• Quan em diuen que sóc massa vell per fer una cosa, procuro fer-la de seguida.PABLO PICASSO
  • L'art d'envellir és l'art de conservar alguna esperança.ANDRÉ MAUROIS
  • Els que en realitat estimen la vida són aquells que estan envellint.SÓFOCLES
  • En la joventut aprenem, en la vellesa entenem.MARIE VON EBNER ESCHENBACH
Pobresa i vellesa

Pobresa i vellesa

Pobresa i vellesa La vellesa i la pobresa tenen rostre de dona: segons dades de l’any 2014, només un 44,73% de la població femenina tenia pensió de jubilació, i la mitjana d’aquesta pensió era un 44% inferior a la dels homes. Moltes de les dones que en l’actualitat tenen més de 75 anys no han tingut un treball retribuït, no han cotitzat, tot i que sí que han treballat i la seva dedicació a la casa, als fills i a les persones grans de la família ha suposat una contribució social i econòmica molt important. Les dones grans que sí que han treballat tampoc no estan en una posició molt millor, atès que han rebut salaris més baixos i han tingut unes trajectòries laborals més curtes i intermitents. L’any 2017, el llindar de la pobresa en unitats d’una sola persona es va situar en 8.552 € anuals; aproximadament un 14 % de les persones més grans de 65 anys va ingressar menys d’aquesta quantitat. La realitat demogràfica actual continua sent que les dones viuen més anys que els homes, però, en els últims anys de vida, pateixen més malalties que en limiten l’autonomia i, en conseqüència, necessiten més suport per poder fer les activitats de la vida diària. La «fotografia» que ens queda seria aquesta:
  • Les dones viuen més temps.
  • En els darrers anys del cicle vital, tenen menys autonomia.
  • Moltes no tenen jubilació i només disposen de la pensió de viudetat.
  • L’habitatge sol ser de propietat.
  • Els fills no viuen a la mateixa localitat.
La pobresa, segons l’indicador AROPE (At risk of poverty and/or exclusion), té en compte tres components:
  • Pobresa: persones que viuen amb una renda inferior al 60% de la mitjana de la renda nacional.
  • Carència material: no poden permetre’s el consum de carn, pollastre o peix com a mínim cada dos dies. Tenen dificultats en el manteniment de l’habitatge pel que fa als subministraments d’aigua, llum, calefacció i telèfon.
  • Baixa intensitat en el treball per part dels membres de la llar en edat laboral.
Moltes persones grans, en especial entre les dones, compleixen aquests indicadors. Atès el seu baix nivell d’ingressos, en ocasions es veuen abocades a decidir entre comprar determinats aliments, necessaris per tenir una alimentació saludable i equilibrada, o bé pagar les factures dels subministraments. Durant els anys de la crisi econòmica que es va iniciar l’any 2007 —i que per a alguns encara continua, atès que no han pogut recuperar les condicions socioeconòmiques que tenien abans—, la gent gran van ser un pilar important per a les famílies que van patir l’atur o que no van poder fer front al pagament de les hipoteques. El suport que van donar als fills i els nets va ser d’acollir-los a casa seva o fer front a les depeses d’habitatge o d’alimentació. Les pensions i els petits estalvis que tenien van pal·liar situacions que haurien pogut esdevenir més dramàtiques. La condició de vulnerabilitat de moltes persones grans té relació amb les pèrdues de l’entorn familiar i social i amb el patiment, i està íntimament lligada amb les condicions físiques, psíquiques, econòmiques, socials, educatives i culturals, però també amb la capacitat i els recursos que cada persona té per fer front a aquestes dificultats. Hem de trobar mitjans per evitar que aquesta vulnerabilitat es perpetuï i pugui acabar en situacions de pobresa, soledat no desitjada o aïllament social. No voldria deixar de banda la pressió immobiliària que pateixen moltes persones grans, especialment en les grans ciutats. El pis on han viscut, on tenen els seus records personals i familiars, pot esdevenir en un malson quan grups immobiliaris o inversors sense escrúpols volen fer-los fora per construir altres tipus d’habitatge. Si voleu aprofundir més en aquest tema, podeu consultar el web www.fundacioagrupacio.es, on trobareu totes les ponències de la Jornada de Pobresa i Vellesa que es va fer el passat dia 7 de maig. La jornada es va organitzar conjuntament amb la Fundació Pere Tarrés.

