• Quan em diuen que sóc massa vell per fer una cosa, procuro fer-la de seguida.PABLO PICASSO
  • L'art d'envellir és l'art de conservar alguna esperança.ANDRÉ MAUROIS
  • Els que en realitat estimen la vida són aquells que estan envellint.SÓFOCLES
  • En la joventut aprenem, en la vellesa entenem.MARIE VON EBNER ESCHENBACH
Sebastià Santaeugènia

Sebastià Santaeugènia

Director del Programa de prevenció i atenció a la cronicitat i del Pla director sociosanitari

El nombre creixent de persones grans és un repte per al sistema? Com hi fa front l’Administració sanitària?

L’envelliment de la població que s’ha produït el darrer segle fa evident que hem de canviar coses del sistema sanitari. L’atenció a les persones grans té dues visions complementàries i necessàries. En primer lloc, hem de treballar en una visió preventiva que millori l’envelliment de les persones, que es faci de manera més saludable i lliure de discapacitat, per tal que la persona pugui gaudir tant de temps com sigui possible d’una vida amb la màxima qualitat. L’altra visió complementària és com atendre les persones grans amb malalties cròniques i, sobretot, aquelles que es troben en situacions complexes. En aquests casos, treballem en un model d’atenció centrada en la persona gran, orientat a les seves necessitats, que inclogui des de l’hospital d’aguts fins a l'atenció de llarga durada, desenvolupant estratègies conjuntes amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per oferir una atenció integrada social i sanitària. Tot i que fa uns anys que hi estem treballant, encara queda molt camí per recórrer.

Estem alineats amb les tendències internacionals. On ens trobem ara, comparativament?

Si entenem com a marc internacional el document World Report on Ageing and Health de l’any 2015 proposat per l’Organització Mundial de la Salut (http://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/186463/9789240694811_eng.pdf;jsessionid=1EE37D4617E4D463BF38DDCAAE4E3481?sequence=1), Catalunya es troba bastant alineada als seus principis.

En primer lloc, tenim una estratègia definida per agregar salut als anys mitjançant els eixos del Pla interdepartamental i intersectorial de salut pública 2017-2020.

En segon lloc, portem anys treballant per obtenir un envelliment saludable de les persones grans i, sobretot, per detectar aquelles persones en situació de vulnerabilitat inicial. És per això que estem desenvolupant una estratègia de detecció de fragilitat com a prevenció de la discapacitat, en línia amb el que es treballa a l’estratègia d’Integrated Care for Older People (ICOPE) de la OMS (http://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/258981/9789241550109-eng.pdf?sequence=1).

En tercer lloc, ens queda camí per recórrer pel que fa a com orientar l’atenció del sistema de salut vers les persones grans. En aquest punt, tenim:

  • Com a punts forts: una atenció primària ben implantada al territori, propera, accessible i amb capacitat i coneixement per fer l’abordatge de la persona gran i dels seus problemes de salut més habituals. Tenim un bon sistema sociosanitari, amb recursos especialitzats en geriatria que donen atenció rehabilitadora a les unitats de convalescència, atenció de final de vida a les unitats de cures pal·liatives i atenció de llarga durada a les unitats corresponents per atendre les persones grans amb malalties greus.
  • Com a punt feble, ens manca evolucionar en l’aspecte de l’atenció de la persona gran malalta a l’hospital d’aguts. Tenim poques unitats especialitzades en l’atenció d’aquestes persones i les complicacions greus derivades de l’ingrés a l’hospital d’aguts.

En resum, tot i que estem força alineats amb el marc internacional, tenim clars alguns aspectes prioritaris que cal desenvolupar, encara ens queda molt camí per recórrer.

Les característiques de les malalties cròniques i la multimorbiditat fa que hi hagi diferències en l’abordatge de les persones grans. Com proposeu l’atenció des del pla de crònics?

Des de 2011, el programa de prevenció i atenció a la cronicitat treballa amb l’Agència de Salut Pública a partir de la prevenció de les malalties cròniques i en l’atenció d’aquelles persones afectades per condicions cròniques i amb necessitats d’atenció complexes. Després d’aquests anys inicials hem après que la gran majoria de les persones en situació de complexitat tenen més de 80 anys d’edat, amb problemes de pèrdua d’autonomia i necessitats d’atenció de llarga durada. Aquestes persones es beneficien d’un abordatge sistemàtic basat en eines d’atenció geriàtrica, com la valoració multidimensional de l’estat situacional de la persona (VGI), l’establiment de plans interdisciplinaris d’atenció compartits amb la persona i les intervencions de múltiples professionals (equips). Aquests abordatges són complexos, requereixen temps dels professionals i unes habilitats específiques que hem d’adquirir el màxim nombre de professionals.

Ara vostè també és el director del Pla director sociosanitari. Com han d’evolucionar els serveis sociosanitaris?

