Les fruites
Fruites que trobem tot l’any
Depenent del cicle reproductiu d’alguns fruiters o del lloc on es cultiven, hi ha fruites que trobem tot l’any: la llimona, el plàtan, l’alvocat, el kiwi, la pinya i el mango. N'hem d'aprofitar la disponibilitat.
– La llimona, el kiwi i el mango són molt rics en vitamina C, que és imprescindible per mantenir en bon estat el sistema immunitari, i si a l’estiu no hi ha cítrics, poden ser-ne una bona alternativa.
– El plàtan (que a l’estiu es consumeix molt poc) i l’alvocat són les dues fruites més riques en potassi i magnesi. El potassi ajuda a eliminar el sodi i evita que es pateixin rampes musculars. El magnesi és un mineral que ajuda a regular el trànsit intestinal, intervé en la formació del ossos i el bon estat dels nervis i els músculs.
– L’alvocat es considera una fruita oleaginosa perquè conté greixos, però són molt saludables.
– Totes aquestes fruites tenen un alt contingut en fibra, que és indispensable per afavorir un bon trànsit intestinal.
Propietats de les fruites:
Les fruites són uns aliments d’origen vegetal primordials per a la bona alimentació i nutrició de les persones.
– Tenen un alt contingut en aigua, i això fa que hidratin l’organisme.
– A diferència de les verdures, les fruites contenen hidrats de carboni perquè tenen sucres, com la fructosa, que li confereixen el gust dolç. Com més madura és la fruita, més contingut en sucres tindrà.
– Ens proporcionen fibra i minerals (com el potassi, que és molt beneficiós per a persones que tenen hipertensió arterial).
– Hi ha vitamines que es destrueixen amb l’escalfor, però les fruites són una font important de vitamines perquè acostumem a menjar-nos-les crues.
El contingut en sucre de les fruites d’estiu
– Les cireres, les prunes i les figues tenen un contingut considerable de sucres si les comparem amb altres fruites.
– Els albercocs, préssecs, meló, síndria i els fruits silvestres, en canvi, tenen un baix contingut en sucres i són més rics en aigua.
El contingut en antioxidants en les fruites d’estiu
– Totes les fruites que tinguin colors vius contenen antioxidants naturals, indispensables per mantenir el sistema immunitari en bones condicions i, per tant, per ajudar a eliminar cèl·lules defectuoses. També protegeixen l’organisme contra l’oxidació i l’envelliment cel·lular prematur.
– Una bona aportació d’antioxidants a la dieta ajuda a prevenir l’aparició de càncer.
– Les cireres, les prunes, les figues, i els fruits silvestres que tenen colors molt vius, vermellosos i morats, contenen un poderós antioxidant, les antocianines, que també té poder antisèptic i prevé les infeccions de les vies urinàries.
– Els albercocs, els préssecs, les nectarines, el meló i la síndria són rics en carotens, que es convertiran en vitamina A, que també té propietats antioxidants.
Fruites d’estiu
– L’estiu és l’estació de la calor i del sol. És l'època de gran varietat de fruites refrescants.
– Els nespres de finals de primavera només duren fins al començament de l'estiu. Llavors
arriben els albercocs, que ens acompanyaran gairebé fins al setembre. Són rics en potassi i, pel seu color groc i ataronjat, sabem que també contenen carotenoides, que es convertiran en vitamina A.
– Entre el maig i el juny arriben les cireres, que ens acompanyaran fins a mitjan estiu. També és destacable el poder antioxidant dels seus pigments vermellosos. És una fruita bastant rica en sucres.
– Al juny arriben les prunes. N’hi ha de vermelles, de grogues, i de verdes com les clàudies. Són una font important de fibra reguladora del trànsit intestinal. També són riques en potassi, i les morades contenen uns pigments (les antocianines) que tenen un alt poder antioxidant i antisèptic. De prunes en tindrem fins al setembre.
– L’estiu és l’època dels préssecs i les nectarines. Els primers préssecs de finals de primavera arriben d’Andalusia, al juliol vénen del litoral català, i al setembre tenim els de Lleida i l’Aragó. És la fruita amb més carotens (provitamina A) i també contenen fibra i potassi. La nectarina aporta vitamina C.
– Pels volts de Sant Joan podem menjar l’original i delicada pereta de Sant Joan, que dura poques setmanes i és un fruit gustós, amb un bon contingut en fibra i aigua.
– Al final de la primavera arriben els nabius, que podrem comprar fins al desembre. Hi ha més fruits silvestres típics de l’estiu, com el gerd, la grosella i la móra. Són fruits silvestres delicats, que tenen una forma arrodonida, de color vermell o morat, amb un gust una mica àcid. Són molt recomanables perquè tenen moltes propietats: contenen fibra, potassi i vitamina C. Pel color vermell i morat característic, tal com passa amb les cireres i les prunes, contenen uns pigments antioxidants (les antocianines) que també tenen poder antisèptic i per això prevenen les infeccions urinàries.
– Dues fruites estiuenques per antonomàsia són el meló i la síndria. Aquesta apareix al mercat el mes de juny i es pot comprar fins al setembre, o dins més endavant si és d’hivernacle. El millor moment del meló és a partir del juliol, per refrescar-nos tot l’estiu. Totes dues són fruites molt riques en aigua. També contenen potassi i antioxidants. En el cas del meló, són els carotens, i en la síndria hi ha el licopè, que li dóna el color vermell.
