Els últims anys estem vivint un boom de noves tecnologies. Aquest mercat és, sens dubte, creixent, i els ordinadors, tauletes, portàtils, mòbils, etc., han envaït la nostra vida quotidiana en un procés que ja és imparable. Com ens ho fèiem, sense mòbil? Com ens assabentàvem de les coses, sense Internet?
Aquest sector creixent va vinculat al naixement de noves paraules, com ara TIC, mhealth, teleassistència... Les TIC són les tecnologies de la informació i la comunicació. La teleassistència, que associem al botó vermell, va més enllà, és la provisió de cura o assistència a distància a persones que viuen a casa seva i que ho necessiten a causa de limitacions físiques i/o mentals. La mhealth és la “salut mòbil”, entesa com la pràctica de la salut a través de dispositius mòbils.
Però... les persones grans n'han quedat al marge, d’aquesta revolució tecnològica? O es consideren potencials consumidores?
De fet, cada vegada hi ha més persones grans que fan servir noves tecnologies, sobretot les més joves. I els casals tenen sales d’ordinadors on s’imparteixen cursos d’informàtica des de fa anys. Entre les persones grans, n'hi ha hagut i n'hi ha un procés d’alfabetització digital o tecnològica, és a dir, el que es defineix com una acció organitzada, infraestructuralment i metodològicament, que es proposa incorporar persones, sigui quin sigui el seu punt de partida i la seva condició social o cultural, als corrents de coneixement i activitat que es desenvolupen entorn de les TIC. Però si hi ha alfabets digitals, també n'hi ha de digitals. Què passa avui dia amb les persones grans que no saben fer servir les noves tecnologies? Poden fer tot allò que volen amb normalitat? O es troben noves limitacions en el seu dia a dia per aquest fet? Estem creant noves desigualtats socials?
Cada vegada hi ha més projectes nacionals i europeus que incorporen les noves tecnologies amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels ciutadans i oferir serveis que arribin a més persones. Perquè les noves tecnologies tenen aquesta gran avantatge, que permeten arribar a més persones que les actuacions professionals directes. Sovint hi ha qui expressa por al fet que les noves tecnologies substitueixin el tracte humà, i que ens acabin cuidant màquines en lloc de persones. El repte dels projectes actuals en noves tecnologies aplicades a l’envelliment és, precisament, millorar l’atenció i potenciar les relacions humanes, i complementar el que fan les persones arribant on elles no poden arribar, per millorar, en definitiva, la qualitat de vida de les persones. La teleassistència és un bon exemple de com les tecnologies afavoreixen que les persones grans amb dificultats puguin continuar vivint a casa sentint-se segures. Els correus electrònics i les videoconferències són eines molt potents que faciliten que puguem mantenir-nos en contacte els uns amb els altres.
Un altre aspecte que cal destacar dels projectes actuals en noves tecnologies és que incorporen un aspecte ètic no menys rellevant. Els nous productes tecnològics s’han de crear per i amb les persones grans. I és que, com a usuàries finals, són les que millor saben quines necessitats tenen i de quina manera podrien trobar-ne solució. Així doncs, les noves tecnologies aplicades a l’envelliment han establert també una manera de fer amb les persones grans que les situa al costat dels experts a l'hora de crear solucions a la mida i significatives per a les persones.
El temps dirà, doncs, on ens portarà aquest boom de noves tecnologies i fins a quin punt ens ajudaran a viure millor o ens complicaran la vida. Una cosa és ben certa, quan jo, de petita, preguntava al meu avi com havia viscut ell tants anys sense televisor, estava ben segura que el canvi que havia viscut era inaudit. I ara veig als meus fills i no sé què els contestaré quan em preguntin com vivíem nosaltres sense ordinadors ni mòbils.
LAURA COLL I PLANAS
Responsable de recerca en salut de l’Institut de l’Envelliment de la UAB
. Diseño web