Dr Ll. M Tubella Cap del Servei d’Al·lergologia del Centre Aribau d´Agrupació Mútua
Aproximadament, un de cada cinc habitants de la Terra pateix algun tipus de malaltia al·lèrgica. Al nostre país, amb gairebé 48 milions d’habitants, hi hauria prop de 10 milions de persones al·lèrgiques. Adequadament tractats, els pacients al·lèrgics milloren la seva simptomatologia i poden desenvolupar amb normalitat les seves activitats, mentre que no realitzar cap tractament o fer-ho de manera inadequada, pot arribar a produir alteracions irreparables.
Què és l’al·lèrgia?
L’al·lèrgia és una alteració dels mecanismes de defensa immunitaris de l’organisme. L’al·lèrgic té una predisposició a reaccionar de manera diferent dels no al·lèrgics davant de diverses substàncies amb les quals estem habitualment en contacte. Aquestes substàncies anomenades al·lèrgens o antígens, són summament variades: aliments, medicaments, alguns cosmètics, substàncies que penetren en l’organisme pel nas i els bronquis (pols, pòl·lens, fongs de la humitat, etc). A l’organisme, a més dels anticossos que el defensen de les infeccions, n’existeixen d’altres tipus, com els anticossos IgE, que habitualment estan augmentats en els al·lèrgics i que són els responsables dels símptomes al·lèrgics. Quan ingressen a l’organisme les substàncies a les quals el pacient és al·lèrgic, aquestes es posen en contacte amb els “anticossos de l’al·lèrgia”, produint-se la reacció al·lèrgica, també anomenada reacció antigen-anticòs.
Manifestació de les malalties al·lèrgiques
El lloc de l’organisme on es produeix la reacció al·lèrgica es denomina òrgan de xoc. Segons quin sigui l’òrgan de xoc, es produiran les diferents malalties al·lèrgiques. Els problemes més freqüents que veiem a les consultes d’al·lèrgia són:
- Malalties al·lèrgiques de les vies aèries: rinitis al·lèrgica i asma al·lèrgica.
- Altres malalties al·lèrgiques: èczema de contacte, al·lèrgia per picada d’himenòpters, al·lèrgia per aliments i al·lèrgia per medicaments. Tots els éssers vius posseeixen la capacitat de transmetre gran part de les seves pròpies qualitats als seus descendents. I avui en dia, els experts reconeixen que la predisposició genètica contribueix de manera decisiva al desenvolupament de malalties al·lèrgiques en individus de famílies amb aquesta tendència. Les persones al·lèrgiques poden transmetre als seus descendents la constitució al·lèrgica, ja sigui directament, o bé després d’un o diversos salts generacionals.
A quina edat apareix l’al·lèrgia?
Pot aparèixer a qualsevol edat, inclús en persones d’edat madura, però és més freqüent a la infància que a l’edat adulta. L’asma, èczema i l’al·lèrgia alimentària són més freqüents en el nen que en l’adult; les reaccions per picades d’insectes i les rinitis causades per pòl·lens solen començar a l’adolescència i, habitualment, abans dels 20 anys i les al·lèrgies a medicaments són més comunes en joves i a la mitjana edat de la vida i menys freqüents a la primera infància. Avui en dia ja es poden fer algunes anàlisis a nens petits, inclús a nounats, que ens poden orientar sobre la possibilitat que aquest nen desenvolupi alguna manifestació al·lèrgica en el transcurs de la seva vida.
Diagnòstic d’una al·lèrgia
En essència, les proves d’al·lèrgia són un intent de reproduir allò que se suposa que passa al nostre organisme, quan aquest pateix un episodi d’al·lèrgia. Per a fer-ho possible, s’han desenvolupat diferents tipus de proves que ajuden a diagnosticar la malaltia. Les proves cutànies consisteixen a introduir a la pell una petita quantitat de l’al·lergen (pòl·lens, àcars, florit, etc.) mitjançant diverses tècniques, essent el prick test el més utilitzat, i esperar per a comprovar si existeix o no reacció (inflor, envermelliment, etc). Les proves epicutànies o del pegat són una tècnica ideal per a identificar els agents responsables de l’èczema de contacte, i consisteixen en aplicar petites quantitats del producte sospitós mitjançant un suport que s’adhereix a l’esquena del pacient. Els resultats es llegeixen en dos, tres o inclús als quatre dies de la seva col·locació. Existeixen també mètodes de laboratori més sofisticats (diagnòstic in vitro) que permeten estudiar en sang el comportament exagerat del sistema immunitari. El tractament de l’al·lèrgia és múltiple i inclou diverses possibilitats:
- Evitar l’al·lèrgen
- Tractar els símptomes
- Utilitzar immunoteràpi
Tractament dels símptomes
Existeix una gran quantitat de fàrmacs que aconsegueixen alleugerir els símptomes produïts per l’al·lèrgia. Aquest tractament és el més comú i rep el nom de tractament simptomàtic. Aquí trobem els medicaments antihistamínics, els corticoides, els descongestionants, etc. Aquest tipus de tractament és capaç d’alleugerir ràpidament els símptomes de la malaltia al·lèrgica produint una millora important en els símptomes; no obstant, no faran que desaparegui la causa de la malaltia, per la qual cosa serà necessari prendre’ls de manera constant i, en especial, a l’època de pol·linització.