Pobreza y vejez

La vejez y la pobreza tienen rostro de mujer: según datos del año 2014, sólo un 44,73% de la población femenina tenía pensión de jubilación, y la media de esta pensión era un 44% inferior a la de los hombres. Muchas de las mujeres que en la actualidad tienen más de 75 años no han tenido un trabajo retribuido, no han cotizado, aunque sí que han trabajado y su dedicación a la casa, los hijos ya las personas mayores de la familia ha supuesto una contribución social y económica muy importante. Las mujeres mayores que sí han trabajado tampoco están en una posición mucho mejor, dado que han recibido salarios más bajos y han tenido unas trayectorias laborales más cortas e intermitentes.

El año 2017, el umbral de la pobreza en unidades de una sola persona se situó en 8.552 € anuales; aproximadamente un 14% de las personas mayores de 65 años ingresó menos de esta cantidad.

La realidad demográfica actual sigue siendo que las mujeres viven más años que los hombres, sin embargo, en los últimos años de vida, sufren más enfermedades que limitan la autonomía y, en consecuencia, necesitan más apoyo para poder realizar las actividades de la vida diaria. La «fotografía» que nos queda sería esta:

  • Las mujeres viven más tiempo.
  • En los últimos años del ciclo vital, tienen menos autonomía.
  • Muchas no tienen jubilación y sólo disponen de la pensión de viudedad.
  • La vivienda suele ser de propiedad.
  • Los hijos no viven en la misma localidad.

La pobreza, según el indicador AROPE (At risk of poverty and / or exclusion), tiene en cuenta tres componentes:

  • Pobreza: personas que viven con una renta inferior al 60% de la media de la renta nacional.
  • Carencia material: no pueden permitirse el consumo de carne, pollo o pescado al menos cada dos días. Tienen dificultades en el mantenimiento de la vivienda respecto a los suministros de agua, luz, calefacción y teléfono.
  • Baja intensidad en el trabajo por parte de los miembros del hogar en edad laboral.

Muchas personas mayores, en especial entre las mujeres, cumplen estos indicadores. Dado su bajo nivel de ingresos, en ocasiones se ven obligadas a decidir entre comprar determinados alimentos, necesarios para tener una alimentación saludable y equilibrada, o bien pagar las facturas de los suministros.

Durante los años de la crisis económica que se inició en 2007 -y que para algunos aún continúa, dado que no han podido recuperar las condiciones socioeconómicas que tenían antes-, los ancianos fueron un pilar importante para las familias que sufrieron el paro o que no pudieron hacer frente al pago de las hipotecas. El apoyo que dieron a los hijos y los nietos fue de acogerlos en su casa o hacer frente a los gastos de vivienda o de alimentación. Las pensiones y los pequeños ahorros que tenían van paliar situaciones que habrían podido ser más dramáticas.

La condición de vulnerabilidad de muchas personas mayores tiene relación con las pérdidas del entorno familiar y social y con el sufrimiento, y está íntimamente ligada con las condiciones físicas, psíquicas, económicas, sociales, educativas y culturales, pero también con la capacidad y los recursos que cada persona tiene para hacer frente a estas dificultades. Debemos encontrar medios para evitar que esta vulnerabilidad se perpetúe y pueda acabar en situaciones de pobreza, soledad no deseada o aislamiento social.

No quisiera dejar de lado la presión inmobiliaria que sufren muchas personas mayores, especialmente en las grandes ciudades. El piso donde han vivido, donde tienen sus recuerdos personales y familiares, puede convertirse en una pesadilla cuando grupos inmobiliarios o inversores sin escrúpulos quieren echarlos para construir otros tipos de vivienda.

Si desea profundizar más en este tema, puede consultar la web  www.fundacioagrupacio.es , donde encontrará todas las ponencias de la Jornada de Pobreza y Vejez que se hizo el pasado día 7 de mayo. La jornada se organizó conjuntamente con la Fundación Pere Tarrés.