• Quan em diuen que sóc massa vell per fer una cosa, procuro fer-la de seguida.PABLO PICASSO
  • L'art d'envellir és l'art de conservar alguna esperança.ANDRÉ MAUROIS
  • Els que en realitat estimen la vida són aquells que estan envellint.SÓFOCLES
  • En la joventut aprenem, en la vellesa entenem.MARIE VON EBNER ESCHENBACH
Mercè Mas

Mercè Mas

Què destacaries de qui ets i de la teva trajectòria?

Sóc una dona vella, potser no prou conscient de tenir 83 anys; és una cosa que sovint em sorprèn.

El més important és que sóc mare de set fills i àvia de disset néts. Als 21 anys vaig deixar a mitges una carrera universitària, em vaig casar i, escoltant els cants de sirena de «la mística de la feminitat», vaig centrar-me a desenvolupar juntament amb el meu marit, company de la meva vida, una llar amb caliu d’amor, cultura i consciència social.

Des dels 53 anys sóc treballadora social i, posteriorment, màster en planificació, gestió i avaluació de serveis socials. Vaig desenvolupar el meu treball professional organitzant voluntariat amb i per les persones grans i en la direcció de serveis residencials. Em vaig jubilar laboralment, però continuo treballant de forma voluntària en el mateix àmbit. Sóc una lluitadora pel respecte als drets de les persones grans, en especial els de les persones grans amb dependència.

Una vida laboral de treballadora social… què t’ha aportat en la teva tasca dels últims anys de defensa de les persones grans?

En la meva vida laboral vaig tenir moltes ocasions de conèixer casos en què aquests drets no eren respectats, i vaig lluitar perquè fossin respectats. Drets que no són diferents dels que la Declaració Universal dels Drets Humans ens reconeix a tots els humans pel fet de ser-ho i que no perdem quan anem envellint. Malgrat aquest fet, a les persones grans no se’ls respecten en moltes ocasions. A vegades, no en són conscients ni la persona que no els respecta ni qui en rep les conseqüències.

Aquesta experiència viscuda, i que continuo vivint, m’aporta la força per seguir lluitant en aquesta defensa.

Ajuda’ns a fer-nos una idea de les associacions i consells en què estàs implicada i de la tasca que desenvolupen. Què destacaries del que hi has aportat? Què t’ha aportat personalment la teva activa participació?

He estat membre de la Comisión Permanente del Consejo Estatal de Personas Mayores en representació del Consell de Gent Gran de Catalunya. Hi vaig renunciar perquè crec que des de l‘IMSERSO (Instituto de Mayores y Servicios Sociales) se’n sentien les opinions, però no n’eren respectades.

Sóc membre de la Comissió Executiva del Consell de Gent Gran de Catalunya i de la Comissió Permanent del Consell Assessor de Gent Gran de Barcelona. Sóc membre de l’Older Women’s Network, Europe. Tots aquests consells i associacions treballen per fer patent als governs de tots els àmbits la situació de les persones grans en temes de salut, pensions i, sobretot, drets. A l’Ajuntament de Barcelona, el Consell participa en la redacció dels plans de treball. El problema és que en el cas dels consells el president és sempre el ministre, conseller o regidor corresponent.

Sóc membre de la Junta Directiva de FATEC, la federació d’associacions de gent gran de Catalunya. Aquesta associació fa sentir la veu de la gent gran en diferents àmbits i desenvolupa projectes, serveis i cursos, i participa en estudis. I sóc responsable tècnica del projecte «La residència a la qual m’agradaria anar a viure» i de la coalició catalana del projecte europeu WeDO «Marc europeu de qualitat dels serveis d’atenció a llarg termini».

Com a membre de FATEC participo en el grup de treball de drets de les persones grans d’AGE Platform Europe.

Crec que hi he aportat el convenciment ferm que les persones grans continuem sent ciutadans de ple dret, i he estat capaç de transmetre-ho, perquè només convencem d’allò que estem realment convençuts.

Personalment, m’ha donat la satisfacció d’aportar un gra de sorra, molt petit, a la defensa dels drets i que, encara que en el procés d’envelliment pugui perdre moltes facultats, incloses les mentals, continuaré podent desenvolupar un envelliment actiu, perquè hi ha molts professionals que tenen clar que ho podem fer sempre que hi participem expressant els nostres desitjos, encara que sigui de forma no verbal, i aquests ens siguin respectats.

A més, àvia de molts néts. Què en destaques, de la teva experiència d’àvia?

És molt satisfactòria i enriquidora. La relació amb els meus nets, que tenen de 34 a 9 anys, em permet conèixer i valorar la societat en què visc, tant diferent de la de la meva joventut; i no creure mai allò que «qualsevol temps passat va ser millor».

Com veus i vius l’envelliment envellint?

Com una etapa de la vida en què valores molt el present i en què intentes viure amb la màxima plenitud possible.

Què hem d’aprendre les persones que treballem amb i per a les persones grans?

