• Quan em diuen que sóc massa vell per fer una cosa, procuro fer-la de seguida.PABLO PICASSO
  • L'art d'envellir és l'art de conservar alguna esperança.ANDRÉ MAUROIS
  • Els que en realitat estimen la vida són aquells que estan envellint.SÓFOCLES
  • En la joventut aprenem, en la vellesa entenem.MARIE VON EBNER ESCHENBACH
Nancy Babio

Nancy Babio

Vostè és presidenta del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya. Quin paper fan els dietistes-nutricionistes en el sistema sanitari o social a Catalunya? El dietista-nutricionista és un professional amb titulació universitària, especialitzat en l’alimentació de les persones per a la cura de la seva salut (acció preventiva) i per contribuir al tractament de les malalties a través de les dietes adequades. Som una professió compromesa amb la salut pública, complim una funció essencial en l’atenció primària per prevenir malalties de la població i evitar molts dels costos que se’n deriven per a l’Administració pública. I en l’atenció a les persones grans? Actualment, el nostre és el país més envellit d’Europa, i les previsions per als propers anys diuen que ha de ser també el més envellit del món, superant el Japó. Per això, és prioritari planificar polítiques sanitàries adequades que responguin al creixent envelliment i que ajudin a millorar la sostenibilitat del sistema sanitari del nostre entorn. És necessari i urgent incorporar els dietistes-nutricionistes a l’àmbit de l’atenció primària, per tal de reduir despeses sanitàries importants en medicaments i en estades i ingressos hospitalaris. Tenim dades molt significatives que avalen aquesta afirmació. Però no es tracta només de la desnutrició, sinó que l’obesitat contribueix també a diverses malalties associades com ara la hipertensió, la diabetis i la dislipèmia. Tres malalties que són responsables de les principals despeses sanitàries en fàrmacs a Catalunya, i són malalties que es poden prevenir i tractar mitjançant un abordatge dieteticonutricional. Quins són els principals problemes que tenen les persones grans des del punt de vista nutricional? La desnutrició és un problema generalitzat en tots els nivells de l’atenció sanitària, des de l’atenció primària a l’especialitzada i amb una gran incidència en centres d’atenció geriàtrica, que afecta la gent gran i els malalts crònics. Però, actualment, també hi ha un percentatge alt de gent gran amb malnutrició, tant per desnutrició com per obesitat. Tot això se suma als problemes de sarcopènia i fragilitat, que es poden prevenir i millorar amb una alimentació saludable. Com mengen les persones grans a Catalunya? Segueixen un patró d’alimentació mediterrània? Podem dir que, tot i que l’adherència d’aquest patró de dieta mediterrània cada vegada s’està allunyant més de la població més jove, encara és seguit per la gent gran. Les últimes dades de l’enquesta ESCA 2017 mostren que el 73,9% de la gent de 65 a 74 anys i el 71,9% de la gent de més de 65 anys segueixen una dieta mediterrània, mentre que la població de 15 a 44 anys la segueix en un 53,7%. Quina importància té l’alimentació per a la salut de les persones grans? I per aconseguir un envelliment saludable? Aconseguir un envelliment saludable depèn de molts factors: alguns no els podem canviar, com ara la genètica que hem heretat dels nostres pares, la nostra edat o el nostre sexe, però bona part de la forma com ens fem grans depèn de les decisions que prenem cada dia. Algunes decisions que ens poden ajudar a gaudir d’una salut i una qualitat de vida millors a mesura que anem complint anys són, per exemple, ser físicament actius, reduir les activitats sedentàries, no fumar i seguir una alimentació frugal i adequada. Aquests petits canvis mantinguts en el temps tenen grans efectes sobre la salut. La desnutrició és un dels problemes que poden patir les persones grans, sobretot les que tenen malalties agudes o cròniques. Quina importància té en la pràctica clínica diària? Un de cada quatre ingressos hospitalaris presenta desnutrició. La desnutrició augmenta la taxa de reingressos prematurs, atès que aquests pacients són proclius a les infeccions i a una morbiditat més gran. Els pacients desnodrits perllonguen l’estada a l’hospital el doble que un pacient normal, i la seva recuperació es retarda un 50% més. Trobem més dades interessants en l’estudi PREDYCES (Prevalença de la desnutrició i costos associats a Espanya), segons el qual el cost en persones grans amb desnutrició es duplica: arriba als 12.000 euros, enfront dels 6.408 euros d’una persona sense aquest problema. Com ja he dit, la desnutrició és un problema generalitzat en tots els nivells de l’atenció sanitària. En aquest sentit, faig meva l’afirmació d’Arvid Wretlind, pare de la nutrició clínica, que diu: «La desnutrició als pobles del tercer món és un indicador de pobresa. La desnutrició als hospitals és un signe d’ignorància». Per tant, l’Administració ha d’adonar-se del paper clau que tenim els dietistes-nutricionistes. A part de la desnutrició, destacaria altres problemes de malnutrició que afectin les persones grans? Avui dia, la malnutrició, tant per defecte com per excés, és el gran problema. Un de cada dos catalans té excés de pes. L’excés de pes associat a l’envelliment suposa un greu problema a efectes socials, polítics i econòmics. El que és més important és que està associat a una reducció de la qualitat de vida, un grau més gran de dependència i un augment de la mortalitat i les malalties cròniques relacionades amb l’obesitat. Per això, és prioritari desenvolupar estratègies preventives, efectives i eficients que afrontin el problema de l’envelliment i els seus efectes, i que assegurin una qualitat de vida millor a aquest grup d’edat, per ajudar a millorar la sostenibilitat del sistema sanitari del nostre entorn. Quines propostes fa el Col·legi per millorar l’atenció nutricional de les persones grans? La incorporació dels dietistes-nutricionistes a l’àmbit sanitari, tant a l’atenció primària com a escala hospitalària, és la millor inversió en salut. Diversos estudis internacionals i nacionals avalen que la incorporació dels dietistes-nutricionistes a l’atenció primària estalvia costos substancials en medicaments, visites mèdiques i ingressos hospitalaris. A Nova Zelanda, per cada dòlar invertit en tractament dietètic es produeix un estalvi de 6,40 dòlars en medicaments i en atenció hospitalària. En pacients amb hipercolesterolèmia s’ha demostrat que per cada dòlar invertit es produeix un estalvi de cinc dòlars en estatines i altres intervencions. En un estudi fet l’any 2012, l’Associació Holandesa de Dietistes afirma que cada euro invertit en un tractament dietètic suposa un estalvi de fins a quatre euros en altres costos de salut. A escala nacional, tenim l’exemple de l’estudi PREDIMED (Prevenció amb dieta mediterrània), que ha estat un referent en l’àmbit mundial i del qual tinc la sort de formar part. Els participants que van seguir una dieta mediterrània van reduir un 30% la probabilitat de tenir un infart o un accident AVC o de morir per causes cardiovasculars. La intervenció nutricional l’han duta a terme dietistes-nutricionistes i ha demostrat que mai no és tard per fer els canvis alimentaris. Per tot això, els dietistes-nutricionistes som una inversió en salut.

