Els factors de risc cardiovascular, com ara la hipertensió, la diabetis, el colesterol i el tabaquisme són condicions que impliquen un risc més elevat de patir malalties cardiovasculars, com l’infart de miocardi o l’angina de pit, els ictus, la insuficiència cardíaca, l’arteriopatia perifèrica o la fibril·lació auricular. Per això és molt important la seva detecció, el seu tractament i control. A mesura que la gent es fa gran, augmenta la proporció de persones que tenen un factor cardiovascular de risc o més, de manera que, per exemple, en persones de 65 a 75 anys, 3 de cada 4 tenen hipertensió, 1 de cada 5 diabetis i 2 de cada 4 el colesterol elevat. Si amb mesures no farmacològiques —com perdre pes, fer exercici o una dieta correcta— no aconseguim un bon control, disposem de tractaments farmacològics eficaços als quals haurem de recórrer.
Tabaquisme
Es tracta d’un factor de risc molt important, tant per desenvolupar malalties cardiovasculars com diversos càncers i malalties pulmonars greus. En les malalties pulmonars i en l’arteriopatia perifèrica, deixar de fumar és tan important o més que els diversos tractaments farmacològics. Podem actuar senzillament deixant de fumar (a vegades amb ajuda de fàrmacs), mesura que resulta beneficiosa a qualsevol edat.
Hipertensió arterial
Es considera que la pressió arterial és alta quan és igual o superior a 140 mm de mercuri de pressió sistòlica, o igual o superior a 90 mm de mercuri de pressió diastòlica. La hipertensió arterial augmenta el risc de patir un ictus, conegut com embòlia o atac de feridura, i el de tenir una angina de pit o un infart de miocardi, entre altres malalties cardiovasculars. Moltes vegades es pot controlar reduint el consum de sal, fent exercici i perdent pes. Si amb això no és suficient, caldrà prendre fàrmacs, indicats a qualsevol edat, encara que de vegades poden tenir efectes secundaris que és millor comentar amb el nostre metge.
Colesterol elevat
En realitat hem de parlar dels diversos tipus de colesterol. Tan important és tenir baix el colesterol anomenat LDL com tenir elevat l’anomenat colesterol HDL, ja que aquest últim protegeix, sobretot la gent gran, de les malalties cardiovasculars. Per controlar-lo, cal fer exercici, perdre pes i seguir una dieta mediterrània, els beneficis de la qual s’ha demostrat recentment en l’estudi PREDIMED (http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMoa1200303). Si és necessari, caldrà prendre medicació hipolipemiant, especialment si les persones ja tenen una malaltia cardiovascular.
Diabetis
És una de les epidèmies del segle XXI a causa de l’augment de l’esperança de vida, de l‘obesitat, del sedentarisme i de l’abandonament de la dieta mediterrània. Es produeix perquè al cos li falta insulina o perquè la insulina que fabrica no funciona bé. La diabetis tipus 2 és la típica dels adults i apareix a partir dels 40-50 anys. Pot provocar també complicacions als petits vasos sanguinis, afectant la retina, els nervis i el ronyó. És molt important fer una dieta correcta i practicar exercici de manera regular, i si cal, prendre medicació, tant oral com insulina, en fases avançades, en general.
Angina de pit i infart agut de miocardi
Es produeixen per l’obstrucció de les artèries del cor, de manera parcial (angina de pit) o total (infart). Es presenta en forma de dolor al pit, típicament com una opressió, de vegades amb sudoració o nàusees. Cal acudir ràpidament al centre sanitari més proper on probablement ens faran un tractament per dissoldre els coàguls que taponen les artèries; és possible que ens posin una mena de molla (anomenada stent) per evitar que es tornin a obstruir. Després haurem de prendre almenys tres tipus de pastilles, en principi, per sempre: aspirina® a dosis baixes, betablocadors i estatines. És fonamental deixar de fumar, controlar la pressió arterial i el colesterol. Si ho aconseguim, el pronòstic és molt bo i, a més, els últims anys ha millorat moltíssim el tractament.
Ictus
També se’l coneix per altres noms: embòlia al cervell, atac de feridura o malaltia cerebrovascular. Es produeix pel tamponament d’una artèria al cervell i es pot manifestar de diferents maneres, habitualment en forma de pèrdua de força d’una extremitat, manca de sensibilitat, caiguda de la comissura de la boca, visió doble o incapacitat per parlar o comunicar-se. Altres vegades es manifesta en forma d’un atac molt breu del qual el pacient es recupera de seguida: és l’accident isquèmic transitori. També cal acudir ràpidament a l’hospital més proper. Per evitar nous episodis s’ha de controlar la diabetis, la pressió arterial i el colesterol, especialment els dos primers. A més, cal prendre medicació per evitar que es tornin a obstruir les artèries: aspirina® o anticoagulants, si la malaltia està originada per una arítmia o un problema de les vàlvules del cor.
Arteriopatia perifèrica
Es produeix per una obstrucció de les artèries que irriguen les cames, i es manifesta en forma de mal al panxell (els bessons), que es recupera amb el repòs. Tot i ser una malaltia freqüent, es diagnostica poc perquè la gent pensa que el dolor és a causa de l’artrosi o per l’edat, i no ho consulten. En aquesta malaltia el més important és deixar de fumar i fer exercici, i fins i tot això és més important que prendre medicació. Si no es tracta i es continua fumant, pot acabar comportant la mort i la infecció dels teixits al quals deixa d’arribar la sang, i que pot fer necessari amputar els dits dels peus, els peus mateixos i fins i tot la cama.
Insuficiència cardíaca
S’origina perquè el cor ja no té prou força per enviar la sang a la resta del cos, provocant sensació de fatiga i ofec. Es produeix per moltes causes i el tractament és complex, ja que pot empitjorar per altres tractaments, com per exemple els antiinflamatoris. En tot cas, caldrà prendre gairebé segur 3-4 fàrmacs diferents: diürètics per eliminar els líquids que s’acumulen (als pulmons i a les cames), betablocadors i IECAS.
Fibril·lació auricular
És l’arítmia més freqüent, sobretot en la gent gran. Es tracta d’una contracció desordenada del cor que de vegades pot originar una freqüència cardíaca ràpida i donar palpitacions. Però moltes vegades és pitjor, perquè és asimptomàtic, i quan es diagnostica és perquè ha causat la formació d’un coàgul al cor i, en sortir-ne, ha anat a parar al cervell i origina una embòlia. Aquesta és una complicació temible i és la raó per la qual sempre s’ha de tractar la fibril·lació auricular amb fàrmacs anticoagulants i, si cal, també, cal administrar-los per frenar la freqüència cardíaca.
José Miguel Baena Díez, metge de família del CAP Marina de Barcelona
. Diseño web