Crec que els professionals han d’aprendre a treballar en una atenció centrada en la persona i que respecti la seva dignitat i els seus drets, entre els quals el dret a participar en la programació de la seva cura. Per sort, ja hi ha molts professionals que treballen així i per difondre aquesta forma de fer.

¿Qué destacarías de quién eres y de tu trayectoria?

Soy una mujer vieja, quizás no suficientemente consciente de tener 83 años; es algo que a menudo me sorprende.

Lo más importante es que soy madre de siete hijos y abuela de diecisiete nietos. A los 21 años dejé a medias una carrera universitaria, me casé y, escuchando los cantos de sirena de «la mística de la feminidad», voy centrarme en desarrollar junto con mi marido, compañero de mi vida, un hogar con calor de amor, cultura y conciencia social.

Desde los 53 años soy trabajadora social y, posteriormente, máster en planificación, gestión y evaluación de servicios sociales. Desarrollé mi trabajo profesional organizando voluntariado con y para las personas mayores y en la dirección de servicios residenciales. Me jubilé laboralmente, pero sigo trabajando de forma voluntaria en el mismo ámbito. Soy una luchadora por el respeto a los derechos de las personas mayores, en especial los de las personas mayores con dependencia.

Una vida laboral de trabajadora social … qué te ha aportado en tu tarea de los últimos años de defensa de las personas mayores?

En mi vida laboral tuve muchas ocasiones de conocer casos en que estos derechos no eran respetados, y luché para que fueran respetados. Derechos que no son distintos de los que la Declaración Universal de los Derechos Humanos nos reconoce a todos los humanos por el hecho de serlo y que no perdemos cuando vamos envejeciendo. A pesar de este hecho, a las personas mayores no se les respetan en muchas ocasiones. A veces, no son conscientes ni la persona que no los respeta ni quien recibe las consecuencias.

Esta experiencia vivida, y que sigo viviendo, me aporta la fuerza para seguir luchando en esta defensa.

Ayúdanos a hacernos una idea de las asociaciones y consejos en los que estás implicada y de la tarea que desarrollan. ¿Qué destacarías de lo que has aportado? ¿Qué te ha aportado personalmente tu activa participación?

He sido miembro de la Comisión Permanente del Consejo Estatal de Personas Mayores en representación del Consejo de Mayores de Cataluña. Hay renuncié porque creo que desde el IMSERSO (Instituto de Mayores y Servicios Sociales) se sentían las opiniones, pero no eran respetadas.

Soy miembro de la Comisión Ejecutiva del Consejo de Mayores de Cataluña y de la Comisión Permanente del Consejo Asesor de Personas Mayores de Barcelona. Soy miembro del Older Women ‘s Network, Europe. Todos estos consejos y asociaciones trabajan para hacer patente a los gobiernos de todos los ámbitos la situación de las personas mayores en temas de salud, pensiones y, sobre todo, derechos. En el Ayuntamiento de Barcelona, ​​el Consejo participa en la redacción de los planes de trabajo. El problema es que en el caso de los consejos el presidente es siempre el ministro, consejero o concejal correspondiente.

Soy miembro de la Junta Directiva de FATEC, la federación de asociaciones de personas mayores de Cataluña. Esta asociación hace sentir la voz de la gente mayor en diferentes ámbitos y desarrolla proyectos, servicios y cursos, y participa en estudios. Y soy responsable técnica del proyecto «La residencia en la que me gustaría ir a vivir» y de la coalición catalana del proyecto europeo WEDO «Marco europeo de calidad de los servicios de atención a largo plazo».

Como miembro de FATEC participo en el grupo de trabajo de derechos de las personas mayores de AGE Platform Europe.

Creo que he aportado el convencimiento firme de que las personas mayores seguimos siendo ciudadanos de pleno derecho, y he sido capaz de transmitirlo, porque sólo convencemos de lo que estamos realmente convencidos.

Personalmente, me ha dado la satisfacción de aportar un grano de arena, muy pequeño, a la defensa de los derechos y que, aunque en el proceso de envejecimiento pueda perder muchas facultades, incluidas las mentales, continuaré pudiendo desarrollar un envejecimiento activo , porque hay muchos profesionales que tienen claro que lo podemos hacer siempre que participamos expresando nuestros deseos, aunque sea de forma no verbal, y éstos nos sean respetados.

Además, abuela de muchos nietos. ¿Qué destacas, de tu experiencia de abuela?

Es muy satisfactoria y enriquecedora. La relación con mis nietos, que tienen de 34 a 9 años, me permite conocer y valorar la sociedad en la que vivo, tanto diferente de la de mi juventud; y no creer nunca lo que «cualquier tiempo pasado fue mejor».

Como ves y vives el envejecimiento envejeciendo?

Como una etapa de la vida en que valoras mucho el presente y en el que intentas vivir con la máxima plenitud posible.

¿Qué tenemos que aprender las personas que trabajamos con y para las personas mayores?

Creo que los profesionales deben aprender a trabajar en una atención centrada en la persona y que respete su dignidad y sus derechos, entre ellos el derecho a participar en la programación de su cuidado. Por suerte, ya hay muchos profesionales que trabajan así y para difundir esta forma de hacer.