• Quan em diuen que sóc massa vell per fer una cosa, procuro fer-la de seguida.PABLO PICASSO
  • L'art d'envellir és l'art de conservar alguna esperança.ANDRÉ MAUROIS
  • Els que en realitat estimen la vida són aquells que estan envellint.SÓFOCLES
  • En la joventut aprenem, en la vellesa entenem.MARIE VON EBNER ESCHENBACH
Josep Carné

Josep Carné

Vostè comença una nova etapa al capdavant de la FATEC. Quins són els principals reptes que es planteja? La FATEC va néixer amb l’objectiu d’impulsar l’envelliment actiu i saludable i per potenciar el benestar físic, mental i social, alhora que el manteniment i la prolongació de l’autonomia personal i per combatre la discriminació per l’edat. La nova Junta Directiva vol ser fidel a aquest principis. Per aconseguir-ho, volem implicar i fer partícips els més de cinc-cents casals i les entitats de gent gran, associats i adherits a la nostra Federació, ja que considerem que les persones d’edat som un actiu que s’ha de tenir present, i que la societat no es pot permetre el luxe de prescindir de la nostra aportació. Per tant, hem d’estar i volem estar junts i ser bel·ligerants per aconseguir un futur millor, pensant en els nostres fills i el nostres néts. També volem potenciar la relació amb els més joves, ja que “l’edat no ens separa”, i treballar de manera conjunta en temes d’interès social que afecten les diverses generacions, com són les pensions o la conciliació familiar, trencant l’aïllament i el desconeixement mutu. Com veu actualment el debat a la nostre societat pel que fa als interessos, necessitats i desitjos de les persones grans? Estem realment molt intranquils pel nostre futur, i els temes que més ens preocupen són:
    • Les restriccions pressupostàries o retallades, que atempten contra els drets humans dels més grans, ja que amb la seva renda cada cop és més difícil poder accedir a drets fonamentals elementals, com són la salut, la llei de la dependència, les pensions, el transport, etc.
    • La dificultat d’accés a residències i centres de dia, ja que el finançament públic per fer front a aquestes demandes és cada cop més minso.
    • Quan se’ls demana sobre les seves necessitats insatisfetes, en primer lloc mencionen la manca d’ingressos, ja que el poder adquisitiu dels pensionistes s’ha anat erosionant els últims anys, i la preocupació per la velocitat a què s’està buidant el fons de garantia, l’anomenada guardiola de les pensions.
    • El risc d’exclusió de l’habitatge i la pobresa energètica són altres coses que els preocupen.
    • La concentració de la pobresa en la gent gran i que sobretot afecta les dones. Això és així perquè arriben a la jubilació amb una prestació insuficient per la discriminació de gènere en el treball, i perquè en molts casos elles van haver de deixar la feina per tenir cura del seus fills i familiars. Això afecta greument un percentatge del 52% de les vídues.
    • El risc d’exclusió i aïllament comporta en molts casos l’augment de la dependència. A causa de les limitacions físiques o mentals, la gent gran pateix un risc més elevat de maltractament o negligències, i tot plegat empitjora la seva llibertat i seguretat.
Vostè creu que la importància demogràfica de l’envelliment està ben representada en les decisions i les actuacions que es prenen en els àmbits econòmics, polítics, etc. La majoria de dirigents polítics s’adrecen a les persones grans per parlar-los sobre pensions, dependència, malalties i poca cosa més; no hi ha un discurs actualitzat ni de futur. A nosaltres també ens preocupa saber com pensen afrontar el canvi demogràfic, per donar activitat al gairebé 20% de la població, perquè som jubilats amb ganes de participar en projectes de voluntariat social, cultural o de lleure. La crisi afecta els aspectes psicològics i físics dels més grans. A una edat en que s’ha de ser capaç de gaudir de la jubilació, avui dia molts han de lluitar amb responsabilitats excessives, com ara la cura contínua d'altres persones grans, o dels néts, per tal d’ajudar els fills que treballen. Tots sabem que, actualment, un bon nombre de persones grans amb una pensió minsa són el suport dels fills, en gran mesura a causa de les dificultats del mercat de treball. Una altra tendència recent és el "retorn" de la gent gran a viure amb els seus fills i néts, o a l’inrevés. La davallada o la desaparició dels estalvis, a còpia d’atendre els familiars, fa que la gent gran entri en una situació de pobresa generada externament i de la qual ja no es podran recuperar. Això pot dificultar la independència de les persones o la seva qualitat de vida. La crisi està posant en perill el progrés social assolit en les últimes dècades. Entre les necessitats destacades de les persones grans hi ha l’accés als serveis de salut i als serveis socials. Com creuen que estan aquests serveis a Catalunya? Cada vegada hi ha més