Antoni Salvà
Les caigudes són l’accident més freqüent en persones de més de 65 anys. Són un factor important en les limitacions de salut d’aquest grup d’edat, atesa l’alta morbiditat i la pèrdua de la independència causades per les conseqüències físiques i psicològiques que comporten.
Les caigudes són molt freqüents en les persones grans. Una tercera part de les persones de 65 anys o més patiran una caiguda durant el proper any. I una quarta part dels que han caigut patiran una segona caiguda o, fins i tot, més.
Les caigudes són més freqüents en les residències per a persones grans que en la comunitat. Això és degut al fet que en l’entorn residencial hi ha persones amb nivells més alts de comorbiditat i dependència per a les activitats de la vida diària i que, per tant, acumulen més factors de risc.
Les caigudes també són més freqüents entre les persones que pateixen deteriorament cognitiu i, particularment, entre les que tenen la malaltia d’Alzheimer. En part, la hipòtesi que explica aquest fet és que l’afectació derivada de la malaltia d’Alzheimer, o d’altres malalties que cursen amb deteriorament cognitiu, afecta les estructures neurològiques que regulen l’equilibri i la coordinació motora. De fet, s’ha demostrat que les persones amb la malaltia d’Alzheimer tenen una velocitat de la marxa més lenta, i també s'han detectat altres alteracions en tests que mesuren el rendiment motor.
Factors de risc
Les caigudes en les persones grans tenen una causa multifactorial. Hi ha factors predisposadors o intrínsecs, que són, fonamentalment, els canvis relacionats amb l’edat i les malalties que poden afectar les articulacions, els músculs, el sistema nerviós o l’aparell cardiovascular. Com ja hem assenyalat, la malaltia d’Alzheimer en ella mateixa és un factor de risc per patir una caiguda. Finalment, també es consideren factors de risc intrínsecs l'ús de determinats fàrmacs, entre els quals destaquem els que actuen sobre el sistema nerviós central (psicòtrops) i els antihipertensius. Tanmateix, el consum de quatre medicaments o més també està relacionat amb un nombre més alt de caigudes.
En el moment de la caiguda podem detectar factors precipitants o extrínsecs, que en són els directament responsables, com, per exemple, les relliscades o ensopegades. En algun cas, l’activitat física o l’exercici físic pot esdevenir un factor de risc si es practica de manera poc adaptada a les característiques de cada persona. La pèrdua d'autonomia per a la realització de les activitats de la vida diària i els trastorns de la mobilitat, en especial els de la marxa i l’equilibri, també són factors de risc. A més a més, en alguns casos, la caiguda pot ser un símptoma d’una malaltia aguda; per exemple, en situacions d’anèmia, síncope, o insuficiència cardiorespiratòria. Malgrat tot, l'indicador principal d’un risc més alt de caure és haver patit ja una caiguda recentment.
Factors de risc de caigudes
Els factors de risc s’acumulen, és a dir, com més alt és el nombre de factors de risc presents en una mateixa persona, més risc té de patir una caiguda.
L’estudi de les característiques de salut de cada persona, l’anàlisi dels factors de risc, l’exploració física, incloent-hi l’anàlisi de la marxa i l’equilibri, permeten als metges i altres professionals de la salut valorar quin és el risc de caure que pot tenir una persona i proposar un programa preventiu per disminuir-lo.
Conseqüències
Les conseqüències de les caigudes són importants, ja que tenen un gran impacte en la salut. També tenen un gran impacte socioeconòmic a causa de l’atenció sociosanitària que requereixen, tant en la fase aguda com a llarg termini, per les conseqüències de la discapacitat que se’n pot derivar.
Una quarta part de les persones que cauen pateixen una lesió, i entre un 2,5% i un 6% pateixen algun tipus de fractura. A més, les persones que cauen poden tenir por de tornar a caure i perden la confiança en elles mateixes a l’hora de desenvolupar les tasques de la vida quotidiana, i això pot provocar una disminució de l’activitat per evitar el risc de no caure, de manera que entren en un cercle viciós que afavoreix noves caigudes.
Intervencions preventives
Per disminuir el risc de caigudes, podem actuar de diferents maneres i, en funció de cada context, els professionals hi poden establir diferents estratègies.
Els programes d’exercici en grup o a domicili i les intervencions de seguretat al domicili redueixen la taxa de caigudes i el risc de patir-les.
La millor estratègia és la que combina l’estudi dels factors de risc individuals i la correcció de cadascun d'aquests factors. Habitualment, un dels elements importants d’aquestes actuacions és un programa d’exercici físic adaptat amb l’objectiu de prevenir les caigudes.
La suplementació universal amb vitamina D pot ser efectiva en persones que tenen nivells baixos d'aquesta vitamina.
La taula següent resumeix les diferents estratègies que es poden aplicar.
L’exercici físic en la prevenció de caigudes
Es pot fer en grup o individualment. Aquesta pràctica ha d’incloure exercicis d’equilibri, de potenciació muscular, d’entrenament de la marxa i de coordinació. Han de ser guiats per professionals especialitzats i tenir en compte les capacitats de cada persona (personalitzats). Una vegada apresos, els exercicis s’han de repetir individualment.
Mantenir-se actiu, passejar una estona al dia, pujar i baixar les escales a peu, anar caminant en comptes d’agafar el transport públic, etc., són petits gestos que poden fer-se quotidianament per mantenir l’agilitat.
Algunes tècniques, com ara el taitxí, poden ser eficaces en persones grans sanes.
Els exercicis d’equilibri busquen disminuir i desestabilitzar la base de sustentació del cos, precisament per exercitar l’estabilitat; per exemple, aguantar-se dret amb un peu al davant de l’altre o sobre un sol peu. Molts exercicis treballen a la vegada l’equilibri i el reforçament muscular de les cames; per exemple, l’exercici d’asseure’s i d’aixecar-se d’una cadira sense fer servir les mans.
Canvis en l’entorn físic i altres mesures per prevenir caigudes i augmentar la seguretat
Una de les coses més importants que es poden fer per mirar d’evitar les caigudes és examinar l’entorn i, en general, la forma de vida quotidiana. Entre les coses que cal tenir en compte destaquem:
- Adaptar el lavabo i, en general, totes les estances de la llar a les necessitats pròpies. Posar agafadors o barres de subjecció que permetin tenir més seguretat.
- Eliminar objectes en els llocs de pas, com ara mobles, estufes o cordons elèctrics.
- Mantenir la llar ben il·luminada.
- Retirar catifes o assegurar-les al terra.
- Utilitzar productes de suport, com ara bastons, si són necessaris.
- Utilitzar sabates adequades que subjectin bé el peu, no rellisquin i no tinguin talons alts.
Per saber-ne més, podeu consultar al mateix web el llibre La prevenció de caigudes en les persones grans, de la col·lecció Envelliment Saludable que trobarà a envellimentsaludable.com
. Diseño web