INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA
La diarrea és un problema de salut que sovint afecta les persones grans. Pot ser secundària a infeccions, malabsorció, medicaments, restrenyiment crònic, intolerància a la lactosa o a altres aliments…
La lactosa és el sucre de la llet i d’altres lactis. És un disacàrid, és a dir, és un hidrat de carboni compost per dos sucres simples: la galactosa i la glucosa. La lactosa, per tal de ser absorbida per l’intestí prim, primer ha de separar-se en galactosa i glucosa. L’enzim que metabolitza la lactosa s’anomena lactasa.
La lactasa s’ubica a la superfície de les vellositats intestinals de la mucosa del jejú, per tant, qualsevol mínima lesió de la mucosa jejunal afecta la concentració i l’activitat d’aquest enzim.
Què és la intolerància a la lactosa?
La intolerància a la lactosa és un problema freqüent i que augmenta amb l’edat. Això es originat pel fet que, amb l’envelliment, disminueix la quantitat de lactasa de l’organisme. És una causa que s’ha de tenir en compte quan s’estudia qualsevol pacient gran amb molèsties abdominals. Les persones amb intolerància a la lactosa tenen un nivell baix de lactasa, o bé aquesta no fa la seva funció correctament.
La falta de lactasa deixa a la llum intestinal carbohidrats sense digerir que actuen com a agents osmòtics i atreuen aigua al tracte intestinal. A més de l’augment del volum i fluïdificació dels continguts gastrointestinals, la lactosa no absorbida és atacada pels bacteris del còlon. Aquests bacteris fermenten la lactosa, la divideixen en monosacàrids i produeixen gasos, com ara diòxid de carboni, hidrogen i àcids orgànics, que irriten la mucosa gastrointestinal. Aquests monosacàrids no s’absorbeixen, per la qual cosa la pressió osmòtica augmenta més i atreuen més aigua i fluids a la llum intestinal. Com a conseqüència, el pacient presenta diarrea, flatulència, còlics i distensió abdominal.
Quins símptomes provoca?
Els símptomes intestinals són: dolor abdominal, inflor, producció de gasos abdominals i flatulències, diarrea, femtes pastoses o defecació explosiva, espasmes… Tots aquests símptomes es manifesten després d’ingerir aliments que contenen lactosa.
A qui afecta?
La prevalença d’aquesta malaltia varia segons l’origen de les persones. A Europa i els Estats Units, la prevalença és del 7% al 20% en adults de raça caucàsica (és molt inferior en els europeus del nord); del 80% al 95% en americans nadius; del 65% al 75% en africans i afroamericans; i del 50% en hispans. En asiàtics pot arribar fins al 90%.
Hi ha diversos tipus d’intolerància?
1) Intolerància primària (genètica, progressiva, no curable). Aquesta és la forma més comuna. Hi ha una pèrdua progressiva de la producció de lactasa i, consegüentment, una pèrdua gradual de la capacitat de digerir lactosa. Els nivells de lactasa de cada individu varien d’acord amb l’edat i l’origen ètnic. Les persones amb aquesta intolerància noten que la llet cada vegada se’ls posa pitjor. L’enzim no es recupera, de manera que els símptomes només milloren en suspendre la lactosa de la dieta.
2) Intolerància secundària (temporal i curable). Pot produir-se en malalties gastrointestinals que danyen el rivet de l’intestí prim o que incrementen de manera significativa el temps de trànsit intestinal en la mucosa jejunal. Quan la malaltia es cura i la mucosa intestinal es recupera, la intolerància a la lactosa desapareix. Possibles causes: celiaquia, malalties inflamatòries intestinals (Chron), intervencions quirúrgiques de l’intestí, gastropatia diabètica, quimioteràpia…
3) Intolerància terciària o congènita. Trastorn metabòlic congènit estrany i molt infreqüent.
Com es diagnostica?
Per al diagnòstic es poden fer dues proves: una és el test d’hidrogen espirat; l’altra, el test de tolerància a la lactosa. El test d’hidrogen espirat és la més comuna.
Com es tracta?
El tractament se centra a eliminar els símptomes i ajudar el pacient a adaptar-se de manera gradual a la ingesta de lactosa. Hem de focalitzar-nos a:
1) Fer una dieta baixa en lactosa. La majoria dels adults poden tolerar dosis baixes de lactosa (< 3 g al dia = 1 got de llet al dia), per tant, s’aconsella començar per modificar la dieta. És important llegir les etiquetes dels aliments ja que alguna brioixeria, embotits, caramels… poden contenir lactosa.
2) Aportar altres nutrients que assegurin l’aportació proteica i energètica.
3) Tractament amb substituts enzimàtics comercialitzats. Hi ha unes pastilles de lactasa que permeten consumir productes lactis, es poden prendre ocasionalment abans dels àpats, sempre sota la supervisió mèdica.
4) Mantenir l’aportació de calci i vitamina D. Cal que tinguem cura que els pacients amb intolerància a la lactosa tinguin una aportació suficient de calci per prevenir l’osteoporosi. Per tal de cobrir les necessitats de calci en la dieta, quan es redueixi el consum de lactis, caldrà menjar aliments que siguin rics en aquest mineral: vegetals verds (com ara el bròquil o les bledes), productes de soja, taronges, sardines en oli, ametlles, figues seques, cigrons, productes enriquits en calci…
A la majoria dels ancians amb intolerància a la lactosa no els cal una dieta totalment lliure de lactis, ja que toleren dosis baixes de lactosa. Si es manté la ingesta diària d’alguns productes lactis s’assegura l’aportació de nutrients essencials com són el calci, les vitamines A i D, la riboflavina i el fòsfor.
Bibliografia
http://www.uptodate.com (darrera actualització, març 2013)
http://www.lactosa.org/saber.html
Marta Navarro González
Metgessa de Família
Membre del Grup de la Gent Gran de la CAMFIC
. Diseño web