UN NOU REPTE
Realment esperava que arribés el dia per poder fer el que em vingués de gust sense haver de preocupar-me d’horaris, com se sol dir, però a dins meu una veueta em deia que seria més difícil del que semblava.
El dia 24 de març del 2014 va ser el meu primer dia de jubilada i el primer des que vaig començar a treballar als 16 anys que tenia tot el temps per a mi, o sigui 100%. No m’ho podia creure!! Com podia gestionar tot aquest temps? Sentia un buit terrible, em feia basarda!!
Durant 35 anys m’havia dedicat als altres, primer als infants de parvulari, i els 30 darrers anys als nouvinguts i a la gent gran a l’Escola d’Adults; trobava a faltar la seva senzillesa, la seva gratitud, la seva alegria, les ganes i l’interès que tenen d’aprendre per millorar i saber coses noves cada dia, la il·lusió de poder escriure les seves primeres lletres sense necessitat d’ajuda per sentir-se així més lliures i no dependre tant dels altres.
Crec que el que passava era que em sentia sola davant el món.
Des de fa un temps col·laboro puntualment a la Fundació Salut i Envelliment, faig teatre amb un grup de persones maquíssimes que m’aporten molt, tinc un hort que m’encanta!, i ara començaré a fer un voluntariat a El Xiprer, un centre d’acollida de persones que es troben en situacions d’especial precarietat.
No ha estat fàcil, encara estic buscant el què, el com..., sóc una persona inquieta que no m’agrada gaire estar-me a casa al sofà llegint, necessito compartir amb persones que m’aportin i jo poder donar; tot un aprenentatge per a una dona de 61 anys.
Assumpta Serra
. Diseño web