Propietats de les fruites:
Les fruites són uns aliments d’origen vegetal primordials per a la bona alimentació i nutrició de les persones.
–Tenen un contingut molt elevat en aigua, per la qual cosa hidraten l’organisme.
–A diferència de les verdures, les fruites contenen hidrats de carboni, perquè tenen sucres, com ara la fructosa, que li confereixen el gust dolç. Com més madura és la fruita, més contingut en sucres tindrà.
–Ens proporcionen fibra que ens ajuda a regular el trànsit intestinal.
–Les fruites contenen vitamines com la provitamina A, que es transforma en vitamina A dins de l’organisme i és essencial per a la conservació de la vista, la pell, els cabells i les mucoses. La vitamina C intervé en la formació del col·lagen de les articulacions, els ossos, les dents i també en la formació de glòbuls vermells, a més d’afavorir la resistència a les infeccions i l’absorció del ferro. Tant la vitamina A com la C tenen propietats antioxidants. Hi ha fruites que també aporten àcid fòlic (que es troba dins del grup de la vitamina B), que intervé en la producció de glòbuls blancs i vermells, en la formació d’anticossos i en la síntesi de material genètic.
–Contenen minerals com ara el potassi, que l’organisme necessita per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i la regulació del to muscular i, també, per regular l’equilibri de líquid dins i fora de les cèl·lules. Aquest equilibri sobre la quantitat de líquid corporal està relacionat amb la hipertensió arterial: el sodi acumula líquid i, per això, està contraindicat en les persones hipertenses, mentre que el potassi ajuda a eliminar-lo. Un altre mineral abundant és el magnesi, que intervé en el funcionament dels budells (té un efecte laxant), els nervis i els músculs, forma part dels ossos, de les dents i millora la immunitat.
–Les fruites també contenen calci, però l’aprofitament d’aquest mineral, quan procedeix dels productes vegetals, és molt baix, sobretot si el comparem amb l’aprofitament del calci provinent dels lactis.
–Com que hi ha vitamines que es destrueixen amb l’escalfor, les fruites en són una font important, ja que acostumem a menjar-les crues.
Fruites que trobem tot l’any
Depenent del cicle reproductiu d’alguns fruiters o del lloc on es cultiven, hi ha fruites que trobem tot l’any: la llimona, el plàtan, l’alvocat, el kiwi, la pinya, la papaia i el mango.
–La llimona, el kiwi, la papaia i el mango són molt rics en vitamina C, imprescindible per mantenir en bon estat el sistema immunitari.
–El mango i la papaia, a part que tenen un contingut molt alt en vitamina C (fins i tot més alt que els cítrics), també tenen un elevadíssim contingut de provitamina A, que té efectes beneficiosos sobre la pell, les mucoses, els cabells i els ossos, i ajuda a reforçar el sistema immunitari.
–El plàtan i l’alvocat són les dues fruites més riques en potassi i magnesi. El potassi ajuda a eliminar el sodi (el mineral que les persones hipertenses han de reduir) i evita que es pateixin rampes musculars. El magnesi és un mineral que ajuda a regular el trànsit intestinal, intervé en la formació del ossos i en el bon estat dels nervis i els músculs
–L’alvocat es considera una fruita oleaginosa, perquè conté greixos, però són molt saludables, ja que són greixos monoinsaturats, com els de l’oli d’oliva.
–Totes aquestes fruites són riques en fibra, indispensable per aconseguir un bon trànsit intestinal.
Fruites d’hivern
–L’hivern és l’estació del fred i de diversos virus, com els dels refredats i els de la grip, que necessiten baixes temperatures per propagar-se. És per això que cal reforçar el sistema immunitari, i la natura ens aporta els cítrics, unes fruites molt riques en vitamina C, que té la propietat de reforçar les nostres defenses.
–Encara trobarem al mercat les pomes, que arriben a la tardor. Després en trobarem tot l’any, a mesura que es van recol·lectant les diverses varietats o perquè es guarden en càmeres.
