L’any 2050, prop del 28% de la població europea tindrà 65 anys o més. D’aquesta franja de població, el grup que creixerà més és el de 75 anys endavant. L’augment de l’esperança de vida està associat a un augment del percentatge de persones grans amb el permís de conduir actiu, de manera que s’estima que el 2030 un de cada quatre conductors a Europa serà una persona de 65 anys o més.
Tot i que les persones grans són, en general, prudents i expertes al volant i solen adoptar per si mateixes mesures compensatòries quan perceben que les seves capacitats no estan al cent per cent, també és cert que el fet d’envellir comporta un cert declivi de les habilitats físiques, perceptives i cognitives associades a la conducció. Actualment, un de cada cinc morts en accident de trànsit a Europa és una persona de 65 anys o més, i el risc de mort en accident de trànsit de les persones de 74 anys o més és quatre vegades més gran que el de la mitjana de la població.
L’envelliment global de la població conductora posa sobre la taula un debat social recurrent sobre si caldria limitar la conducció a partir d’una edat determinada, sobretot quan es publiquen casos aïllats i esporàdics de persones grans infractores que han posat en risc la seva vida i la de terceres persones.
La resposta és que no, que l’edat per si sola no determina les capacitats i les habilitats psicocognitives que les persones tenim per conduir. Certament, l’envelliment, amb més èmfasi a partir dels 75 anys, comporta una minva de capacitats psicofísiques. La vista, l’oïda, l’atenció, la memòria, la coordinació ull-mà, la reacció i l’anticipació, les funcions executives que permeten prendre decisions complexes enfront de situacions inesperades, i l’agilitat física i mental disminueixen com un fet inherent al procés de l’envelliment. Això no obstant, les pèrdues cognitives, o certes malalties neurodegeneratives o demències amb afectació directa sobre les capacitats per conduir, poden produir-se a edats molt més joves, fins i tot abans dels 60 anys.
Així doncs, hi ha persones grans de 75 anys o més perfectament capaces de conduir amb salut i seguretat i, en canvi, també hi ha adults de 50 anys amb clares limitacions psicofísiques per conduir; i a la inversa. De la mateixa manera que hi ha persones molt ben dotades per a la conducció, de joves i en totes les etapes de la vida, i d’altres que, de ben joves, no tenen gaires capacitats i habilitats per conduir.
Alhora, amb l’augment de l’esperança de vida i l’augment de la prevalença de les comorbiditats, hi ha una certa praxi en el sector sanitari per la qual es prescriuen més medicaments com més gran és l’edat. Aquesta polimedicació, si no se n’han explicat bé els efectes secundaris als pacients receptors, suposa també un risc d’accident de trànsit entre les persones grans conductores, juntament amb els trastorns del son.
El que cal, en tot cas, és disposar de les eines i els recursos necessaris per prevenir i, si és oportú, autoavaluar, sols o amb els nostres familiars propers, les nostres habilitats psicofísiques i prendre les decisions i les mesures oportunes sobre la nostra mobilitat, obrant en conseqüència.
El web Salut i Conducció, eines per a una mobilitat activa, segura i saludable (www.saluticonduccio.cat) és un entorn web pioner a Europa, elaborat pel RACC amb el suport de la Federació Internacional de l’Automòbil (FIA), amb informació, consells i recursos per a una presa de decisió responsable sobre la mobilitat i la seguretat viària.
Basat en el principi de la responsabilitat activa, el web està estructurat en tres grans àrees: una dedicada a la persona gran conductora; una altra dedicada als familiars i les persones properes a la persona gran conductora; i una tercera dedicada als professionals de la salut o de l’àmbit de la psicologia que estan en contacte amb conductors sènior, ja sigui als centres d’atenció primària o als centres de reconeixement on es fa la renovació del permís de conduir.
En l’apartat dedicat als canvis cognitius i perceptius, l’usuari trobarà explicacions sobre els principals problemes de la vista i l’oïda, i també una definició de les habilitats cognitives associades a la conducció, com l’atenció, la memòria, les habilitats visuoespacials, les habilitats visuomotores i les funcions executives. Aquest apartat remet a l’Autotest, que és una bateria d’exercicis o jocs en línia de totes aquestes habilitats perceptives i cognitives; un cop finalitzat, s’hi mostra el resultat personalitzat en funció de les habilitats demostrades.
Aquesta eina en línia es complementa amb informació i consells sobre com poden afectar la conducció certs medicaments –és ben sabut que els antidepressius, els ansiolítics i altres medicaments poden produir somnolència– i sobre la importància del son, del qual mostra els principals trastorns i els seus desencadenants, com el consum d’alcohol, entre d’altres.
El web es completa amb un apartat dedicat a les famílies i un altre dedicat als professionals. Hi ha famílies, principalment fills o filles de pares o mares de més de 75 anys, que estan preocupades per la seguretat viària de les seves persones grans. En aquest apartat, trobaran recursos per abordar el tema amb assertivitat, amb respecte i amb la proposició d’alternatives vàlides per garantir la mobilitat de la gent gran.
L’àrea dedicada als professionals de la salut i la mobilitat dona informació vàlida per guiar el procés de presa de decisions sobre la mobilitat i la seguretat viària dels pacients. És especialment útil la Guia bàsica de psicofarmacologia per a psicòlegs i psicòlogues en centres de reconeixement que ha elaborat la secció de psicologia del trànsit i de la seguretat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i que conté els conceptes bàsics de psicofarmacologia que cal tenir en compte en les avaluacions que realitzen, així com els llistats de medicaments que poden fer que les persones que els prenen siguin objecte de consideracions especials, restriccions i/o denegacions de renovació del permís de conduir.
Conduir és un dret i un acte d’autonomia i llibertat individual, però la mobilitat és, alhora, una activitat social que requereix salut psicofísica, seguretat i responsabilitat, tant del conductor mateix com del seu entorn familiar i de salut més proper. La presa de consciència sobre les possibles limitacions o canvis a l’hora de moure’s, juntament amb la cerca d’alternatives, si escau, és un exercici col·lectiu i que cal fer a totes les edats, amb un èmfasi especial a partir dels 75 anys. Si els vehicles han de passar a partir d’un cert moment la ITV, sembla raonable pensar que els conductors i les conductores també hagin de fer-se, de forma voluntària i responsable, la seva pròpia inspecció de salut i seguretat.
Carme Gibert
Responsable de Programes
Fundació RACC
. Diseño web