La Fundació Agrupació, amb la col·laboració de l’Institut de l’Envelliment de la UAB, ha publicat recentment un llibret sobre l'envelliment saludable, amb informació i consells per promoure la Salut Visual en persones grans.
Trobo que és una gran idea per donar a conèixer les patologies més freqüents que afecten la vista de les persones grans. És una publicació de lectura ràpida i amb consells força interessants i valuosos.
M’agradaria poder ampliar el tema relatiu a la DMAE, Degeneració Macular Associada a l’Edat. És una afecció que cada cop es veu amb més freqüència a les consultes de l’especialitat d’oftalmologia. No és una malaltia nova, és una vella coneguda que abans s’anomenava degeneració macular senil. Es va canviar senil per associada a l'edat per dos motius bàsics: en primer lloc, perquè cada cop es diagnostica a persones més joves, i en segon lloc perquè al concepte de senectut és molt difícil posar-li data, ja que l’esperança de vida va en augment i la salut de les persones grans ha millorat.
La medicina cada cop avança amb més rapidesa, els investigadors no s’aturen, i cada cop coneixem millor com funciona l’ésser humà, les tècniques diagnòstiques i els tractaments no paren d’avançar i un dels temes en què els darrers any s’ha progressat més és en el del diagnòstic i tractament de la DMAE.
Comencem per descriure en què consisteix aquesta patologia.
La màcula és la part mes sensible de la retina, l’encarregada de la visió central i de la visió dels detalls. Quan llegim, enfilem una agulla o observem les faccions del nostre interlocutor, la imatge es projecta sobre la màcula, que és on es troben concentrats els cons, cèl·lules especialitzades en la visió dels colors. Recordem que a la retina hi ha els cons i els bastons, i que aquests darrers són especialment sensibles condicions de poca llum; podríem dir que veuen en blanc i negre. La retina està formada per 10 capes de cèl·lules, les dues més externes i les que realment s’encarreguen de la visió són la capa de l’epiteli pigmentari de la retina, on es reflecteixen les imatges, i la capa de cons i bastons, que són les encarregades de captar les imatges i enviar-les al cervell per ser interpretades.
En la DMAE es produeix una desestructuració de la retina a nivell de la màcula. Avui dia es classifica en dos grans grups, la DMAE seca i la DMAE humida. En la primera, el trastorn és, principalment, per una atrofia de l’epiteli pigmentari de la retina. En la segona, l'alteració és per l’aparició de l’anomenada Membrana Neovascular Subretinal, MNVSR. Consisteix en la formació de una membrana amb vasos sanguinis que provoquen l’aparició d'edema (inflamació) i de quists.
La DMAE seca no té cap tipus de tractament en l'actualitat però apareix i es desenvolupa lentament. La forma humida pot aparèixer de cop i la seva evolució és més ràpida, amb grans pèrdues de visió.
El tractament de la forma humida consisteix en injeccions intravítrees de medicaments anomenats antiangiogènics, medicació utilitzada en certs tumors cancerosos que el que fan és destruir i evitar l’augment de les MNVSR. No és un tractament d'una sola dosi; depenent del resultat obtingut, s’han d’aplicar diverses injeccions mensuals fins aconseguir una millora. La seva aplicació és ambulatòria, amb anestèsia tòpica i gotes, i es fa, per higiene i esterilitat, al quiròfan.
Com ja hem comentat, la tecnologia actual ens permet poder-hi fer un diagnòstic i seguiment molt acurat, a part de l’observació directa al gabinet d’oftalmologia, avui dia tenim l’OCT, tomografia de coherència òptica, que ens dóna una imatge molt real de com està estructuralment la retina. És la prova reina per al diagnòstic i seguiment de la patologia. També usem l’angiografia fluoresceínica, que consisteix a injectar fluoresceïna en vena i observar-ne la circulació pels vasos sanguinis de la retina.
Quins símptomes provoca la DMAE? Bàsicament, la pèrdua de la visió central, és a dir, observem una taca fosca al centre de la visió que ens impedeix visualitzar els detalls, no podem llegir ni veure les faccions de les persones. Al principi, i això és molt important, la DMAE provoca que les imatges estiguin distorsionades. Una forma de poder detectar precoçment la malaltia és l’autoobservació. Les línies rectes es veuen distorsionades o en manquen trossos. Al gabinet usem el test d’Amsler, que consisteix a fixar-se en una quadrícula amb un punt central, observar el punt i notar si hi ha traços ondulats o que no són continus. Es pot fer a casa amb un full quadriculat de qualsevol llibreta: marquem un punt al centre del paper, l’observem i si hi ha alteracions com les descrites consultem urgentment amb l’oftalmòleg.
El diagnòstic precoç és fonamental per evitar que la malaltia progressi i perquè el pronòstic sigui més encoratjador.
Dr Antonio Gallart Gallego.
Oftalmòleg Centre Mèdic Agrupació
. Diseño web