba de tornada al centre de salut, la Pepita es treu de nou el podòmetre de la cintura i l’obre amb els seus dits llargs, prims i tremolosos: 1.496 passes. Només durant aquesta estona n’ha fet 959. «Déu n’hi do!», pensa. La Pat s’hi acosta i li pregunta quantes passes farà cada dia fins a la sessió de la propera setmana. Mentre somriu, pensa que sí, que se sent capaç de caminar més que abans, perquè el sol fet de tenir un grup de persones amb qui poder parlar i compartir coses i una monitora atenta ja fa que les persones com ella, que estan soles tot el dia, surtin de casa més sovint, es moguin més i seguin menys.
* El projecte SITLESS (Exercise Referral Schemes enhanced by Self-Management Strategies to battle sedentary behaviour; <http://sitless.eu/>) és un projecte finançat per la Comissió Europea dins del marc del programa Horizon 2020. L’estudi està coordinat per la Fundació Salut i Envelliment UAB i compta amb la participació de sis institucions més de sis països diferents: Fundació Blanquerna; Syddansk Universitet, de Dinamarca; The Queen’s University of Belfast (Irlanda del Nord) i University of Glasgow (Escòcia), de Gran Bretanya; Universitaet Ulm, d’Alemanya; i Siel-Bleu, de França.
. Diseño web