–De pomes hi ha de diferents menes, i n'hi ha de molt conegudes, com ara la Red Delicious, Starking, Golden Delicious, McIntosh, que provenen dels EUA; la Reineta del Canadà; la Granny Smith d’Austràlia o la neozelandesa Royal Gala. És per això que se’n troben al mercat des del mes de setembre fins al mes de juny de l’any següent.
–La poma té un alt contingut en aigua (el 85%) i en fibra, i aporta poques quilocalories. A més, és rica en uns elements fitoquímics, els flavonoides, que tenen propietats antioxidants. Si es menja crua, estimula el trànsit intestinal, i si es menja cuita o ratllada, com que produeix pectina (un suc espès i marronós), té efectes astringents.
–Les fruites més característiques de l’hivern són els cítrics, com les taronges, les mandarines i les aranges, unes fruites que contenen àcid cítric (responsable del seu gust àcid característic), que potencia l’acció de la vitamina C. Aquesta vitamina, a més de reforçar el sistema immunitari i prevenir les infeccions, afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i intervé en la formació dels ossos, les dents, les articulacions i els glòbuls vermells. Els cítrics també contenen olis essencials que podem obtenir només d’aquestes fruites, perquè el nostre organisme no els pot sintetitzar.
–La mandarina és una fruita que prové de l’Àsia i el seu nom es deu al color del vestit que duien els mandarins xinesos. Es troba al mercat, en diverses varietats, des del mes de setembre i fins al començament del març. A casa nostra és molt coneguda la Clementina, dolça i sense pinyols. Hi ha una varietat de mida més gran, la Clemenvilla, que també té molt de suc. La Fortune, de recol·lecció més tardana, té una mida més petita i la pell molt fina i enganxada.
–La taronja, una fruita que prové del sud-est de la Xina, ens aporta minerals (potassi, magnesi i calci), fibra i vitamines (àcid fòlic, provitamina A i, sobretot, vitamina C). Una de les primeres varietats que apareix al mercat (el mes d’octubre) és la Navelina, suau i molt dolça. El novembre apareix una altra varietat, la Navel, que té molta acceptació i es pot comprar fins al mes d’abril. La varietat Navelate, molt dolça i sucosa, és més tardana, com la Washington, que arriben el mes de febrer. La Salustiana, amb la pell més gruixuda i arrugada, és molt apta per fer sucs. De sanguines, no se’n troben tots els anys, ja que per aconseguir el color vermell (ric en antocianines, un potent antioxidant) cal que els tarongers pateixin temperatures nocturnes molt baixes. Una de les darreres varietats és la València Late, que té una forma lleugerament allargada, la pell molt fina i amb molt de suc.
–Les maduixes i maduixots també són fruites àcides pròpies de l’hivern, riques en vitamina C. Tant els cítrics com els maduixots tenen molt poques calories i contenen molta aigua i fibra.
–La fruita seca, com ara l’avellana, l’ametlla, les nous i els pinyons, es recol·lecten a la tardor però, com que es guarden en òptimes condicions, es consumeixen en abundància durant l’hivern. Tenen unes propietats molt beneficioses per a l’organisme, ja que contenen greixos saludables: els coneguts Omega3. A més, són una font molt important de proteïna vegetal. Contenen gran quantitat de minerals (potassi, magnesi, calci i fòsfor) i de vitamines (com la A, el grup B i E). El contingut en sal és molt baix i ajuden a controlar els nivells de colesterol i triglicèrids a la sang. Com que tenen un elevat valor calòric, se n’aconsella un consum habitual en poca quantitat. De totes, la nou és la que conté més greix. Totes són riques en fibra.
–Els torrons típics de Nadal són els d’ametlla (tipus Xixona o Alacant), i també hi ha gran varietat de torrons de xocolata amb avellanes, nous o ametlles. Tot i que són uns aliments molt calòrics, perquè la fruita seca ja conté molta caloria i, a més, s’hi afegeix sucre, els torrons són un bon aliment, que ens aporta totes les propietats saludables de la fruita seca i del cacau, però cal consumir-los amb mesura.
