Assumpció Roset

 Entrevista a la Sra. M. Assumpció Roset,

comissionada d’Alcaldia de la Gent Gran de Barcelona

 Expliqui-nos breument la seva trajectòria professional.

 Dedicació al món de la salut i la docència. Llicenciada en Biologia. Doctora en Farmàcia. Diplomada en Salut pública (alimentació aplicada). Professora d’ensenyament secundari. Anteriorment, directora del Programa interdepartamental d’educació per a la salut a l’escola i del Programa de seguiment de l’alimentació als menjadors escolars de la Generalitat de Catalunya. També, vocal d’Alimentació i Nutrició del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. Actualment, comissionada d’Alcaldia de la Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona.

 Vostè és biòloga i doctora en farmàcia de professió. Entre moltes altres coses, s’ha dedicat a promoure els hàbits de vida saludable. Quin paper juguen els hàbits de vida en les persones grans?

Els hàbits saludables són importants en qualsevol etapa de la vida, ja des de la infància. L’envelliment de la població, característic dels països industrialitzats, suposa una preocupació més gran d’institucions i organismes sanitaris per la millora de la qualitat de vida de les persones grans, encapçalada per la pràctica de l’activitat física i altres hàbits saludables. Per exemple, en les persones grans es produeixen canvis nutricionals importants (menys necessitats energètiques i més de proteiques). Tot i que la capacitat d’utilització dels nutrients és diferent per a cada persona, cal seguir pautes d’alimentació acompanyades d’activitat física de gran influència en la prevenció de l’estrès durant el procés d’envelliment. L’Ajuntament ha editat fa poc una guia, Què hem de menjar, com i per què?, amb consells senzills per a una vida saludable.

Què creu que li estan aportant els anys a la seva trajectòria?

Noves experiències, reflexions, referències segures i respecte per altres opinions. Una implicació més gran per contribuir a una visualització millor de les persones grans i el seu paper en la societat, i també a l’eradicació de l’aïllament de moltes d’aquestes persones. Perquè les discriminacions per raons d’edat, nivell socioeconòmic, etc. són factors desencadenants d’una debilitació de la cohesió social.

Una gran majoria de persones esperen amb ganes la jubilació. Vostè, en canvi, està en una etapa molt activa i amb responsabilitat com a comissionada d’Alcaldia de la Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona. Com viu aquesta nova etapa?

Amb total responsabilitat per la feina a fer.

És una etapa que em permet conviure amb aquest col·lectiu i conèixer diferents formes de viure la jubilació per part de les persones grans. Hem de considerar que les persones grans tenen diferents graus d’activitat i compromís i que n‘hi ha moltes que viuen aquesta etapa amb molta generositat.

Com a conseqüència del càrrec que ara desenvolupa, ha tingut l’ocasió de parlar amb les persones grans i veure com participen en diferents àmbits de la ciutat. Quina és la seva experiència?

És una etapa de vida en què no hi ha obligacions laborals, però es poden mantenir projectes o incorporar-ne de nous. La participació vol dir implicació i compromís, i això també es troba en les persones grans. S’ha de desterrar el concepte de gent gran passiva, i oferir una mirada positiva a la vellesa. És una etapa que pot reportar grans beneficis a la societat i una font d’oportunitats i reptes per a les persones grans mateixes; amb la incorporació d’aquestes persones a les polítiques de participació ciutadana. Amb el benentès que s’ha d’avançar en les noves tecnologies a través de la gent gran mateixa.

Una de les fites d’aquests darrers anys és el Pla municipal per a les persones grans 2013-2016. Com s’ha elaborat aquest pla? Qui hi ha participat?

