Canviant els comportaments en salut

Com promoure el canvi de comportaments en salut en les persones grans?

Què és el que determina l’estat de salut? I els comportaments en salut? És possible canviar aquests comportaments? L’estat de la salut de les persones és determinat per les condicions socioeconòmiques, culturals i ambientals, per les xarxes socials i comunitàries que estableixen, i pels seus estils de vida. En aquest article es tractarà aquest darrer punt, i concretament com promoure el canvi de comportaments en salut.

En el comportament hi intervenen una multitud de factors individuals (creences, actituds, coneixements, herència genètica, etc.), socials (les interaccions amb altres persones) i contextuals (l’entorn en què vivim). Per promoure el canvi de comportament és convenient la combinació de diversos factors. Si volem dissenyar una intervenció per promoure el canvi de comportament, és convenient un abordatge dels factors que influeixen en cadascun d’aquests tres nivells ‒l’anomenat model ecològic‒. Les intervencions centrades només en els factors individuals i que no tenen en compte els condicionants socials i contextuals són poc adequades.

Les teories i els models de canvi conductual procedents de la psicologia han centrat bona part de l’interès en la recerca en l’àmbit dels comportaments en salut durant els darrers anys. El model transteòric i la teoria social cognitiva en són dos dels més utilitzats.

El model transteòric de Prochaska i DiClemente (1983) ‒també anomenat model d’etapes de canvi‒ es basa en l’aplicació d’intervencions personalitzades en funció de la fase de canvi (precontemplació, contemplació, determinació, acció, manteniment i recaiguda) en la qual es trobi l’individu. Per la seva banda, la teoria social cognitiva es basa en la importància d’observar les altres persones i aprendre’n, així com en el reforç positiu i negatiu de la conducta. Un element bàsic en la teoria social cognitiva és el concepte d’autoeficàcia, introduït per Bandura (1977). L’autoeficàcia, entesa com la confiança d’una persona a dur a terme una acció concreta per aconseguir un objectiu desitjat, és un dels pilars de les estratègies d’autocura centrades en plans d’acció que es concreten en petits objectius específics, assumibles i mesurables que responen a les preferències i les necessitats dels individus, i que poden ser formulats amb l’ajuda dels professionals.

Recentment, un grup d’investigadors liderat per Michie et al. (2011) ha proposat un nou marc conceptual anomenat roda del canvi de comportament (en anglès, behaviour change wheel) (vegeu la figura), que permet seleccionar i dissenyar intervencions dirigides a aconseguir canvis en els comportaments de salut.

 

 

Al centre de la roda (de color verd) els autors situen tres condicions essencials per al canvi, cadascuna de les quals pot interactuar amb la resta i influir-hi: la capacitat (coneixements i habilitats de les persones per poder fer el canvi de comportament), la motivació (processos de presa de decisions que dirigeixen el comportament i permeten establir fites personals) i l’oportunitat (factors externs a la persona que possibiliten el canvi de comportament). Al cercle vermell de la roda se situen les diferents intervencions dirigides a canviar el comportament: l’educació, la persuasió, la incentivació, les mesures coercitives, l’entrenament, la restricció, el modelatge, el canvi de context físic o social, i la reducció de barreres per al canvi. Per acabar, al cercle gris exterior se situen les diferents polítiques que poden permetre o donar suport a les intervencions: la comunicació, l’elaboració de guies, la fiscalitat, la regulació, la legislació, la planificació i la provisió de serveis.

Les possibilitats d’aplicació d’aquest model són àmplies, i poden incloure des del disseny d’intervencions a la consulta d’un professional de la salut fins al disseny de polítiques sanitàries. Aquestes intervencions s’han de traslladar posteriorment a tècniques específiques per al canvi de comportament. El mateix grup de recerca ha creat posteriorment una taxonomia de 16 clústers que inclouen un total de 93 tècniques (Michie et al., 2013).

Sergi Blancafort - Fundació Salut i Envelliment

 

Per saber-ne més:

• Bandura, A. (1977). «Self-efficacy: Toward a unifying theory of behavioral change». Psychological Review, 84(2):191-215.


• Michie, S. [et al.] (2011). «The behaviour change wheel: A new method for characterising and designing behaviour change interventions». Implementation Science, 6:42.


• Michie, S. [et al.] (2013). «The Behaviour Change Technique Taxonomy (v1) of 93 Hierarchically Clustered Techniques: Building an International Consensus for the Reporting of Behaviour Change Interventions». Ann Behav Med. 2013 Aug; 46(1):81-95. doi: 10.1007/s12160-013-9486-6.


• Prochaska, J. O. i DiCLemente, C. C. (1983). «Stages and processes of self-change in smoking: Toward an integrative model of change». Journal of Consulting and Clinical Psychology, 51, 390-395.