Usted es presidenta del Colegio de Dietistas y Nutricionistas de Cataluña. ¿Qué papel hacen los dietistas-nutricionistas en el sistema sanitario o social en Cataluña?

El dietista-nutricionista es un profesional con titulación universitaria, especializado en la alimentación de las personas para el cuidado de su salud (acción preventiva) y para contribuir al tratamiento de las enfermedades a través de las dietas adecuadas.

Somos una profesión comprometida con la salud pública, cumplimos una función esencial en la atención primaria para prevenir enfermedades de la población y evitar muchos de los costes que se derivan para la Administración pública.

Y en la atención a las personas mayores?

Actualmente, nuestro es el país más envejecido de Europa, y las previsiones para los próximos años dicen que debe ser también el más envejecido del mundo, superando el Japón. Por ello, es prioritario planificar políticas sanitarias adecuadas que respondan al creciente envejecimiento y que ayuden a mejorar la sostenibilidad del sistema sanitario de nuestro entorno.

Es necesario y urgente incorporar los dietistas-nutricionistas en el ámbito de la atención primaria, con el fin de reducir gastos sanitarios importantes en medicamentos y en estancias e ingresos hospitalarios. Tenemos datos muy significativos que avalan esta afirmación. Pero no se trata sólo de la desnutrición, sino que la obesidad contribuye también a varias enfermedades asociadas como la hipertensión, la diabetes y la dislipemia. Tres enfermedades que son responsables de las principales gastos sanitarios en fármacos en Cataluña, y son enfermedades que se pueden prevenir y tratar mediante un abordaje dietético-nutricional.

¿Cuáles son los principales problemas que tienen las personas mayores desde el punto de vista nutricional?

La desnutrición es un problema generalizado en todos los niveles de la atención sanitaria, desde la atención primaria a la especializada y con una gran incidencia en centros de atención geriátrica, que afecta a la gente mayor y los enfermos crónicos.

Pero, actualmente, también hay un porcentaje alto de personas mayores con malnutrición, tanto por desnutrición como por obesidad. Todo esto se suma a los problemas de sarcopenia y fragilidad, que se pueden prevenir y mejorar con una alimentación saludable.

Como comen las personas mayores en Cataluña? Siguen un patrón de alimentación mediterránea?

