1. Vostè és una persona vinculada al món esportiu, però quina disciplina esportiva ha practicat? Continua practicant alguna activitat física?
He practicat molts esports a la meva vida. Voldria destacar que vaig jugar a hoquei amb el Barça i el Junior FC. He jugat força a tenis i a golf i, sobretot, he estat un gran aficionat a la navegació de vela, amb la qual he passat molts bons moments.
2. El seu pare va ser president del Futbol Club Barcelona. Quin ambient es vivia a casa seva? El va condicionar a continuar la tasca del seu pare?
A casa sempre es vivia una gran il·lusió pel Barça. El meu pare va ser el president del cinquantè aniversari i de les cinc copes; va fitxar Kubala i va comprar els terrenys per al Camp Nou. Amb tot això, ja pot comptar que vaig tenir sempre un gran suport familiar i també d’amics que tenien les idees clares, com també de molta gent de la societat civil catalana.
3. Ser president del Barça i defensor del catalanisme en l’època franquista devia implicar moltes situacions complicades i compromeses. Quines en destacaria?
Ara sembla impensable que hi hagués un daltabaix al Govern Civil de l’època pel fet que el servei de megafonia del camp del Barça s’expressés en català, però les coses eren així. Calia aplicar dosis de diplomàcia per estirar la corda tant com fos possible, tal com ens convenia al club i al país. Vaig tenir la sort de tenir una junta directiva molt valenta, que em va ajudar molt.
4. Durant la seva presidència, des del 1969 fins al 1977, va viure moments molt especials, emblemàtics i que formen part de la historia del club. Quins destacaria com a positius i quins altres creu que és millor oblidar-los?
Destacaria la celebració del setanta-cinquè aniversari, que va ser una gran festa i també va constituir una gran mobilització de la societat civil. El cartell el va fer Joan Miró, es va estrenar el nou himne del Barça, que encara perdura, i recordo que vam organitzar un concert a Santa Maria del Mar, amb una audició d’El Pessebre de Pau Casals.
5. En la seva campanya va impulsar el lema «El Barça és més que un club». Quina filosofia hi havia al darrere? Què volia transmetre?
El Barça representa les virtuts i els defectes del nostre país, Catalunya. Per això diem que és més que un club.
6. El model del Barça és diferent al d’altres clubs. Quins trets diferencials en destacaria
Destacaria que no és una societat anònima i que depèn dels seus cent cinquanta mil socis. La seva projecció internacional és envejada per tots els altres clubs de futbol del món.
7. L’esport té un paper molt important en la tasca de donar a conèixer Catalunya al món i potenciar la nostra identitat i la nostra cultura. Creu que els esportistes en són conscients, d’aquest llegat?
Crec que sí, que la majoria dels esportistes catalans són conscients de la càrrega simbòlica de les seves victòries i del que representen per a la difusió del patrimoni col·lectiu de Catalunya. Tots hem de ser conscients que disposem d’una excel·lent plataforma de projecció mundial encapçalada pel Barça i formada per esportistes d’elit de moltes disciplines.
8. L’esport representa uns valors, com poden ser l’esforç, la superació, la companyonia, la pràctica d’una vida saludable, que són importants per als nens i per als més joves. Es tenen prou en compte i es potencien com caldria?
El que deia abans és una prova que l’esport i els seus valors han estat potenciats al nostre país des de fa temps. Hem tingut la sort de tenir governs amb directius que tenien aquesta visió, com és el cas de qui va ser secretari general de l’Esport Josep Lluís Vilaseca, que va promoure instal·lacions arreu del territori per fomentar l’esport de base i també dedicades als esportistes de primer nivell.
9. Karl Marx va dir que la religió era l’opi del poble. El futbol professional s’ha convertit en la nova religió del segle XXI? Per què mou tantes masses?
És curiós que aquest opi futbolístic era interpretat per alguns intel·lectuals de l’època com un producte de la dictadura franquista. Però han passat els anys i s’ha demostrat que la passió pel futbol pot ser ben sana, i que no és incompatible amb la preocupació pels deures cívics o polítics d’una persona.
10. Vostè és una persona que durant tota la seva trajectòria ha desplegat una gran activitat en els àmbits empresarial, cultural i esportiu. Actualment, continua molt actiu. Ens podria comentar quines són les seves responsabilitats?
En l’actualitat, sóc president del Grup Mutuam, patró de la Fundació Prevent i també patró de la Fundació d’exjugadors del Barça.
11. Per acabar, completi la frase «Fer-se gran és…»
Veure les coses amb més perspectiva i aplicar-hi l’humor més que mai.
. Diseño web