Com es pot actuar en la causa de la malaltia?
Per a actuar en la causa de la malaltia, i no només en els seus símptomes, existeix el que es denomina immunoteràpia (vacunes al·lèrgiques), que consisteix en administrar petites i repetides dosis de l’al·lergen responsable, per tal d’aconseguir que el cos arribi a tolerar-lo. Aquest tractament, a diferència dels medicaments simptomàtics,no només produeix la disminució dels símptomes, sinó que, a més a més, aconsegueix alterar el curs natural de la malaltia i mantenir la prevenció dels símptomes al llarg del temps. Això significa que, inclús després d’haver finalitzat el tractament, el cos seguirà tolerant l’al·lergen. L’Organizació Mundial de la Salut (OMS) així ho considera i reconeix la immunoteràpia com l’única manera d’abordar la causa de l’al·lèrgia i alterar el curs natural de la malaltia. La immunoteràpia inclús s’ha mostrat efectiva en la prevenció del desenvolupament de noves al·lèrgies o asma. Inicialment, la immunoteràpia estava només disponible en forma d’injeccions (immunoteràpia subcutània), però a l’actualitat s’ha desenvolupat la immunoteràpia sublingual, que consisteix en l’administració de l’al·lergen mitjançant gotes a sota de la llengua.
Consells per a ajudar a evitar l’al·lergen
En al·lèrgia a àcars:
- Realitzar neteges freqüents amb aspirador o baieta humida.
- Recobrir amb fundes no permeables a àcars el matalàs i el coixí.
- El dormitori tindrà la mínima quantitat d’estris possibles, evitant cortinatges i tapisseries. No instal·lar moquetes.
- Evitar les prestatgeries amb llibres al dormitori.
- Rentar la roba de llit i les fundes de matalàs a més de 65ºC.
- Evitar, per tant, temperatures elevades i humitat excessiva, ja que per al seu creixement resulta òptima una temperatura de 20-30ºC i una humitat relativa d’entre el 70%-80%.
En al·lèrgia a pòl·lens:
- Informar-se dels nivells de pol·len diaris a través de la ràdio, TV o internet.
- Evitar l’estada a parcs, jardins i zones amb arbres durant els mesos de pol·linització.
- Mantenir les finestres tancades a la nit per tal de prevenir l’entrada de pol·len.
- Reduir les activitats a l’aire lliure.
- Romandre el màxim temps possible dins de casa els dies de vent i durant els dies de major concentració de pòl·lens.
- Utilitzar ulleres de sol per sortir al carrer.
- Viatjar al cotxe amb les finestres pujades.
En al·lèrgia a humitats:
- El més important és fugir dels ambients i les zones humides, així com dels climes extremadament càlids.
En al·lèrgia a animals:
- L’únic tractament efectiu és treure l’animal de casa o bé evitar al màxim el contacte.
Altres mesures per tal d’evitar l’exposició a diferents tipus d’al·lèrgens:
- En el cas d’al·lèrgia a medicaments, l’única actuació possible és evitar el fàrmac responsable. En casos molt puntuals i només amb alguns d’ells, es realitzen pautes de desensibilització per aconseguir una posterior tolerància a aquesta substància.
- En l’al·lèrgia a aliments, cal prescindir-ne d’ells i substituir-los per d’altres amb qualitats nutricionals similars.
- Quan s’és al·lèrgic al verí dels insectes, entre d’altres normes, és molt aconsellable evitar vestits amb colors vistosos i la utilització de perfums, cremes, etc. d’olors intensos.
http://unidadalergologia.agrupaciomutua.es/CA/inicio.shtml
. Diseño web