Podemos decir que, aunque la adherencia de este patrón de dieta mediterránea cada vez se está alejando más de la población más joven, aunque es seguido por la gente mayor. Los últimos datos de la encuesta ESCA 2017 muestran que el 73,9% de la gente de 65 a 74 años y el 71,9% de la gente de más de 65 años siguen una dieta mediterránea, mientras que la población de 15 a 44 años la sigue en un 53,7%.

¿Qué importancia tiene la alimentación para la salud de las personas mayores? Y para conseguir un envejecimiento saludable?

Conseguir un envejecimiento saludable depende de muchos factores: algunos no los podemos cambiar, como la genética que hemos heredado de nuestros padres, nuestra edad o nuestro sexo, pero buena parte de la forma como nos hacemos mayores depende de las decisiones que tomamos cada día. Algunas decisiones que nos pueden ayudar a disfrutar de una salud y una calidad de vida mejores a medida que vamos cumpliendo años son, por ejemplo, ser físicamente activos, reducir las actividades sedentarias, no fumar y seguir una alimentación frugal y adecuada. Estos pequeños cambios mantenidos en el tiempo tienen grandes efectos sobre la salud.

La desnutrición es uno de los problemas que pueden sufrir las personas mayores, sobre todo las que tienen enfermedades agudas o crónicas. ¿Qué importancia tiene en la práctica clínica diaria?

Uno de cada cuatro ingresos hospitalarios presenta desnutrición. La desnutrición aumenta la tasa de reingresos prematuros, dado que estos pacientes son proclives a las infecciones y una morbilidad mayor. Los pacientes desnutridos prolongan su estancia en el hospital el doble que un paciente normal, y su recuperación se retrasa un 50% más.

Encontramos más datos interesantes en el estudio PREDYCES ( Prevalencia de la desnutrición y costes asociados en España ), según el cual el coste en personas mayores con desnutrición se duplica: alcanza los 12.000 euros, frente a los 6.408 euros de una persona sin este problema .

Como ya he dicho, la desnutrición es un problema generalizado en todos los niveles de la atención sanitaria. En este sentido, hago mía la afirmación de Arvid Wretlind, padre de la nutrición clínica, que dice: «La desnutrición en los pueblos del tercer mundo es un indicador de pobreza. La desnutrición en los hospitales es un signo de ignorancia ». Por lo tanto, la Administración debe darse cuenta del papel clave que tenemos los dietistas-nutricionistas.

Aparte de la desnutrición, destacaría otros problemas de malnutrición que afecten a las personas mayores?

Hoy día, la malnutrición, tanto por defecto como por exceso, es el gran problema. Uno de cada dos españoles tiene exceso de peso. El exceso de peso asociado al envejecimiento supone un grave problema a efectos sociales, políticos y económicos. Lo que es más importante es que está asociado a una reducción de la calidad de vida, un mayor grado de dependencia y un aumento de la mortalidad y las enfermedades crónicas relacionadas con la obesidad. Por ello, es prioritario desarrollar estrategias preventivas, efectivas y eficientes que afronten el problema del envejecimiento y sus efectos, y que aseguren una calidad de vida mejor a este grupo de edad, para ayudar a mejorar la sostenibilidad del sistema sanitario del nuestro entorno.

¿Qué propuestas hace el Colegio para mejorar la atención nutricional de las personas mayores?

La incorporación de los dietistas-nutricionistas en el ámbito sanitario, tanto en la atención primaria como a escala hospitalaria, es la mejor inversión en salud.

Varios estudios internacionales y nacionales avalan que la incorporación de los dietistas-nutricionistas en la atención primaria ahorra costes sustanciales en medicamentos, visitas médicas e ingresos hospitalarios. En Nueva Zelanda, por cada dólar invertido en tratamiento dietético se produce un ahorro de 6,40 dólares en medicamentos y en atención hospitalaria. En pacientes con hipercolesterolemia se ha demostrado que por cada dólar invertido se produce un ahorro de cinco dólares en estatinas y otras intervenciones. En un estudio realizado en 2012, la Asociación Holandesa de Dietistas afirma que cada euro invertido en un tratamiento dietético supone un ahorro de hasta cuatro euros en otros costos de salud.

A escala nacional, tenemos el ejemplo del estudio PREDIMED ( Prevención con dieta mediterránea ), que ha sido un referente en el ámbito mundial y del que tengo la suerte de formar parte. Los participantes que siguieron una dieta mediterránea redujeron un 30% la probabilidad de tener un infarto o un accidente AVC o de morir por causas cardiovasculares. La intervención nutricional la han llevado a cabo dietistas-nutricionistas y ha demostrado que nunca es tarde para hacer los cambios alimentarios.

Por todo ello, los dietistas-nutricionistas somos una inversión en salud.