Estem en un moment interessant. Venim d’un model sociosanitari robust i amb experiència que ha evolucionat en els darrers anys per fer-se molt més resolutiu i atendre cada vegada més població. En aquest camí, però, hem tingut dificultats i hem sotmès el model sociosanitari a una pressió que afecta els principis del model d’atenció. Hi ha una manca significativa de professionals en l’àmbit que hem d’abordar; tenim un sistema d’informació i finançament del servei sociosanitari que té bastants anys i s’adapta de manera irregular a les actuals necessitats dels centres; les necessitats de les persones que hi ingressen cada vegada són més complexes i més grans. En el futur proper hem de reflexionar sobre els criteris de planificació de recursos sociosanitaris, tipologies, necessitats professionals i estructurals dels centres i de finançament. Tot un repte a curt i mitjà termini.

Cada vegada es parla més de l’atenció centrada en el pacient o en la persona. Forma part del model d’atenció que vostès promouen? En aquest sentit, els plans que dirigeix són només un model d’organització de serveis o també un model d’atenció?

El Programa de prevenció i atenció a la cronicitat sempre ha tingut com a eix d’acció l’atenció centrada en les necessitats, preferències i valors de les persones. És per aquest motiu que ha desenvolupat tot un seguit d’accions al voltant de l’apoderament de la persona en el sistema de salut:

  • Una millor autocura i autoresponsabilització de la persona (http://salutweb.gencat.cat/ca/detalls/Articles/05_documentacio)
  • Una millor autocura i autoresponsabilització del cuidador (http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/ambits_tematics/linies_dactuacio/model_assistencial/atencio_al_malalt_cronic/documents/arxius/programa_cuidador_expert.pdf)
  • Desenvolupar un model de planificació de decisions anticipades amb la persona (http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/ambits_tematics/linies_dactuacio/model_assistencial/atencio_al_malalt_cronic/documents/model_pda_definitiu_v7.pdf)
  • Finalment, col·laborar activament en el desenvolupament del model d’atenció centrada en la persona en el marc del Programa interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària (PIAISS), que permet establir els principis de què entenem i com apliquem l’atenció centrada en la persona en el sistema de salut i social de Catalunya (http://presidencia.gencat.cat/web/.content/departament/plans_sectorials_i_interdepartamentals/PIAISS/docs/PIAISS_atencio_centrada_en_la_persona_201601.pdf)

Com veu la coordinació amb els serveis socials?

La creació del PIAISS ha permès posar sobre la taula línies i escenaris de preocupació conjunta que estan començant a donar fruits. Estem desenvolupant un compromís conjunt basat en un nou model d’atenció sanitària integrada per a les persones que viuen a centres residencials, un model d’atenció a domicili, que permet compartir dades a través dels sistemes d’informació de salut i l’àmbit social, entre altres iniciatives. Encara tenim un altre repte, que és la participació dels governs locals, de manera estable, en aquest programa, ja que hi juguen un paper molt important.

Director del Programa de prevención y atención a la cronicidad y del Plan director sociosanitario

El número creciente de personas mayores es un reto para el sistema? Como hace frente la Administración sanitaria?

El envejecimiento de la población que se ha producido el último siglo hace evidente que tenemos que cambiar cosas del sistema sanitario. La atención a las personas mayores tiene dos visiones complementarias y necesarias. En primer lugar, tenemos que trabajar en una visión preventiva que mejore el envejecimiento de las personas, que se haga de manera más saludable y libre de discapacidad, para que la persona pueda disfrutar tanto tiempo como sea posible de una vida con la máxima calidad. La otra visión complementaria es como atender a las personas mayores con enfermedades crónicas y, sobre todo, aquellas que se encuentran en situaciones complejas. En estos casos, trabajamos en un modelo de atención centrada en la persona mayor, orientado a sus necesidades, que incluya desde el hospital de agudos hasta la atención de larga duración, desarrollando estrategias conjuntas con el Departamento de Trabajo, Asuntos Sociales y Familias para ofrecer una atención integrada social y sanitaria. Aunque hace unos años que estamos trabajando, todavía queda mucho camino por recorrer.

Estamos alineados con las tendencias internacionales. Dónde estamos ahora, comparativamente?

Si entendemos como marco internacional el documento  World Report on Ageing and Health  del año 2015 propuesto por la Organización Mundial de la Salud ( http://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/186463/9789240694811_eng .pdf; jsessionid = 1EE37D4617E4D463BF38DDCAAE4E3481? sequence = 1 ), Cataluña se encuentra bastante alineada a sus principios.

En primer lugar, tenemos una estrategia definida para agregar salud los años mediante los ejes del Plan interdepartamental e intersectorial de salud pública 2.017-2020.

En segundo lugar, llevamos años trabajando para obtener un envejecimiento saludable de las personas mayores y, sobre todo, para detectar aquellas personas en situación de vulnerabilidad inicial. Es por eso que estamos desarrollando una estrategia de detección de fragilidad como prevención de la discapacidad, en línea con lo que se trabaja en la estrategia de Integrated Care for Older People  (ICOPE) de la OMS ( http: // apps. who.int/iris/bitstream/handle/10665/258981/9789241550109-eng.pdf?sequence=1 ).

