Els serveis sociosanitaris es varen posar en marxa a Catalunya a partir de l’any 1986. Es tracta d’un conjunt de recursos de la xarxa pública per a l’atenció a persones grans amb malalties cròniques i/o dependència i per a l’atenció a les persones amb malalties en situació terminal. Els més coneguts d’aquests recursos són els centres sociosanitaris, amb les unitats de convalescència, de cures pal·liatives i de llarga estada. També és molt conegut el Programa d’atenció domiciliària - equips de suport (PADES): es tracta d’equips d’atenció domiciliària interdisciplinaris distribuïts per tota la geografia catalana.
L’augment de l’esperança de vida és un avenç molt important per a la nostra societat, i obliga l’atenció sanitària a d’adaptar els seus serveis a les necessitats de la població. Podem veure que les persones grans tenen malalties que són més específiques o relacionades amb l’envelliment i, alhora, poden tenir més malalties cròniques de manera simultània. Hem de tenir en compte que hi ha moltes malalties la recuperació de les quals és més lenta en una persona gran que una altra de més jove. És freqüent que, després d’un ingrés hospitalari per malalties com ara un ictus o una fractura de maluc, les persones grans necessitin un ingrés per fer rehabilitació, o que els diagnosticats d’una malaltia d’Alzheimer tinguin diverses complicacions que obliguin a ingressar-los en un centre específic. També hi ha persones amb malalties en situació avançada que necessiten un ingrés perquè un equip especialitzat controli millor la seva simptomatologia.
Durant aquests anys, s’ha desenvolupat una xarxa de recursos sociosanitaris que ha permès prestar l’atenció, quan s’ha necessitat aquest tipus d’assistència. Aquesta xarxa de serveis ha estat pionera i reconeguda com la més avançada en comparació de la resta de comunitats autònomes. Per fer-nos una idea de la seva magnitud, durant l’any 2014 els 100 centres sociosanitaris de Catalunya van atendre més de 50.000 persones i els 78 equips PADES, unes 14.000 persones.
Podem dir que avui l’atenció sociosanitària a Catalunya està considerada com una xarxa pública especialitzada en geriatria i cures pal·liatives amb recursos que actuen en diferents àmbits assistencials i que van des del domicili fins als recursos d’hospitalització sociosanitària. Els professionals de la xarxa tenen una gran experiència i un alt grau de motivació per a aquest tipus d’atenció, amb un model integral i de treball en equip interdisciplinari. A més, la satisfacció d’usuaris i famílies ha estat una constant des que va començar la seva activitat.
Durant aquests darrers anys, els sistemes sanitaris, també el sistema sanitari català, estan desenvolupant transformacions per adaptar-se als nous canvis demogràfics i orientar el sistema a l’atenció de persones amb malalties cròniques, atesa la seva alta prevalença com a conseqüència dels canvis demogràfics. Sens dubte, la xarxa sociosanitària ja va néixer en part amb aquesta orientació i, en aquest sentit, s’ha consolidat un model d’avaluació integral i de treball en equip i una expertesa que són imprescindibles en aquesta adaptació que el sistema sanitari necessita davant dels canvis demogràfics.
Lectura aconsellada:
http://canalsalut.gencat.cat/ca/home_ciutadania/el_sistema_de_salut/serveis_datencio_a_la_salut/atencio_sociosanitaria/