gent gran que no es pot permetre una adequada prevenció i atenció primària de salut, amb les conseqüències que això té per a l’envelliment saludable. Per exemple, la retirada del dret a medicaments gratuïts o subvencionats ha provocat que moltes persones amb malalties cròniques es vegin obligades a abandonar els règims de tractament essencials, o deixen de prendre medicaments d'alt cost, retrocedint en tot el que s’havia assolit els últims trenta anys i que té a veure amb el dret a l’accés a la salut, l’atenció i el tractament. La igualtat d'accés a l'atenció sanitària de qualitat es veu amenaçada no només des del punt de vista individual, sinó també en un sentit més ampli de la disponibilitat territorial dels serveis. Per exemple, l’accés a l'atenció de la salut pot dependre del lloc on la persona viu. A les zones rurals no sols poden mancar metges generals; els geriatres són també cada vegada més escassos. Un altre factor que pot influir en la disponibilitat d’assistència sanitària és la manca des serveis que faciliten la mobilitat. L’accés a residències i centres de dia de qualitat que responguin a les necessitats de la gent gran és considerat un valor important. El finançament públic per fer front a aquesta demanda és cada cop més limitat. La crisi i les retallades pressupostàries ha afectat la capacitat de pagament i la possibilitat d’accedir a aquests centres. Hi ha una tendència, per raons econòmiques, a canviar els serveis d'atenció d'infermeria, dels centres de dia i dels residencials per l’alternativa d’una vida independent a la llar. Ens preocupa i molt la forta retallada en les prestacions per a les persones dependents. No entren persones noves al sistema, s’usa el barem de manera que es pugui reduir la prestació adjudicada, no es paga ni a proveïdors de serveis ni a les persones residenciades, no es concerten noves places residencials, s’augmenten els copagaments, es redueixen les ràtios de personal qualificat, etc. I a més, veiem com ni a curt ni a mitjà termini es preveu la més mínima millora. I sempre es justifica per la manca de finançament disponible i pel rebuig de l’Estat a complir la part que li correspon segons la Llei de la Dependència. A Catalunya, semblava de que el Govern tenia la voluntat de crear una llei de la dependència pròpia. Ja es disposa de molta informació i experiència sobre la quantitat de persones que avui i demà necessitaran aquest servei, sobre el cost i la distribució de funcions entre la Generalitat i les administracions locals. Però les disponibilitats financeres no seran grans i, per tant, cal fer una llei sostenible, que arribi prioritàriament a totes les persones en situació més precària, i que s’aposti clarament per la permanència a la llar, aportant assistents personals a les persones que ho necessitin, i que s’instauri el gestor del cas individual. Les persones grans fan un gran paper en el camp del voluntariat. És la solidaritat un dels seus valors destacats? El voluntariat ha de ser reconegut per la ciutadania com una eina imprescindible en una societat moderna. Amb valors ètics i morals, és el gestor d’activitats diverses que solucionen mancances i necessitats per la via de la subsidiarietat. Cal enfortir-lo perquè faci les seves funcions. Ha de ser considerat per la col·lectivitat com un actiu irrenunciable. Cal aprofitar les persones jubilades, tot el seu temps lliure, oferint-los participar en les diverses entitats aportant-los informació per escrit en el moment de gestionar la seva jubilació, i ho han de fer els mateixos organismes oficials que la tramiten. És important difondre la idea que el voluntariat, superat el temps de vida laboral condicionant, permet desenvolupar potencialitats amagades i emergents, diverses i encoratjadores, que poden permetre, d’una banda, la satisfacció personal, i de l’altra, l’acció voluntària en el marc de l’associacionisme. Permet i estimula el reciclatge formatiu de la persona gran per assumir les noves funcions en les entitats a les quals es vincula. Aleshores en les persones es descobreixen possibilitats i recursos nous que de vegades són diferents als de l’anterior vida professional. Tot això desenvolupa la personalitat i és una via de preservació de la salut mental i física. Sovint es parla de les persones grans com a grans consumidors de recursos (salut, serveis socials i pensions). Però la FATEC defensa també el seu paper rellevant en molts sectors... És un objectiu general de la FATEC promoure accions per desenvolupar una imatge positiva de l’envelliment. No ens hem de referir a la vellesa de manera pejorativa. Hem d’aconseguir que es consideri com el que és: “una vida plena d’experiències i de saviesa”. I ens hem de revelar a ser considerats com una càrrega per a la societat i la família, i demostrar que podem fer moltes més coses, a més de les funcions de cuidadors