• Quan em diuen que sóc massa vell per fer una cosa, procuro fer-la de seguida.PABLO PICASSO
  • L'art d'envellir és l'art de conservar alguna esperança.ANDRÉ MAUROIS
  • Els que en realitat estimen la vida són aquells que estan envellint.SÓFOCLES
  • En la joventut aprenem, en la vellesa entenem.MARIE VON EBNER ESCHENBACH
Rosa M Calaf

Rosa M Calaf

Com ha evolucionat el periodisme? Quins són els principals canvis dels darrers deu anys? El periodisme està perdent el seu objectiu de servei a la comunitat, de compromís social. Generalitzant, sembla que està més alineat amb determinats interessos de grup que amb el bé comú. Els poders polítics, econòmics i mediàtics viuen en una perillosa promiscuïtat que no beneficia la construcció d’una societat sana, justa i lliure. El periodisme és una professió, però m’imagino que hi ha una component molt important que podríem anomenar vocació, servei… Quina importància té per a vostè aquest tema? Molta, perquè per a mi el periodisme és una forma de vida, és molt més que una feina, que una professió. És una responsabilitat enorme perquè posa a les mans un bé tan preuat, imprescindible i delicat com el de la informació. No es pot oblidar que només un poble informat pot ser capaç de defensar drets i llibertats. El/la periodista és un testimoni de primera mà de la realitat que ens envolta. Això implica compromís, independència … Com influeixen els estaments polítics en la tasca del periodisme? El poder polític, i avui encara segurament més l’econòmic, intenten interferir, dominar, conduir la tasca periodística. No deixar saber sol ser una bona manera de dominar. Ve de lluny aquest estira i arronsa entre els qui no volen que se sàpiga allò que no els convé i que tenen l’obligació d’explicar-ho al ciutadà. La informació s’ha aconseguit que estigui sotmesa a les lleis del mercat, se l’ha convertida en una mercaderia més. ja no és l’ètica la que marca pautes en un món en què l’economia és el cos doctrinal. Tot té preu, res no té valor. Els periodistes dels diferents mitjans de comunicació creen opinió, posició… És un dels poders importants i rellevants de la nostra època? Els periodistes són intermediaris amb la tasca de proporcionar al ciutadà aquells elements que ha de conèixer per formar-se una opinió que li permeti prendre decisions adequades. Aquests elements han de ser rigorosos, plurals, independents, basats en fets contrastats i sense oblidar el principi essencial que els fets són sagrats i les opinions lliures, no a l’inrevés. Fins on pot explicar el/la periodista una realitat, una història? Hi ha límits a la tasca de la informació? Naturalment que hi ha límits. El concepte de la llibertat no és antinormatiu. El tot val és una mala pràctica que s’està estenent massa. Els drets de les persones no poden ser vulnerats. Encara que és cert que a vegades no és fàcil establir la línia. A vegades per explicar una història, per donar una bona notícia, es poden vulnerar alguns drets humans. Com es pot evitar aquesta mala praxi? L’equilibri, no traspassar la línia, com dic, és una angoixant i àrdua exigència, però cal estar alerta, esforçar-se perquè el mal que es causi no resulti més gran que el bé que s’espera aconseguir. Cal buscar el que importa, no el que impacta. Com s’ha sentit en la seva trajectòria professional sent i formant part de moltes de les històries i notícies que ens ha explicat i fet viure? Privilegiada. Per les persones i llocs que he tingut l’oportunitat de conèixer, per la possibilitat de viure la història en directe. Agraïda per la confiança de tants com m’han permès entrar a les seves vides i de tants com m’han escoltat quan els les explicava. Afortunada per haver contribuït una mica, potser, a fer la diferència per als més vulnerables, tot i que també frustrada perquè aquest “poc” és massa poc. El/la periodista és un professional però també és un ésser humà. ¿Com ha de fer per explicar fets, històries, esdeveniments en què hi ha sofriment humà i no deixar-se dur per la realitat que l’envolta? És difícil desconnectar del que s’ha vist? Hi ha molta implicació personal? A mi em diuen sovint: “Ja et deus haver acostumat a veure el patiment …”. Doncs, en absolut. Tot el contrari, ja que cada vegada ho passo pitjor, probablement per aquesta sensació de frustració, d’impotència, de la qual parlava abans. Per descomptat que, com a professional, no pots deixar que les emocions t’ofusquin, condicionin o paralitzin, però jo sóc de les que creu que és imprescindible ser capaç de posar-se al lloc de l’altre, de sentir amb l’altre. Per poder-ho transmetre i per respecte. El/la periodista de “raça” fa vacances? Es jubila? Jo estic convençuda que no. La curiositat, la necessitat de veure i escoltar, de conèixer i compartir, d’aprendre i explicar, van amb un mateix … Com pot una “jubilar-se” de la vida? Quina ha estat la història o la notícia que més l’ha impactada? I la que li hauria agradat més poder donar? M’és impossible seleccionar només una. M’impacta com els poderosos siguin indiferents al dolor que provoquen en nom dels seus interessos; m’impacta com tants milions, no en xifres, sinó persones amb nom i cognom, neixin i morin, i mentrestant únicament puguin intentar sobreviure. Però també m’impacta la dignitat, la generositat, l’esforç incansable de tants com fan que les comunitats continuïn endavant malgrat tot. Sempre ha estat una satisfacció impagable donar notícies en positiu, exemples vius, impulsos a l’acció beneficiosa, encara que, lamentablement, els mitjans prefereixen explicar el món fosc … Acabi la frase: “Fer-se gran és… Afegir vida als anys aprofitant que s’ha après i esforçant-se en el que queda per aprendre.

