• Quan em diuen que sóc massa vell per fer una cosa, procuro fer-la de seguida.PABLO PICASSO
  • L'art d'envellir és l'art de conservar alguna esperança.ANDRÉ MAUROIS
  • Els que en realitat estimen la vida són aquells que estan envellint.SÓFOCLES
  • En la joventut aprenem, en la vellesa entenem.MARIE VON EBNER ESCHENBACH
Ricardo Moragas

Ricardo Moragas

Ens podria explicar a què es dedica un gerontòleg? A maximitzar la qualitat de vida de les persones grans amb una gran diversitat d’intervencions: educació dels més grans, de professions assistencials i de la població, prevenció de la malaltia i la dependència, investigació i disseny creatiu de nous models per respondre a l’augment de la població d’edat avançada. Els diferents avenços socials, sanitaris i econòmics en les societats occidentals han permès que les generacions actuals tinguin més esperança de vida, però la gran conquesta seria viure més anys amb autonomia i qualitat. Què podem fer cadascú per aconseguir-ho? Prevenir la dependència durant tota la vida, i en especial durant la jubilació amb programes realistes de PPJ – Preparació per a la Jubilació que incloguin els seus elements bàsics: salut, economia i relacions socials. Els programes han d’incloure una valoració realista de la salut, de l’economia, de la família i de les relacions socials amb la preparació d’un pla. La PPJ ha de ser una experiència intensa de planejament de la penúltima etapa vital, amb objectius assolibles i acordats amb la persona amb la qual es compartirà la jubilació. Això requereix professionals experimentats en PPJ, metges que avaluïn la salut, economistes per als recursos materials i experts en relacions familiars i socials. La PPJ s’ha d’impartir en grups d’empleats en règim residencial per facilitar el desenvolupament dels temes, amb exercicis pràctics que obliguin els assistents a definir la seva jubilació i orientats sempre per tutors experimentats. Els programes de tipus acadèmic, amb presentacions per part de conferenciants, no són efectius perquè els jubilats planifiquin la seva jubilació. La nostra societat ret culte a la joventut, i s’intenta per tots els mitjans allargar-la. En canvi, la vellesa s’associa a conceptes molt pejoratius. Com podem influir en un canvi de paradigma? S’ha intentat promoure que la vellesa o l’arruga són belles, amb èxit relatiu, ja que la pressió dels mitjans gira al voltant de la joventut i les seves característiques externes. Hi ha massa interessos econòmics al voltant dels atributs de la joventut per canviar el paradigma. Caldria canviar els valors des de l’educació infantil perquè els valors d’iniciativa, de la feina ben feta, i de constància i excel·lència que hi ha en la gent gran motivessin als joves. Hi ha una coincidència bastant freqüent: gairebé tots volem morir molt grans, però a gairebé ningú li agrada envellir. Com s’explica aquesta contradicció? És una més de la incoherència humana: desitjar objectius contradictoris i incompatibles. Envellir és una etapa del cicle vital. Com s’ha d’aprendre a envellir? Som conscients del pas del temps o el defugim? Envellir no és una etapa sinó un procés vital que s’origina amb la vida a partir del naixement, encara que no es manifesti fins als vint anys per la força dels processos de desenvolupament físic mental i social. Els canvis en les estructures familiars dels darrers anys creu que han afectat en major mesura a la gent gran? Sens dubte, per la dinàmica social i tecnològica accelerada, però s’han mantingut certs nivells de responsabilitat familiar que dubto que es mantinguin en les noves generacions. Què opina dels programes intergeneracionals? Creu que aporten valor a la societat? Són fonamentals per a una relació constructiva en qualsevol societat, especialment perquè la mobilitat laboral impedeix relacions familiars constants. Què el va motivar a escriure el llibre Jubilación para torpes? La petició de l’editorial perquè el redactés. Em van considerar expert en el tema per anteriors publicacions i per la meva experiència professional en una gran diversitat de programes de PPJ. Ens preparem per començar a treballar, però no per tancar aquesta etapa. Quan s‘hauria d’iniciar aquesta formació? Al parvulari, mostrant les etapes vitals, educació, treball i jubilació, com a normals, però ensenyant que poden combinar-se i alterar-se durant tota la vida. Com s’enfronten a la jubilació en altres països? Segons la idiosincràsia de cada cultura, com es va posar de relleu en l’estudi del Sènior Center d’Oslo per a la Unió Europea. Els anglosaxons planifiquen molt, i les seves jubilacions són bastant previsibles. Els mediterranis s’hi preparen poc, ja que és un tema que els introdueix en la penúltima etapa: de la jubilació a la mort. 11è) Per acabar, completi aquesta frase. Fer-se gran és…. molt subjectiu per a tantes persones que moren sense sentir-se grans. Objectivament és tenir anys, limitacions i que les teves relacions et diguin: no ets GRAN sinó que ESTÀS GRAN, amb la varietat de limitacions físiques, psíquiques, econòmiques i socials que cadascú experimenti.

