Català Castellano

Fruites que trobem tot lany


Depenent del cicle reproductiu d’alguns fruiters o del lloc on es cultiven, hi ha unes fruites que les trobem tot l’any: la llimona, el plàtan, l’alvocat, el kiwi, la pinya i el mango. I cal aprofitar aquesta disponibilitat.


– La llimona, el kiwi i el mango són molt rics en vitamina C, que és imprescindible per mantenir en bon estat el sistema immunitari.


– El plàtan i l’alvocat són les dues fruites més riques en potassi i magnesi. El potassi ajuda a eliminar el sodi i evita que es pateixin rampes musculars, com ara les nocturnes a les cames. El magnesi és un mineral que ajuda a regular el trànsit intestinal, intervé en la formació del ossos i el bon estat dels nervis i els músculs.


– L’alvocat es considera una fruita oleaginosa perquè conté greixos, però són saludables.


– El kiwi, el plàtan, el mango i l’alvocat són fruites amb un alt contingut en fibra, que és indispensable per tenir un bon trànsit intestinal.


 


 


Fruites de primavera


Pel que fa a la primavera, és l’estació del color, de les fruites delicades que duren poques setmanes.


 


– De mica en mica, s’acaben els cítrics hivernals (taronges i mandarines). Però podem aprofitar els maduixots, que són una de les fruites que conté més vitamina C. Apareixen cap a la fi de l’hivern i ens acompanyaran durant tota la primavera.


– Es poden trobar les primeres prunes, però el seu millor temps serà més endavant. N’hi ha de vermelles, de grogues i les clàudies. Són una font important de fibra reguladora del trànsit intestinal, també són riques en potassi i contenen uns pigments (les antocianines) que tenen un alt poder antioxidant i antisèptic. Les prunes les tindrem durant aquesta estació i durant l’estiu.


– Arriben els nespres, dels quals podrem gaudir per poc temps, de l’abril al juny. Són especialment rics en potassi i provitamina A (indispensable per a la vista i el manteniment de la pell).


– Després, cap al maig, apareixeran els albercocs, que es mantindran fins a l’estiu. Com els nespres, són rics en potassi i, pel seu color groc i ataronjat, sabem que també contenen carotenoides, que es convertiran en vitamina A.


– Entre el maig i el juny, arriben les cireres, però ens acompanyaran poc temps, fins a mitjan estiu. També és destacable el poder antioxidant dels seus pigments vermellosos.


– A la fi de la primavera, arriben els nabius, que podrem comprar fins al desembre. És una fruita silvestre delicada que té una forma rodona i la mida d’una oliva, de color vermell o morat, amb un gust una mica àcid. És una fruita molt recomanable perquè té moltes propietats: és rica en fibra, potassi i vitamina C. Pel color vermell i morat característic, tal com passa amb les cireres i les prunes, conté uns pigments antioxidants (les antocianines) que també tenen poder antisèptic i, per això, prevenen les infeccions urinàries.


– A la fi de la primavera, podrem trobar als mercats un avenç de les fruites típiques de l’estiu, com ara el meló, la síndria, les nectarines i els primers préssecs, que encara no estaran en el seu millor moment.


– És recomanable aprofitar les fruites típiques de la primavera perquè duren poc temps i tenen un alt contingut en vitamines i minerals: maduixots i maduixes, prunes, nespres, albercocs, cireres i nabius.


 


 


Verdures de tot lany


Actualment, trobem gairebé totes les verdures durant tot l’any perquè s’utilitzen tècniques de cultiu, com, per exemple, la d’hivernacle, que ho permeten.


Tot i així, sempre és millor consumir els productes propis de temporada, perquè és quan són més gustosos.


 


Propietats de les verdures


Les verdures són uns aliments d’origen vegetal primordials per a la bona alimentació i nutrició de les persones.


– Tenen un alt contingut en aigua, per la qual cosa hidraten l’organisme i tenen efectes diürètics.


– Tenen un contingut molt baix en glúcids i proteïnes i no contenen greixos, i, per això, tenen un valor calòric baix.


– Són la principal font d’obtenció de fibra, a la qual hem d’atorgar nombrosos beneficis per a la nostra salut: regula el trànsit intestinal; dóna sensació de plenitud i evita que es mengi en excés; capta certes substàncies, com ara el colesterol, i n’evita l’absorció; alenteix l’absorció dels sucres i dels greixos, i, per això, és imprescindible en la dieta de les persones diabètiques o amb dislipèmies; redueix significativament la possibilitat de patir un càncer de colon.


– Són una de les principals fonts d’obtenció de carotenoides (que l’organisme transformarà en vitamina A), de vitamina C (la qual perd les seves propietats amb l’escalfor; per això, cal menjar verdura crua en amanides) i de folats (o àcid fòlic, que és una de les vitamines del grup B que està present en les verdures de fulla verda i intervé en la formació de components de la sang i en el sistema immune).


– Pel que fa als minerals, gairebé no contenen sodi i, en canvi, són molt riques en potassi (que ajuda a eliminar el sodi). A les persones hipertenses, els convé consumir molta verdura.


– Contenen ferro, que ens costa d’aprofitar. Per ajudar-ne a l’absorció, convé menjar una fruita àcida per postres.


 


Verdures de primavera


– Al principi d’aquesta estació, no és estrany que encara faci una mica de fred. Llavors podem aprofitar que encara trobarem les darreres cols i bròquils per menjar-los bullits.


– També hi haurà encara carxofes, bledes, espinacs i porros, que desapareixeran quan arribi el bon temps,.


– Per fer amanides, encara és època d’endívies, però a la primavera arriben l’enciam i els raves per a amanida.


– No estem acostumats a menjar fonoll, però el podem posar a les amanides. Facilita la digestió i elimina els gasos. El trobarem fins a mitjan estació.


– Cap a la fi de l’hivern, apareixen les primeres faves i els pèsols, que són llegums frescos, molt rics en fibra.


– També podrem gaudir d’un producte que habitualment mengem en conserva: els espàrrecs frescos.


– Encara que hi ha cebes i pastanagues tot l’any, ara és el moment de la seva collita. Les pastanagues de primavera i estiu poden menjar-se crues perquè són molt fines.


– També és el temps de la mongeta tendra, gustosa i suau.