¿Cómo ha evolucionado el periodismo? ¿Cuáles son los principales cambios de los últimos diez años?

El periodismo está perdiendo su objetivo de servicio a la comunidad, de compromiso social. Generalizando, parece que está más alineado con determinados intereses de grupo que con el bien común. Los poderes políticos, económicos y mediáticos viven en una peligrosa promiscuidad que no beneficia la construcción de una sociedad sana, justa y libre.

El periodismo es una profesión, pero me imagino que hay una componente muy importante que podríamos llamar vocación, servicio … ¿Qué importancia tiene para usted este tema?

Mucha, porque para mí el periodismo es una forma de vida, es mucho más que un trabajo, que una profesión. Es una responsabilidad enorme porque pone en sus manos un bien tan preciado, imprescindible y delicado como el de la información. No se puede olvidar que sólo un pueblo informado puede ser capaz de defender derechos y libertades.

El / la periodista es un testigo de primera mano de la realidad que nos rodea. Esto implica compromiso, independencia … ¿Cómo influyen los estamentos políticos en la tarea del periodismo?

El poder político, y hoy todavía seguramente más el económico, intentan interferir, dominar, conducir la tarea periodística. No dejar saber suele ser una buena manera de dominar. Viene de lejos este tira y afloja entre los que no quieren que se sepa lo que no les conviene y que tienen la obligación de explicar al ciudadano.

La información se ha conseguido que esté sometida a las leyes del mercado, se la ha convertido en una mercancía más. ya no es la ética la que marca pautas en un mundo en que la economía es el cuerpo doctrinal. Todo tiene precio, nada tiene valor.

Los periodistas de los diferentes medios de comunicación crean opinión, posición … Es uno de los poderes importantes y relevantes de nuestra época?

Los periodistas son intermediarios con la tarea de proporcionar al ciudadano aquellos elementos que debe conocer para formarse una opinión que le permita tomar decisiones adecuadas. Estos elementos deben ser rigurosos, plurales, independientes, basados ​​en hechos contrastados y sin olvidar el principio esencial que los hechos son sagrados y las opiniones libres, no al revés.

Hasta donde puede explicar el / la periodista una realidad, una historia? Hay límites a la tarea de la información?

Naturalmente que hay límites. El concepto de la libertad no es antinormativo. El todo vale es una mala práctica que se está extendiendo demasiado. Los derechos de las personas no pueden ser vulnerados. Aunque es cierto que a veces no es fácil establecer la línea.

A veces para contar una historia, para dar una buena noticia, se pueden vulnerar algunos derechos humanos. Como se puede evitar esta mala praxis?

El equilibrio, no traspasar la línea, como digo, es una angustiosa y ardua exigencia, pero hay que estar alerta, esforzarse para que el mal que se cause no resulte mayor que el bien que se espera conseguir. Hay que buscar lo que importa, no lo que impacta.

Como se ha sentido en su trayectoria profesional siendo y formando parte de muchas de las historias y noticias que nos ha explicado y hecho vivir?

Privilegiada. Para las personas y lugares que he tenido la oportunidad de conocer, por la posibilidad de vivir la historia en directo. Agradecida por la confianza de tantos como me han permitido entrar en sus vidas y de tantos como me han escuchado cuando se las contaba. Afortunada por haber contribuido un poco, tal vez, a hacer la diferencia para los más vulnerables, aunque también frustrada porque ese “poco” es demasiado poco.

El / la periodista es un profesional pero también es un ser humano. ¿Cómo debe hacer para explicar hechos, historias, eventos en los que hay sufrimiento humano y no dejarse llevar por la realidad que le rodea? Es difícil desconectar de lo que se ha visto? Hay mucha implicación personal?

A mí me dicen a menudo: “Ya te habrás acostumbrado a ver el sufrimiento …”. Pues, en absoluto. Todo lo contrario, ya que cada vez lo paso peor, probablemente por esta sensación de frustración, de impotencia, de la que hablaba antes.

Por supuesto que, como profesional, no puedes dejar que las emociones t’ofusquin, condicionen o paralicen, pero yo soy de las que cree que es imprescindible ser capaz de ponerse en el lugar del otro, de sentir con el otro. Para poderlo transmitir y por respeto.

El / la periodista de “raza” hace vacaciones? Se jubila?

Yo estoy convencida de que no. La curiosidad, la necesidad de ver y escuchar, de conocer y compartir, aprender y explicar, van con uno mismo … ¿Cómo puede una “jubilarse” de la vida?

¿Cuál ha sido la historia o la noticia que más le ha impactada? Y la que le hubiera gustado más poder dar?

Me es imposible seleccionar sólo una. Me impacta como los poderosos sean indiferentes al dolor que provocan en nombre de sus intereses; me impacta como tantos millones, no en cifras, sino personas con nombre y apellido, nazcan y mueran, y mientras tanto únicamente puedan intentar sobrevivir.

Pero también me impacta la dignidad, la generosidad, el esfuerzo incansable de tantos como hacen que las comunidades sigan adelante a pesar de todo.

Siempre ha sido una satisfacción impagable dar noticias en positivo, ejemplos vivos, impulsos a la acción beneficiosa, aunque, lamentablemente, los medios prefieren explicar el mundo oscuro …

Termine la frase: “Hacerse mayor es …

Añadir vida a los años aprovechando lo aprendido y esforzándose en lo que queda por aprender.