Nos podría explicar a qué se dedica un gerontólogo?

A maximizar la calidad de vida de las personas mayores con una gran diversidad de intervenciones: educación de los más grandes, de profesiones asistenciales y de la población, prevención de la enfermedad y la dependencia, investigación y diseño creativo de nuevos modelos para responder a la aumento de la población de edad avanzada.

Los diferentes avances sociales, sanitarios y económicos en las sociedades occidentales han permitido que las generaciones actuales tengan más esperanza de vida, pero la gran conquista sería vivir más años con autonomía y calidad. ¿Qué podemos hacer cada uno para conseguirlo?

Prevenir la dependencia durante toda la vida, y en especial durante la jubilación con programas realistas de PPJ – Preparación para la Jubilación que incluyan sus elementos

Básicos: salud, economía y relaciones sociales.

Los programas deben incluir una valoración realista de la salud, de la economía, de la familia y de las relaciones sociales con la preparación de un plan. La PPJ debe ser una experiencia intensa de planeamiento de la penúltima etapa vital, con objetivos alcanzables y acordados con la persona con la que se compartirá la jubilación. Esto requiere profesionales

Experimentados en PPJ, médicos que evalúen la salud, economistas para los recursos materiales y expertos en relaciones familiares y sociales.

La PPJ se impartirá en grupos de empleados en régimen residencial para facilitar el desarrollo de los temas, con ejercicios prácticos que obliguen a los asistentes a definir su retiro y orientados siempre por tutores experimentados. Los programas de tipo académico, con presentaciones por parte de conferenciantes, no son efectivos para que los

Jubilados planifiquen su retiro.

Nuestra sociedad rinde culto a la juventud, y se intenta por todos los medios alargarla. En cambio, la vejez se asocia a conceptos muy peyorativos. Como podemos influir en un

Cambio de paradigma?

Se ha intentado promover que la vejez o la arruga son bellas, con éxito relativo, ya que la presión de los medios gira en torno a la juventud y sus características externas.

Hay demasiados intereses económicos en torno a los atributos de la juventud para cambiar el paradigma. Habría que cambiar los valores desde la educación infantil para que los valores de iniciativa, de trabajo bien hecho, y de constancia y excelencia que hay en la gente mayor motivaran a los jóvenes.

Hay una coincidencia bastante frecuente: casi todos queremos morir muy grandes, pero a casi nadie le gusta envejecer. Como se explica esta contradicción?

Es una más de la incoherencia humana: desear objetivos contradictorios e incompatibles.

Envejecer es una etapa del ciclo vital. Como se ha de aprender a envejecer? Somos conscientes del paso del tiempo o el rehuimos?

Envejecer no es una etapa sino un proceso vital que se origina con la vida a partir del nacimiento, aunque no se manifieste hasta los veinte años por la fuerza de los procesos

De desarrollo físico mental y social.

Los cambios en las estructuras familiares de los últimos años cree que han afectado en mayor medida a las personas mayores?

Sin duda, por la dinámica social y tecnológica acelerada, pero se han mantenido ciertos niveles de responsabilidad familiar que dudo que se mantengan en las nuevas generaciones.

¿Qué opina de los programas intergeneracionales? Cree que aportan valor a la sociedad?

Son fundamentales para una relación constructiva en cualquier sociedad, especialmente porque la movilidad laboral impide relaciones familiares constantes.

¿Qué le motivó a escribir el libro  Jubilación para torpes ?

La petición de la editorial para que el redactara. Me consideraron experto en el tema por anteriores publicaciones y por mi experiencia profesional en una gran diversidad de programas de PPJ.

Nos preparamos para empezar a trabajar, pero no para cerrar esta etapa. Cuando se debería iniciar esta formación?

En el parvulario, mostrando las etapas vitales, educación, trabajo y jubilación, como normales, pero enseñando que pueden combinarse y alterarse durante toda la vida.

Como enfrentan a la jubilación en otros países?

Según la idiosincrasia de cada cultura, como se puso de relieve en el estudio del Senior Center de Oslo para la Unión Europea. Los anglosajones planifican mucho, y sus

Jubilaciones son bastante previsibles. Los mediterráneos se preparan poco, ya que es un tema que los introduce en la penúltima etapa: de la jubilación a la muerte.

11º) Por último, complete esta frase. Hacerse mayor es ….

Muy subjetivo para tantas personas que mueren sin sentirse grandes. Objetivamente es tener años, limitaciones y que tus relaciones

Te digan: no eres GRAN sino que ESTÁS GRAN, con la variedad de limitaciones físicas, psíquicas, económicas y sociales que cada uno experimente.