En tercer lugar, nos queda camino por recorrer en cuanto a cómo orientar la atención del sistema de salud hacia las personas mayores. En este punto, tenemos:

  • Como puntos fuertes: una atención primaria bien implantada en el territorio, cercana, accesible y con capacidad y conocimiento para hacer el abordaje de la persona mayor y de sus problemas de salud más habituales. Tenemos un buen sistema sociosanitario, con recursos especializados en geriatría que dan atención rehabilitadora a las unidades de convalecencia, atención de final de vida en las unidades de cuidados paliativos y atención de larga duración a las unidades correspondientes para atender a las personas mayores con enfermedades graves.
  • Como punto débil, nos falta evolucionar en el aspecto de la atención de la persona mayor enferma en el hospital de agudos. Tenemos pocas unidades especializadas en la atención de estas personas y las complicaciones graves derivadas del ingreso en el hospital de agudos.

En resumen, aunque estamos bastante alineados con el marco internacional, tenemos claros algunos aspectos prioritarios a desarrollar, aún nos queda mucho camino por recorrer.

Las características de las enfermedades crónicas y la multimorbilidad hace que haya diferencias en el abordaje de las personas mayores. Como proponéis la atención desde el plan de crónicos?

Desde 2011, el programa de prevención y atención a la cronicidad trabaja con la Agencia de Salud Pública a partir de la prevención de las enfermedades crónicas y en la atención de aquellas personas afectadas por condiciones crónicas y con necesidades de atención complejas . Después de estos años iniciales hemos aprendido que la gran mayoría de las personas en situación de complejidad tienen más de 80 años de edad, con problemas de pérdida de autonomía y necesidades de atención de larga duración. Estas personas se benefician de un abordaje sistemático basado en herramientas de atención geriátrica, como la valoración multidimensional del estado situacional de la persona (VGI), el establecimiento de planes interdisciplinarios de atención compartidos con la persona y las intervenciones de múltiples profesionales (equipos). Estos abordajes son complejos,

Ahora usted también es el director del Plan director sociosanitario. Como han de evolucionar los servicios sociosanitarios?

Estamos en un momento interesante. Venimos de un modelo sociosanitario robusto y con experiencia que ha evolucionado en los últimos años para hacerse mucho más resolutivo y atender cada vez más población. En este camino, sin embargo, hemos tenido dificultades y hemos sometido el modelo sociosanitario a una presión que afecta a los principios del modelo de atención. Hay una falta significativa de profesionales en el ámbito que debemos abordar; tenemos un sistema de información y financiación del servicio sociosanitario que tiene bastantes años y se adapta de manera irregular a las actuales necesidades de los centros; las necesidades de las personas que ingresan cada vez son más complejas y más grandes. En el futuro próximo tenemos que reflexionar sobre los criterios de planificación de recursos sociosanitarios, tipologías, necesidades profesionales y estructurales de los centros y de financiación.

Cada vez se habla más de la atención centrada en el paciente o en la persona. Forma parte del modelo de atención que ustedes promueven? En este sentido, los planes que dirige son sólo un modelo de organización de servicios o también un modelo de atención?

El Programa de prevención y atención a la cronicidad siempre ha tenido como eje de acción la atención centrada en las necesidades, preferencias y valores de las personas. Es por este motivo que ha desarrollado toda una serie de acciones en torno al poder de la persona en el sistema de salud:

  • Una mejor autocuidado y autorresponsabilización de la persona ( http://salutweb.gencat.cat/ca/detalls/Articles/05_documentacio )
  • Una mejor autocuidado y autorresponsabilización del cuidador ( http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/ambits_tematics/linies_dactuacio/model_assistencial/atencio_al_malalt_cronic/documents/arxius/programa_cuidador_expert.pdf )
  • Desarrollar un modelo de planificación de decisiones anticipadas con la persona ( http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/ambits_tematics/linies_dactuacio/model_assistencial/atencio_al_malalt_cronic/documents/model_pda_definitiu_v7.pdf )
  • Finalmente, colaborar activamente en el desarrollo del modelo de atención centrada en la persona en el marco del Programa interdepartamental de atención e interacción social y sanitaria (PIAISS), que permite establecer los principios de que entendemos y cómo aplicamos la atención centrada en la persona en el sistema de salud y social de Cataluña ( http://presidencia.gencat.cat/web/.content/departament/plans_sectorials_i_interdepartamentals/PIAISS/docs/PIAISS_atencio_centrada_en_la_persona_201601.pdf )

Como ve la coordinación con los servicios sociales?

La creación del PIAISS ha permitido poner sobre la mesa líneas y escenarios de preocupación conjunta que están empezando a dar frutos. Estamos desarrollando un compromiso conjunto basado en un nuevo modelo de atención sanitaria integrada para las personas que viven en centros residenciales, un modelo de atención a domicilio, que permite compartir datos a través de los sistemas de información de salud y el ámbito social, entre otras iniciativas. Aún tenemos otro reto, que es la participación de los gobiernos locales, de manera estable, en este programa, ya que juegan un papel muy importante.