Què és la sarcopènia?
La sarcopènia és un concepte que en els últims anys s’ha anat debatent i investigant cada vegada més, sobretot en relació amb la fragilitat de les persones grans. Així doncs, val la pena començar definint la fragilitat abans d’entrar en la sarcopènia.
La fragilitat és un estat d’alta vulnerabilitat de les persones grans que comporta un risc més gran de resultats desfavorables sobre la seva salut, com poden ser la discapacitat, la pèrdua d’autonomia, les caigudes, les hospitalitzacions, la institucionalització en una residencia i la mort. Els criteris més utilitzats són els que va proposar Linda Fried l’any 2001, que avaluen pèrdua de pes, debilitat muscular, fatiga, lentitud de la marxa i baix nivell d’activitat física. L’interès per la fragilitat se centra en la seva detecció precoç per intervenir-hi amb la finalitat d’aturar o alentir el procés de discapacitat i la resta d’efectes adversos associats a l’edat per tal d’aconseguir un envelliment més saludable.
La sarcopènia s’ha definit com la pèrdua de massa muscular i de la força que es produeix amb l’edat avançada. No obstant això, fins fa poc, no hi ha hagut una definició àmpliament acceptada de la sarcopènia que permetés fer-ne un ús consensuat en la investigació i la pràctica clíniques.
Tant el Grup de Treball Europeu sobre la Sarcopènia en la Gent Gran (EWGSOP) com el Grup Internacional de Treball sobre la Sarcopènia (IWG) han proposat definicions consensuades sobre els criteris diagnòstics que estan permetent avançar en la recerca sobre la sarcopènia. Especialment, hi ha un gran interès a poder detectar-la per tal d’intervenir-hi de manera adequada i preveure els efectes adversos de salut als quals està associada, com és ara la discapacitat.
L’EWGSOP defineix la sarcopènia com “una síndrome que es caracteritza per la pèrdua progressiva i generalitzada de la massa i força muscular esquelètica amb un risc de resultats adversos com la discapacitat física, la mala qualitat de la vida i la mort”. Aquest grup proposa diagnosticar-la mitjançant els criteris de massa muscular baixa i de funció muscular baixa (a causa de força baixa i/o de rendiment físic baix).
L’IWG entén la sarcopènia com la “pèrdua associada amb l’edat de la massa muscular esquelètica i de la funció”. Aquest grup va proposar un diagnòstic basat en una massa muscular baixa lliure de greix a tot el cos o a nivell apendicular, acompanyada d’un funcionament físic baix. Com podeu veure, es tracta de definicions molt semblants amb matisos diferents.
Fins ara, la major part dels estudis de prevalença i d’intervenció han utilitzat diverses definicions de sarcopènia que ja no són actuals (per exemple, basades només en la disminució de la massa muscular), de manera que els resultats no acaben de ser fiables. No obstant això, s’espera que la implementació de les noves definicions faci possible definir el curs natural d’aquesta condició i determinar quins tractaments són eficaços.
Tot i que les intervencions d’exercicis i nutrició han demostrat eficàcia per al tractament de diferents condicions, com són la fragilitat i les caigudes, en diverses poblacions d’adults i de persones grans, els efectes d’aquestes intervencions en persones amb sarcopènia han rebut menys atenció.
Com és de freqüent la sarcopènia?
Una revisió sistemàtica d’aquest 2014 a càrrec de Cruz Jentoft ha mostrat que la prevalença de la sarcopènia varia a escala regional i en relació amb l’edat: entre l’1% i el 29% en les persones que viuen a la comunitat, entre el 14% i el 33% en les persones que viuen en residència; i el 10% en les persones hospitalitzades per un problema agut.
Què podem fer contra la sarcopènia?
La mateixa revisió que hem citat ha trobat indicis de qualitat moderada que suggereixen que les intervencions d’exercici milloren la força muscular i el rendiment físic. Pel que fa a les intervencions nutricionals, els resultats no són concloents a causa del baix nombre d’estudis i de dissenys heterogenis. Els suplements d’aminoàcids essencials, incloent-hi leucina i àcid β-hidroxi-β-metilbutíric (HMB), mostren alguns dels efectes en la millora dels paràmetres de massa i funció muscular. Els suplements de proteïnes no han mostrat beneficis consistents en la massa i en la funció musculars.
Què podem concloure sobre la sarcopènia?
Així doncs, sembla que la prevalença de la sarcopènia és rellevant en la majoria dels pacients geriàtrics. Calen estudis ben dissenyats que avaluïn les intervencions d’exercicis i/o nutricionals per tal de poder desenvolupar pautes de tractament. Cal que els professionals sanitaris detectin la sarcopènia tant en els entorns comunitaris com en institucions geriàtriques i hospitalàries, seguint un diagnòstic basat en la massa muscular i la funció muscular. A les persones a qui se’ls detecta sarcopènia, se’ls hauria de recomanar exercici de resistència supervisat. Els aminoàcids essencials amb leucina i HMB poden millorar els resultats musculars.
Laura Coll i Planas
Cap de l’àrea de recerca en salut i envelliment de la Fundació Salut i Envelliment UAB
Cruz Jentoft, A., et al. “Prevalence of and interventions for sarcopenia in ageing adults: a systematic review. Report of the International Sarcopenia Initiative (EWGSOP and IWGS)”. Age Ageing, novembre 2014, 43(6): 748-759 (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4204661/).
Salvà, Antoni; Coll, Laura; Rojano, Xavier. “La fragilitat en les persones grans”. Aloma 2012, 30: 27-33 (http://www.revistaaloma.net/index.php/aloma/article/view/146).