Assumpció Vilà i Planas

Entrevista a Assumpció Vilà i Planas. Síndica de Greuges de Barcelona

El primer tema que ens agradaria tractar està lligat a la seva  actual responsabilitat com a Síndica de greuges de Barcelona.  Què implica aquest càrrec ? Quines funcions i competències té? El ciutadà ho coneix ? Està satisfeta de la tasca que desenvolupa, quins reptes es planteja?

La Síndica de Greuges de Barcelona, és la defensora dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona davant l’Administració Municipal i els serveis públics que en depenen.

Supervisar d’una manera independent i objectiva els serveis municipals i garantir el respecte als drets de la ciutadania. 

La Institució intervé en segona instància quan els mecanismes de gestió de queixes de l’Ajuntament no han resolt el problema. Primer el ciutadà ha de presentar la seva queixa a l’Ajuntament i si aquest no contesta o creu que la resposta no té una motivació suficient o s’ha comés un error en l’aplicació de les normes legals és quan pot intervenir la Síndica.

També pot actuar d’ofici és a dir per iniciativa pròpia quan considera que cal emprendre alguna investigació en defensa dels drets dels ciutadans. 

La intervenció de la Síndica és sempre personal, directa, reservada i gratuïta.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona fa deu anys que es va constituir, per tant, es una institució relativament nova i encara no es coneix suficientment; tot i que en els darrers anys la presencia  als mitjans de comunicació i les xerrades i col·loquis amb associacions, fundacions i a moviments veïnals s’ha fet patent.

Fa quasi cinc anys que el Plenari Municipal em va elegir per el càrrec, convertint-me en  la segona Síndica,  després de cinc anys d’haver ocupat el càrrec Pilar Malla.

Puc dir que em sento satisfeta de la tasca que m’ha encomanat el Consell Municipal, i que el repte de donar a conèixer la institució a la població de Barcelona, als ciutadans i ciutadanes  que hi viuen o a tota persona que hi sigui de pas i que se senti perjudicada per l’Ajuntament de Barcelona, i el reconeixement del Consell Plenari a la tasca desenvolupada, em fa sentir satisfeta de la tasca que juntament amb el meu equip duem a terme.   

 

Les persones grans  s’adrecen a la Síndica de greuges?  Quins temes els preocupen?

Ens arriben queixes relacionades amb el transport públic, per sancions relacionades amb no portar la documentació per poder demostrar que estan en possessió  d’una targeta de transport amb descompte per jubilació, edat, discapacitat, etc.

També per contaminació acústica en algunes zones de la ciutat; bàsicament a l’estiu que amb finestres obertes el soroll de terrasses de bars i llocs d’oci  es fa patent i no els deixa descansar.  

 

Vostè ha tingut una vinculació molt forta amb el món de l’associonisme i el voluntariat. En l’actual context social on la crisis no és únicament  econòmica si no de valors. Quin paper tenen les entitats de voluntariat?

Les entitats socials i de voluntariat,  han desenvolupat i desenvolupen una tasca bàsica per el bon funcionament de la vida quotidiana individual  i ciutadana.

Si parlem del moment actual, es fàcil d’entendre que han hagut d’extremar els seus esforços per cobrir les mancances dels col·lectius més desafavorits.

El voluntariat donar als serveis que les entitats duent a terme, un plus de qualitat i d’humanitat que enriqueixen les administracions. 

 

Què vol dir ser voluntari?. Quines funcions han de fer ?. És necessita formació?

Ser voluntari o voluntària social, vol dir oferir el teu temps per compartir-lo amb altres persones. És una acció que desenvolupa una persona totalment lliure, gratuïta i desinteressada.

Sempre dins una entitat  : associació , fundació, etc.

Les funcions i les oportunitats son variables, per decidir l’àmbit d’actuació s’ha de mirar al voltant i pensar quins són els problemes que més t’agradaria resoldre : Gent gran discapacitats, malalts, drogodependents, infància, lleure, immigració, presons, etc.etc.   

La formació es bàsica per desenvolupar un voluntariat eficient.

Primer hi ha d’haver una formació bàsica i després especialitzada en cada àmbit.

 

La gent gran aporta coneixements, experiència, valors…  La societat en la que vivim , sap valorar aquests intangibles? Se senten reconeguts i respectats ?

