Carta de Lidia Stef a dues dones grans a les quals va cuidar
Innocència
Des de fa sis anys em dedico a cuidar persones grans. Ho faig amb molt d’amor i responsabilitat…, i en aquest camí de la meva vida he trobat uns àngels sense cel, que un dia van creuar la porta del cel i se’n van anar.
Gràcies, senyora Alegre, per conèixer-te i cuidar-te. He rebut de tu alegria i saviesa, la teva innocència i el teu amor. Gràcies.
Gràcies, dolça María meva, per conèixer-te i cuidar-te. La teva innocència i l’amor que brillava als teus ulls m’han inspirat moltíssim.
He rebut de vosaltres allò que no esperava.
Gràcies perquè he pogut estar al vostre costat.
Passi el que passi, en aquesta vida no vull perdre mai la meva innocència. Això és el que he après de vosaltres, senyora Alegre i dolça María meva.
He patit moltes decepcions de persones que, mirant-me, unes amb ironia, d’altres amb pietat, em deien: «Mira que ets innocent, Lidia! Jo no podria ser com tu!».
A mi em feia mal per ells, però també per conèixer-los.
I sempre em pregunto si cal passar tristes decepcions. I la resposta que rebo en la meva ment és: sí, per aprendre…
Que pura és la innocència! Per a mi, és un regal diví. Com podria anul·lar-la? Només de pensar a perdre-la em fa patir !!!
La vida té el seu temps en aquest món, però la innocència és eterna.
Mirant el cel: els estels, la lluna, l’univers sencer, sento que la innocència és la torxa que il·lumina el camí per arribar al paradís.
Dolça María meva i estimada senyora Alegre: GRÀCIES!!!
Lidia Stef
. Diseño web