El Pla municipal per a les persones grans s’ha elaborat amb les persones grans i des de les persones grans. Potser aquest és el seu principal actiu. Té uns antecedents importants en el projecte de l’OMS de ciutats amigues de la gent gran i va disposar, des del primer moment, de la col·laboració del Consell Assessor de la Gent Gran i del Consell Municipal de Benestar Social, i el llegat de l’Any de l’envelliment actiu i la solidaritat entre generacions, que considera les persones grans receptores i aportadores al mateix temps. A cadascun dels districtes, com també a les àrees municipals, s’ha posat de manifest el compromís per avançar en la construcció d’una ciutat per a totes les edats que no defuig el repte de l’envelliment i que compta amb les persones grans: en són una mostra clara els respectius programes d’envelliment actiu dels districtes.

Quins són, per a vostè, els punts més remarcables del pla?

Les accions del pla responen a les línies de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, que situen en primer terme les actuacions de promoció social en referència a les persones grans. Per una part, el marc conceptual en què es fonamenta el pla i que respon a quatre punts: visió de l’envelliment i les persones grans; persones grans com a ciutadans implicats a la ciutat de Barcelona; importància del cicle vital i la implicació de les diferents generacions; les discapacitats i les persones que pateixen situacions de dependència. Per una altra, les quatre línies estratègiques del pla que queden definides des de la participació, la salut i el benestar, el bon tracte i la vida quotidiana de les persones grans. Abasten els punts claus del pla, que s’està desenvolupant des de les mateixes línies.

Quins altres reptes es planteja com a comissionada?

De reptes, en tinc uns quants, i els reptes m’agraden (tot i que no sempre els resultats puguin ser d’un 100%).

Un dels reptes ha estat el pla mateix i el seu desenvolupament a tots els districtes amb indicadors que ho permetin avaluar.

Un altre és el bon tracte cap a les persones grans que conté el pla mateix. I en una mesura de govern sobre el bon tracte i la prevenció de situacions de maltractament. Aquesta mesura s’està desplegant i incorpora línies innovadores sobre la prevenció, la detecció i la intervenció davant les situacions de maltractament. Amb una important actualització del protocol existent, la formació dels professionals i els indicadors del procés.

Un altre repte és adequar objectius i estructures dels casals a la realitat actual. Les noves generacions de gent gran necessiten altres motivacions que compleixin les seves expectatives. Cal obrir els casals al barri i incorporar biblioteques, centres cívics, centres esportius a una dinàmica relacional entre generacions. Respectar les diferents identitats i espais, però incorporar-hi altres formes de convivència. Estem en un procés d’estudi per copsar les diferents opinions de les persones grans.

Pros i contres d’una gran ciutat com és ara Barcelona per a la vida de les persones grans.

A Barcelona hi ha gent gran que viu bé, però també, per causa de les desigualtats socials, hi ha gent gran que ho passa molt malament, amb un aïllament que es fa més invisible i menys localitzable que a ciutats més petites. Per una banda, es disposa de més oportunitats, però, per una altra, aquesta mateixa situació de ciutat gran fa que es pugui córrer un risc més gran de soledat. Un exemple proper és que les persones grans prefereixen el comerç de proximitat que les grans àrees comercials.

La societat en general, i la ciutat de Barcelona en particular, està preparada per tenir en els propers anys un increment de persones grans i, especialment, de les més grans de vuitanta anys?

Les persones grans tenen una gran influència demogràfica en la nostra ciutat, amb diferències entre homes i dones (aquestes últimes representen el 60% de la població de persones grans de Barcelona). L’esperança de vida va augmentant, d’acord amb les millors condicions de salut i amb una important taxa de sobreenvelliment. Això incideix en la necessitat d’ajudes i atencions en la vida quotidiana de la gent gran. Aquests aspectes els contempla el pla municipal, però cal estar amatents als canvis en una societat que no els havia previst, en una direcció o altra. Tal com he dit, cada vegada és més elevada l’esperança de vida i, per això, les polítiques han de ser les adequades. Els governs locals, com el de Barcelona, afronten per tot això grans reptes.

 Acabi la frase: ser gran és…

… trobar-se en una etapa més de la vida, amb oportunitats i reptes, d’acord amb les condicions de vida de cadascú. I la gent gran no ha de ser mai una càrrega social.