Efectivament, des de fa uns anys, les jubilacions laborals anticipades i l’augment de l’esperança de vida, ha fet que el món del voluntariat pogués comptar amb una aportació molt valuosa, tant per el que fa a la  experiència professional com en el fet de poder disposar de més temps “lliure” i dedicar-lo als altres.

Voldria destacar que la expressió “lliure” , no vol dir no tenir res a fer, sinó dedicar una part del “teu temps” als altres.

Crec que en aquets moments, tant des de les institucions com la població en general, reconeix i valora aquesta aportació.

 

La gent gran que gaudeix d’autonomia , és activa i té una bona salut, creu que s’implica i participa en els diferents àmbits de la societat a nivell cultural, solidari i comunitari, per citar-ne alguns ?

Precisament aquesta autonomia i la bona salut, ha fet possible aquesta implicació, fent evident la ajuda que representa per les entitats  el valor d’aquesta acció.

 

Volem dir el mateix quan parlem de solidaritat              que quan diem justícia social?

Solidaritat es un sentiment de pertinença a un mateix conjunt que fa paleses les obligacions entre les persones que en formen part; pot ser per un sentiment d’ajuda mútua, estant a prop dels que viuen les mateixes circumstàncies que un ha passat, fins un sentiment de responsabilitat envers els col·lectius més febles o desafavorits.

Avui dia  hem de considerar la solidaritat com un valor que promouen, sens dubte, les entitats socials i de voluntariat, i compensant les injustícies socials.

Entenem per justícia social, com a justícia distributiva i commutativa ,igualtat d’oportunitats . La distribució de la renda, els Drets laborals i sindicals. Es la igualtat  de Drets d’humanitat i d’ètica

 

Vostè va ser durant uns anys Presidenta de la Taula del Tercer Sector Social. Com veu aquest entramat d’entitats que el formen, estan adaptades i responen a les necessitats que tenen les persones més vulnerables? Hi ha cooperació entre les diferents entitats que els permeti ser un interlocutor vàlid per denunciar i negociar?

L’any 2003 es va fundar la Taula d’Entitats del Tercer Sector social de Catalunya, precisament al detectar la necessitat de unificar criteris i de enfortir les entitats socials de les diferents “famílies” per tenir més presència davant les administracions públiques  i la pròpia ciutadania. També per presentar  als partits polítics, als governs i a les administracions en general  les necessitats concretes i les propostes que consensuades necessiten les entitats per el seu bon funcionament i en conseqüència la millora dels seus  serveis.

La Taula  es la institució que representa el conjunt de les entitats socials catalanes. Agrupa 33 federacions i grans organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya, les quals representen i aglutinen en conjunt a prop de 4.000 entitats socials no lucratives.

La Taula treballa per donar visibilitat a l’esforç diari i constant que realitza el Tercer Sector Social en la defensa de les persones i de les situacions de vulnerabilitat social que pateixen; intenta influir sobre la ciutadania i les institucions del país per avançar cap a una societat amb menys pobresa i menys desigualtats, i a estendre el benestar als col·lectius socials més desafavorits; i, a més, representa el sector davant les administracions públiques, els sectors econòmics,  els mitjans de comunicació i la resta d’institucions i d’agents socials.

 

Tots sentim i comentem que hi ha moltes coses que hem de canviar per fer possible una societat més equilibrada, responsable  i sostenible. Quins creu que haurien de ser els pilars bàsics d’aquest canvi ?

Penso que tots nosaltres, ciutadania i administració, tenim una responsabilitat en fer possible una societat més equilibrada i justa, tenint en compte els drets i deures de les persones independentment de la seva edat t i condició .  La justícia social hauria de ser un d’aquets pilars que porti a l’eradicació de la pobresa, i a aconseguir una societat més igualitària . L’ocupació, l’educació en valors i també la participació ciutadana real, en que els ciutadans i ciutadanes puguin influir, directa o indirectament en la presa de decisions de les polítiques publiques.   

 

I per últim completi la frase, fer-se gran és

Una oportunitat per fer balanç dels anys viscuts i gaudir del temps adequat per desenvolupar activitats que abans no has pogut fer , degut a obligacions que la vida laboral o familiar no t’ha permès.