Català Castellano

Fruites que trobem tot l’any


Depenent del cicle reproductiu d’alguns fruiters o del lloc on es cultiven, hi ha fruites que les trobem tot l’any: la llimona, el plàtan, l’alvocat, el kiwi, la pinya i el mango. I aquesta disponibilitat s’ha d’aprofitar.


– La llimona, el kiwi i el mango són molt rics en vitamina C, que és imprescindible per mantenir en bon estat el sistema immunitari.


– El plàtan i l’alvocat  són les dues fruites més riques en potassi i magnesi. El potassi ajuda a eliminar el sodi i evita que es pateixin rampes musculars, com ara les nocturnes de les cames. El magnesi és un mineral que ajuda a regular el trànsit intestinal, intervé en la formació del ossos i el bon estat dels nervis i els músculs.


– L’alvocat es considera una fruita oleaginosa, perquè conté greixos, però són saludables.


– El kiwi, el plàtan, el mango i l’alvocat són fruites amb un alt contingut en fibra, que és indispensable per tenir un bon trànsit intestinal.


Fruites de primavera


La primavera és l’estació del color, de les fruites delicades que duren poques setmanes.


– De mica en mica, s’acaben els cítrics hivernals (taronges i mandarines), però podem aprofitar els maduixots, una de les fruites que conté més vitamina C. Apareixen al final de l’hivern i ens acompanyen durant tota l’estació primaveral.


– Podem trobar les primeres prunes, però encara no és el seu millor temps. N’hi ha de vermelles, de grogues i les clàudies. Són una font important de fibra reguladora del trànsit intestinal, també són riques en potassi i contenen uns pigments (les antocianines) que tenen un alt poder antioxidant i antisèptic. Hi ha prunes durant aquesta estació i durant l’estiu.


– Arriben els nespres, dels quals podem gaudir per poc temps, de l’abril al juny. Són especialment rics en potassi i provitamina A, indispensable per a la vista i el manteniment de la pell.


– Després, cap al maig, apareixen els albercocs, que es mantenen fins a l’estiu. Com els nespres, són rics en potassi i, pel seu color groc i ataronjat, sabem que també contenen carotenoides, que es convertiran en vitamina A.


– Entre el maig i el juny, arriben les cireres, però ens acompanyen poc temps, fins a mitjan estiu. És destacable el poder antioxidant dels seus pigments vermellosos.


– Cap al final de la primavera, arriben els nabius; en podrem comprar fins al desembre. Són una fruita silvestre delicada, de forma rodona i de la mida d’una oliva, de color vermell o morat, i amb un gust una mica àcid. És una fruita molt recomanable perquè té moltes propietats: és rica en fibra, potassi i vitamina C. El color vermell i morat característic, tal com passa amb les cireres i les prunes,  ens diu que conté uns pigments antioxidants (les antocianines) que també tenen poder antisèptic i, per això, prevenen les infeccions urinàries.


– Cap al final de la primavera, podem trobar als mercats un avanç de les fruites típiques de l’estiu com són el meló, la síndria, les nectarines i els primers préssecs, tot i que encara no estan en el seu millor moment.


– És recomanable aprofitar les fruites típiques de la primavera, atès que duren poc temps i tenen un alt contingut en vitamines i minerals: maduixots i maduixes, prunes, nespres, albercocs, cireres i nabius.


 


Verdures de tot l’any


Actualment, trobem gairebé totes les verdures durant tot l’any, perquè s’utilitzen altres tècniques de cultiu, com ara l’hivernacle.


Tot i així, sempre és millor consumir els productes propis de temporada, perquè és quan són més gustosos.


Propietats de les verdures


Les verdures són aliments d’origen vegetal primordials per a la bona alimentació i nutrició de les persones.


– Tenen un alt contingut en aigua, per la qual cosa hidraten l’organisme i tenen efectes diürètics.


– Tenen un contingut molt baix en glúcids i proteïnes, i no contenen greixos; per això, tenen un valor calòric baix.


– Són la principal font d’obtenció de fibra, que és la responsable de nombrosos beneficis per a la nostra salut: regula el trànsit intestinal; dóna sensació de plenitud i evita que es mengi en excés; capta certes substàncies, com ara el colesterol, i evita que siguin absorbides; alenteix l’absorció dels sucres i dels greixos, i, per això, és imprescindible en la dieta de les persones diabètiques o amb dislipèmies; redueix significativament la possibilitat de patir un càncer de colon.


– Són una de les principals fonts d’obtenció de carotenoides (que l’organisme transforma en vitamina A), de vitamina C (que perd les seves propietats amb l’escalfor, i, per això, cal menjar verdura crua en amanides) i de folats (o àcid fòlic), que són una de les vitamines del grup B que està present en les verdures de fulla verda i intervé en la formació de components de la sang i en el sistema immunitari.


– Pel que fa als minerals, gairebé no contenen sodi i, en canvi, són molt riques en potassi (que ajuda a eliminar el sodi). A les persones hipertenses els convé consumir molta verdura.


– Contenen ferro, però ens costa d’aprofitar. Per ajudar a absorbir-lo convé menjar una fruita àcida per postres.


Verdures de primavera


– Al començament d’aquesta estació, no és estrany que encara faci una mica de fred; llavors podem aprofitar-nos que encara trobarem les darreres cols i els darrers bròquils i prendre’ls bullits.


– També podem comptar amb les carxofes, les bledes, els espinacs i els porros, que desapareixen quan arriba el bon temps.


– Per fer amanides, encara és època d’endívies, però amb la primavera arriben l’enciam i els raves d’amanida.


– Encara que no estem acostumats a menjar fonoll, podem posar-lo a les amanides i el trobem fins a mitjan estació. Afavoreix i facilita la digestió i elimina els gasos.


– Al final de l’hivern, van apareixent les primeres  faves i els pèsols, que són llegums frescos, molt rics en fibra.


– També podem gaudir d’un producte que habitualment mengem en conserva: els espàrrecs frescos.


– Encara que hi ha cebes i pastanagues tot l’any, ara és el seu moment de collita. Les pastanagues de primavera i estiu poden menjar-se crues perquè són molt fines.


– També és el temps de la mongeta tendra, gustosa i suau.