Propietats de les verdures:
–Les verdures són uns aliments d’origen vegetal primordials per a la bona alimentació i nutrició de les persones.
–Tenen un alt contingut en aigua, per la qual cosa, hidraten l’organisme i produeixen efectes diürètics.
–Gairebé no contenen glúcids ni proteïnes, i gens de greixos. Per això tenen un valor calòric baix.
–Són una font d’obtenció de fibra que ens aporta nombrosos beneficis per a la nostra salut: regula el trànsit intestinal; dóna sensació de plenitud i evita que es mengi en excés; capta certes substàncies, com el colesterol, i evita que siguin absorbides; alenteix l’absorció dels sucres i dels greixos i per això és imprescindible en la dieta de les persones diabètiques o amb dislipèmies. A més, redueix significativament la possibilitat de patir un càncer de còlon.
–Són una de les principals fonts d’obtenció de carotenoides (que l’organisme transformarà en vitamina A); de vitamina C (que perd les seves propietats amb l’escalfor, per això cal menjar verdura crua en amanides) i de folats (o àcid fòlic) que és una de les vitamines del grup B que està present en les verdures de fulla verda i intervé en la formació de components de la sang, en el sistema immunitari i en la formació del material genètic.
–Pel que fa als minerals, gairebé no contenen sodi (mineral primordial de la sal) i, en canvi, són molt riques en potassi (que ajuda a eliminar el sodi). A les persones hipertenses els convé consumir molta verdura.
–Contenen ferro, però que ens costa d’aprofitar. Per ajudar a absorbir-lo convé menjar una fruita àcida per postres.
Verdures de tot l’any:
Actualment, trobem gairebé totes les verdures durant tot l’any, perquè s’utilitzen altres tècniques de cultiu. Per exemple, tot l’any trobem alls, patates, cebes i pastanagues.
Verdures d’hivern:
–Hi ha una varietat de carbassa de la tardor que té la pell gruixuda i que es troba també a l’hivern. Aporta fibra soluble molt beneficiosa per als budells i, pel seu color, sabem que conté betacarotens, una vitamina amb poder antioxidant.
Dues verdures d’hivern fan honor al seu nom, perquè tenen un color verd intens: els espinacs i les bledes. Aquest color verd fosc ens indica que contenen provitamina A i, sobretot, una bona quantitat d’àcid fòlic (del grup de la vitamina B) molt necessari per a les noies joves en edat fèrtil que vulguin tenir un fill, ja que intervé en la formació del material genètic.
–Aquesta és l’època d’esplendor d’unes verdures que pertanyen totes a la família de les asteràcees: el card, la carxofa, l’escarola i l’endívia. Una de les característiques comunes és que contenen làtex i una gran quantitat de potassi, per la qual cosa tenen un efecte diürètic. Totes contenen un percentatge molt elevat d’aigua i aporten molt poques calories.
–El card és poc habitual a les taules. Se’n consumeixen les penques i es pot trobar en conserva. Té efectes protectors sobre el fetge.
–La carxofa té un contingut molt alt en potassi, magnesi, fòsfor i fibra. Els compostos responsables de sabor amarg tenen un efecte molt beneficiós sobre el fetge i la vesícula biliar.
–L’escarola i l’endívia són molt riques en potassi i àcid fòlic.
–Una verdura força desconeguda és la borratja. Se'n pot trobar en conserva o congelada, com qualsevol altra verdura. Com que conté molt potassi i magnesi, té un efecte depuratiu i diürètic molt important.
–Una família imprescindible i molt present durant l’hivern és la de les crucíferes: tota mena de cols i bròquils. Aquestes verdures contenen compostos de sofre (que són els responsables de la seva olor característica quan es cuinen) als quals s’atribueixen efectes anticancerígens. Es recomana coure-les al vapor o, si es bullen en aigua, no fer-les bullir gaire estona i aprofitar-ne el suc que en quedi per a un consomé o per guisar. Són de la mateixa família: la coliflor, les cols de Brussel·les, la col, el bròcoli i tots els bròquils.
. Diseño web