L’accessibilitat universal a les ciutats del futur.
Imprescindible per a la no discriminació de les persones grans i/o amb mobilitat reduïda.
Al nostre entorn proper s'estan produint canvis socials i demogràfics que amenacen i posen en qüestió drets de grups de població i que afecten, entre d’altres, les persones grans i/o les persones amb mobilitat reduïda.
En el procés d'avenç del nostre món cap a una societat urbanitzada (el 81,7% de la població espanyola viurà a ciutats el 2030) i globalitzada, percebem que les denominacions amb què caracteritzem les nostres ciutats han passat de referir-se, per exemple, al seu origen (antiga, medieval, moderna) o a la seva activitat principal (industrial, comercial o d'oci), a remetre’ns a conceptes més abstractes relacionats amb els usos i les formes com els seus ciutadans es relacionen entre si i amb els seus espais públics i privats.
Sentim a parlar freqüentment que les ciutats del futur han de ser inclusives, saludables, eficients, sostenibles..., fins i tot intel·ligents, però, en tots aquests discursos semblen caure en l'oblit una diversitat de ciutadans que, a les ciutats, també viuen, transiten i s’hi relacionen. No es contempla que col·lectius com el de les persones grans o el de persones amb mobilitat reduïda siguin tinguts en compte en la concepció de la ciutat per les seves necessitats d'accessibilitat i mobilitat.
Aquestes necessitats, que no són noves sinó que s'han visibilitzat per l'esforç d'aquests col·lectius, s'han d'incorporar a qualsevol concepció de futur que es formuli sobre les nostres urbs. També s'ha de contemplar que l'accés universal als diferents entorns, productes i serveis, produeix beneficis no només a aquests col·lectius sinó a tota la societat, ja que en l'entorn urbà es poden aconseguir altres beneficis complementaris, com ara els següents:
-Increment de la vida urbana, participació i relacions.
-Disminució de costos d'atenció a persones dependents.
-Increment de l'activitat comercial i, per tant, de l'ocupació.
-Millora en l'ordenació de l'espai de vianants i pacificació del trànsit.
-Millora de la seguretat viària i menor accidentalitat de les persones grans.
Els beneficis de l'Accessibilitat a la planificació i el desenvolupament urbà estan sent objecte d’atenció creixent en els àmbits de la investigació urbana i de les polítiques de les administracions publiques.
En aquest sentit, la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 2006 ha aconseguit que 153 països s'hagin compromès a incorporar a la seva legislació les mesures que l'article 9 estableix sobre condicions d'accessibilitat, que diu textualment:
"Aquestes mesures, que inclouran la identificació i eliminació d'obstacles i barreres d'accés, s'aplicaran, entre altres coses, a:
a. Els edificis, les vies públiques, el transport i altres instal·lacions exteriors i interiors com ara escoles, habitatges, instal·lacions mèdiques i llocs de treball;
b. Els serveis d'informació, comunicacions i d'altre tipus, inclosos els serveis electrònics i d'emergència."
D'altra banda. l'Organització Mundial de la Salut va proposar el 2006 un projecte anomenat “Ciutats amigables per a persones grans”, que ajudés les ciutats a preparar-se per a les dues tendències demogràfiques mundials: l'envelliment i la urbanització creixent. El projecte contempla vuit àmbits de la vida urbana que influeixen en la salut i la qualitat de vida de les persones grans i en què l'accessibilitat juga un paper primordial com a garant de la participació d'aquest col·lectiu.
En el si de la conferència "Cap a un envelliment actiu a casa", celebrada a Barcelona l'octubre de 2012, es va formular l'anomenada "Declaració de Barcelona sobre l'envelliment actiu a casa", en què es recull, entre d'altres propostes, la participació de les persones grans en les estratègies i programes de renovació urbana, posant en valor les seves perspectives i opinions per a la presa de decisions, sobretot en l'àmbit del planejament urbà, perquè s'abordi el canvi demogràfic i es creïn espais inclusius intergeneracionals en què l'accessibilitat sigui un element imprescindible i integrador.
Al nostre país s'ha aprovat recentment l'Ordre Ministerial IV561/2010 d'1 de febrer per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació per a l'accés i utilització dels espais públics urbanitzats, que entre altres objectius busca implantar l'accessibilitat universal de manera ordenada en el disseny i la gestió urbana.
S’ha de destacar, pel seu caràcter innovador, el concepte Itinerari de Vianants Accessible (IPA), que apareix com a element integrador i estructurador de l'accessibilitat en el medi urbà.
Entès així, l'IPA és un element bàsic de la cadena d'accessibilitat, que connecta els diferents espais i serveis de la ciutat de manera contínua i segura, possibilitant que totes les persones puguin accedir-hi, independentment de les seves característiques personals.
Aquests exemples ens permeten confirmar que la tendència general és que en els processos de planificació, desenvolupament i gestió de les ciutats del futur es contemplin les necessitats de totes les persones, independentment de la seva edat, condició o circumstància, amb criteri de no discriminació, per a la qual cosa la implantació de l'accessibilitat universal és una eina imprescindible.
Mariano Calle Cebrecos. Arquitecte.
ACCEPLAN
. Diseño web