Català Castellano

Sara Domènech
Institut de l’Envelliment
Universitat Autònoma de Barcelona


El dia 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l'Alzheimer. La malaltia d'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que es caracteritza, en la seva forma típica, per una pèrdua progressiva de la memòria i d'altres funcions cognitives com ara l'atenció, l'orientació, el llenguatge, etc. Amb l'evolució de la malaltia hi ha una pèrdua progressiva d'autonomia en les activitats de la vida diària. La majoria dels malalts presenten també trastorns conductuals (apatia, depressió...). L'Alzheimer representa fins al 70% dels casos de demència. La prevalença de la demència s'incrementa amb l'edat.


Les recerques actuals se centren en estratègies de prevenció primària i secundària. La prevenció primària va destinada a evitar que persones sanes desenvolupin una demència, mentre que la prevenció secundària tracta d’alleujar les conseqüències de la demència en persones que ja la pateixen.


Les estratègies de prevenció primària depenen en gran part de la persona mateixa: hàbits saludables d’alimentació i activitat física, control dels factors de risc associats a la demència, etc. Les estratègies de prevenció secundària estan dissenyades per alentir l’evolució dels símptomes des del diagnòstic de demència. En ambdós casos, l’entrenament cognitiu resulta favorable per prevenir el deteriorament cognitiu i la seva progressió.


En el marc de programes de promoció de l’envelliment actiu, els tallers de memòria adreçats a persones grans sense deteriorament busquen enfortir la memòria i reduir el risc de deteriorament cognitiu. A la pràctica clínica, els tallers d'estimulació cognitiva o tallers de memòria adreçats a persones amb demència en fases primerenques volen alentir l’evolució dels símptomes. En els últims anys, la comunitat científica ha reconegut la importància d’aquestes intervencions cognitives.


En persones grans sense deteriorament cognitiu, l’entrenament cognitiu se centra en la millora de la memòria i de la velocitat de processament, ja que l’envelliment comporta una sèrie de canvis que es manifesten per una alteració normal de la memòria i una lentitud general en les activitats, entre d’altres. Tot i que s'evidencia l’existència d’un declivi de memòria relacionat amb l’edat, si entrenem la nostra memòria i utilitzem diferents estratègies mnemotècniques, aquesta pot millorar de manera significativa.


Alguns estudis associen fer activitat mental de manera periòdica amb una disminució del risc de patir demència. Així, segons diversos autors l’entrenament cognitiu pot tenir un efecte protector enfront de la demència, tot i que encara són necessaris més estudis que demostrin que l’entrenament cognitiu prevé la incidència de demència. L’exercici mental es relaciona també amb el concepte de reserva cognitiva. Les persones que al llarg de la seva vida han estat més implicades en activitats físiques, mentals i socials tenen més reserva cognitiva que els fa més capaços de suportar la càrrega de l'Alzheimer, fet que es tradueix en un retard en la manifestació clínica de la malaltia.


En persones grans amb deteriorament cognitiu, l’entrenament cognitiu se centra en l’estimulació de les funcions cognitives (memòria, atenció, llenguatge, funcions executives...) a partir de les capacitats que la persona manté preservades, per a una millora de la qualitat de vida tant de la persona afectada com de la persona cuidadora. Alguns estudis han demostrat beneficis en la cognició, en l’estat d’ànim i/o en la funcionalitat de pacients amb demència en fases primerenques sotmesos a programes d’intervenció cognitiva, tot i que encara falten més estudis que demostrin l’eficàcia d’aquestes intervencions. Altres teràpies que també formen part dels programes d’estimulació cognitiva són: la teràpia de reminiscència, en la qual les persones amb demència recorden i pensen en les seves pròpies experiències per activar el seu passat personal i/o utilitzen diaris, llibre de memòria o història de vida; i la teràpia d’orientació a la realitat, en la qual s'utilitzen calendaris, cartells, agendes... per ajudar-los a preservar dades sobre ells mateixos i sobre el seu entorn. Grups d’experts recomanen la participació de les persones amb demència en programes d’intervenció cognitiva per mantenir la funció cognitiva, la funcionalitat i la qualitat de vida.


Així doncs, concloent, promoure l’activitat mental —entre d'altres— a mesura que ens fem grans és essencial per a un bon manteniment de les funcions cognitives.


Algunes recomanacions per mantenir o millorar les nostres funcions cognitives:



  •  Estar actius.

  •  Intentar activitats noves i canviants.

  • Fer activitat mental.

  •  Mantenir una rutina en les activitats.

  •  Participar en tallers de memòria i de reminiscència.

  •  Utilitzar pròtesis mnemòniques (agenda, calendari...).

  •  Escriure un diari o història de vida.

  •  Fer activitat física.

  •  Tenir xarxa social.

  •  Tenir una actitud positiva davant la vida.