– A l’agost, la figuera dóna els primers fruits, que anomenem figaflor. A l’octubre tornarà a proporcionar fruits, i són aquests els que s’anomenen figues. En els dos casos es tracta d’una fruita rica en sucres i fibra i que conté antioxidants.
– Al mes de juliol ja es recol·lecta alguna varietat de pera, com la pera llimonera, i a l’agost es cull la blanquilla. És una fruita amb un alt contingut en aigua i fibra. També conté potassi i tanins que tenen acció astringent.
– Al final de l’estiu serà el moment de les pomes acabades de collir, que ens acompanyaran a la tardor.
Les verdures
Verdures de tot l’any:
Actualment, trobem gairebé totes les verdures durant tot l’any perquè s’utilitzen altres tècniques de cultiu, com, per exemple, la d’hivernacle.
Així i tot, sempre és millor consumir els productes propis de temporada, perquè és quan són més gustosos.
Propietats de les verdures:
– Les verdures són uns aliments d’origen vegetal primordials per a la bona alimentació i nutrició de les persones.
– Tenen un alt contingut en aigua, per la qual cosa hidraten l’organisme i tenen efectes diürètics.
– Tenen un contingut molt baix en glúcids i proteïnes i no contenen greixos. Per això tenen un valor calòric baix.
– Són molt riques en fibra.
Les vitamines de les verdures
– Són una de les principals fonts d’obtenció de carotenoides, que l’organisme transformarà en vitamina A.
– Contenen vitamina C, la qual, com perd les seves propietats amb l’escalfor, no es pot aprofitar si la verdura és cuinada; per això cal menjar verdura crua en amanides.
– Conté folats (o àcid fòlic), que és una de les vitamines del grup B que es troba en les verdures de fulla verda, i intervé en la formació de components de la sang i en el sistema immunitari.
Els minerals que contenen les verdures
– Gairebé no contenen sodi, el mineral primordial de la sal.
– Són molt riques en potassi, que ajuda a eliminar el sodi. Per això a les persones hipertenses els convé consumir molta verdura.
– Contenen ferro que ens costa d’aprofitar. Per ajudar a absorbir-lo, convé menjar una fruita àcida per postres.
Efectes beneficiosos de la fibra
Ens aporta nombrosos beneficis per a la nostra salut:
– Regula el trànsit intestinal.
– Dóna sensació de plenitud i evita que es mengi en excés.
– Capta certes substàncies, com el colesterol, i evita que siguin absorbides.
– Alenteix l’absorció dels sucres i dels greixos, i això la fa imprescindible en la dieta de les persones diabètiques o amb dislipèmies.
– Redueix significativament la possibilitat de patir un càncer de còlon.
Els antioxidants de les verdures
Protegeixen l’organisme, reforcen el sistema immunitari i ajuden a prevenir l’aparició de malalties, com el càncer.
– Els alls i els raves contenen compostos de sofre que els donen el seu gust característic i que tenen poder anticancerigen. Perquè l’all alliberi aquests compostos, cal trinxar-lo o aixafar-lo.
– La pastanaga és molt rica en carotens, que es transformaran en vitamina A, que té poder antioxidant i protegeix la pell.
– Les diverses varietats de pebrots, l’albergínia, el tomàquet i la remolatxa ens aporten una gran quantitat d’antioxidants, que són els responsables dels pigments de colors vius que els caracteritza.
– El tomàquet (com la síndria) té color vermell a causa d'un pigment, el licopè, que pertany a la família de la vitamina A i que té un gran poder antioxidant. El licopè és més efectiu si es cuina, per això és molt recomanable fer salses amb tomàquet natural. El licopè ajuda a prevenir i a tractar, sobretot, el càncer de pròstata.
Verdures d’estiu:
– Encara que trobem cebes i pastanagues tot l’any, el moment de collita és la primavera, i conserven la seva frescor durant l’estiu. Les pastanagues de primavera i estiu poden menjar-se crues, perquè són molt fines.
– Encara que d’alls en tenim tot l’any, l’època de recol·lecció és l’estiu. L’all té compostos de sofre que són molt beneficiosos per a l’organisme.
–És el temps de la mongeta tendra gustosa i suau que comença a mitjan primavera i s’allarga durant els mesos d’estiu.
– A la primavera van aparèixer els raves en la varietat petita, de forma rodona, i a l’estiu hi ha la varietat més grossa, que té una forma allargada. Com els alls, contenen compostos de sofre que són els responsables del seu gust característic i que es considera que tenen poder anticancerigen.
– En aquesta estació hi ha la recol·lecció dels fruits de la família de les solanàcies: l’albergínia, els pebrots, els tomàquets i la patata. Encara que d’aquestes hortalisses en tinguem tot l’any al mercat, aquesta és l’estació de la seva recol·lecció i el moment de l’any en què són més gustoses. La patata es considera un aliment farinaci pel seu contingut en hidrats de carboni i també té fibra.
– Una altra família que dóna els seus fruits a l’estiu és la de la cucurbitàcies: la carbassa, el carbassó i el cogombre. Hi ha una varietat d’estiu de la carbassa que té la pell més fina que la de la tardor. Tant la carbassa com el carbassó aporten fibra soluble molt beneficiosa per als budells. El cogombre té un alt contingut en aigua i en vitamines.
– Des d’Andalusia ens arriba la remolatxa d’estiu. És una arrel que conté més hidrats de carboni que altres hortalisses i és molt rica en minerals, com el iode. Es pot coure i afegir a les amanides. També es ven en conserva.
. Diseño web