Català Castellano

Dra. C. Mercè Tabueña
Professora Titular
Universitat de Barcelona



Des de l’any 2006 es ve commemorant el dia 15 de juny com el “Dia Mundial per a la Prevenció dels Abusos i Maltractaments a les Persones Grans (MPG)”. L’Organització Mundial de la Salut (OMS-2002) afirma que és aquesta una de les formes de violència més oculta, la més silenciada, la menys estudiada i, per tant, la més desconeguda, detectada i tractada.


Desconeixem les dimensions exactes del fenomen, així com la seva etiologia, ja que respon a situacions complexes generades pel seu caràcter multifactorial. Les raons per les quals es fan aquestes afirmacions són molt diverses. No obstant això, podem destacar, entre totes elles: l’existència d’un entorn de silenci, d’ignorància i la vulnerabilitat que envolta les persones grans en situació de patir el maltractament. Les persones grans no solen comunicar ni tampoc denunciar els maltractes que pateixen. Tenen moltes pors: por de perdre els  afectes familiars o d’amistat; por que els seus relats no siguin creguts; por de ser internats o abandonats o, al contrari, de ser donats de baixa dels centres on ocupen plaça; por de ser humiliats, castigats o de patir represàlies. Tenen poca o nul•la confiança en el procés de notificació: la manca d’informació de com i on fer-ho; escassa capacitat cognitiva per poder expressar-se. Entre d’altres, són aspectes relacionats amb la pròpia víctima, la persona gran, que ens poden explicar el silenci i l’ocultació real d’aquest problema.
Cal considerar també el silenci provinent dels professionals i de la societat en general. En una societat com la nostra, amb ocasionals comportaments que podem caracteritzar de demagogs, el fet de silenciar situacions de maltractament contribueix a mantenir i generar models d’atenció que són inadequats.
Hi ha resistències a reconèixer el fenomen perquè hi ha una negació del problema per part de l’entorn. Se sol minimitzar la queixa de la víctima i es creu que el que passa a la família és una qüestió privada. La ignorància, el fet de pensar que no interessen els conflictes i que el procediment d’una denúncia és complex, llarg i amb un final desconegut, impedeixen que les situacions d’abús i violència tinguin el tractament adient.


Però de què estem parlant exactament? El concepte de maltractament inclou violència (agressió i ús de la força), abús (de poder i de confiança) i comprèn les situacions en què una persona gran pateix les conseqüències de l’omissió en la recepció dels ajuts bàsics necessaris (menjar, vestir..) i la negació dels seus drets (decidir...).
Les diverses formes com es poden manifestar els maltractaments s’agrupen en tipologies que no s’exclouen entre si. Poden ser maltractaments físics, psíquics o emocionals, sexuals, econòmics i/o financers, per negligència, abandó i vulneració de drets. L’informe “Veus  absents (OMS-2002)” posa al descobert que la manca de respecte i la pèrdua de la dignitat són les formes més doloroses de maltractament segons les persones grans que van participar en l’estudi internacional.
Totes aquestes formes poden tenir lloc en diferents àmbits, com el familiar i/o domiciliari, l’institucional (hospitals, residències, centres de dia, i altres), l’estructural o social (assetjament immobiliari) i el burocràtic/administratiu (manca de serveis i estructures per tractar aquest fenomen amb l’especificitat que li correspon).


Detectar i denunciar els maltractaments depèn de la conscienciació, del coneixement i, també, de la comprensió, tant col•lectiva com individual, que es té del problema. Són situacions originades pel tipus de societat en què vivim i, per tant, les solucions han de sorgir de la implicació del conjunt de la societat. Necessitem una societat per a totes les edats, que sigui inclusiva i que posi l’accent en la participació, la realització, la independència, la cura i la dignitat per a tothom


Fem una crida per a la sensibilització de tota la societat i, en especial, dels responsables de la Política Social del nostre país en pro de les persones grans que en aquests moments es veuen immerses en situacions de violència o abús, en definitiva, de maltractament, i que per motius molt diversos no poden fer-nos arribar el seu crit i petició d’ajut.