dels nostres néts o de les persones dependents. Perquè sigui quina sigui la nostra edat, les persones d’edat encara tenim molt a fer, a dir, a aportar, a experimentar i fins i tot a aprendre. Podem portar una vida activa, perquè està demostrat que mantenir-nos actius ens ajudarà a millorar la nostra salut: física, mental i social. Com diu el refrany, “home actiu, home viu”. També ens preocupa, i molt, la discriminació que per edat patim les persones grans, el que es coneix com a “edatisme”, ja que la societat i les seves institucions tenen actituds discriminatòries vers les persones grans, i això es manifesta en accions o  en el llenguatge de les lleis, en les polítiques pràctiques o en la cultura. Es ben palès en el sistema legal, als mitjans de comunicació, en la prestació d'atenció a la salut i en l'economia, entre moltes altres àrees. També és comú que les persones grans no estiguin adequadament representades en les enquestes o estudis. Molt sovint són considerats, en bloc, un sol rang d'edat homogènia (és a dir, 60 anys i més), o se les exclou més enllà d'una certa edat. Això genera la minimització en la informació que es presenta públicament sobre aquestes generacions. Crec que les persones grans s’haurien de subdividir en franges diferents en funció de la seva d’edat, i proposem fer-ho amb aquest rangs: de 60 a 65, de 65 a 70, de 70 a 80, i de més de 80. Les capacitats físiques i mentals d’una persona de 60 anys no són les mateixes que les d’una de 80. Per tant, crec que s’hauria de considerar l’aplicació d’un model diferencial, de resultes del qual tindríem unes conclusions més ajustades a la realitat. Les pensions estan en risc? Quan l’única font d’ingressos d’una persona gran són les seves pensions, és lògic que ens preocupem pel seu futur, i davant la situació i complexitat que mes a mes ens van transmetent des de tots els mitjans de comunicació i experts economistes, estem molt sensibilitats davant del fet que puguem entrar en una situació precària i  incerta. Quan l’any 1995 es va promoure el Pacte de Toledo, amb la participació de tots els grups parlamentaris, les pensions estaven garantides, i més amb la posada en marxa del Fons de Reserva, l’any 2000 (la guardiola de les pensions), que consistia a acumular els recursos per si alguna vegada arribaven èpoques de crisi com l’actual, i d’aquesta manera poder garantir el pagament de les pensions. Ara bé, sabem que d’aquest fons s’ha gastat el 85%, i la pregunta que tots els pensionistes ens fem és: i quan s’acabi què passarà? Cal recordar que en el cas de l'Estat espanyol les pensions provenen de la Seguretat Social, que disposa d’un fons gairebé independent dels pressupostos generals de l’Estat. Aquest fons s’alimenta en més d'un 88% de les cotitzacions que paguen els treballadors i treballadores del moment, és a dir, que les persones que ara treballen són les que paguen les pensions de les persones jubilades, i així successivament al llarg de les diverses generacions. Així doncs, es dedueix que com més persones treballin, i en condicions més dignes, hi haurà més cotitzacions i més elevades. Limitar en el futur el finançament de les pensions a les cotitzacions laborals, entenent això com un principi inamovible és, possiblement, conduir el sistema de pensions a la precarietat. Altres països ho inclouen en els pressupostos generals de l’Estat, la qual cosa permet pagar pensions dignes i suficients complementant-les en la mesura que sigui necessari. Alhora, amb la tendència de la reforma dels plans de pensions a través d'un canvi gradual, s’ha deixat els estalvis de molta gent gran a mercè de les fluctuacions econòmiques, l'especulació en els mercats financers, la reducció de l'adequació dels seus ingressos en la vellesa, i la creació de "nous pobres". Per a la gent gran, unes pensions adequades i la garantia dels seus estalvis ha de ser l'objectiu fonamental per al futur. Molts dels qui es van jubilar amb una pensió adequada llisquen a poc a poc cap a la pobresa de resultes de la manca d'indexació de les pensions. L'erosió dels ingressos en la tercera edat augmenta amb el pas del temps i esdevé especialment problemàtic en edats molt avançades. Quan la dependència sorgeix, els béns i serveis necessaris per viure una vida digna són més cars. La protecció davant la pobresa i l’exclusió socials ha de ser reconegut com un dret fonamental. Com s’hauria d’organitzar el moment de la jubilació? Quins canvis s’hi haurien d’introduir?  Hem de sensibilitzar i conscienciar el sector de la gent gran que han d'assumir un nou paper, que ha de ser actiu, participatiu i, sobretot, productiu. No ens podem permetre que la nostra experiència, les nostres capacitats personals, fruit de la professió i la formació, la paciència i la capacitat de reflexió tranquil·la, la serenitat davant les urgències, etc., no sigui aprofitada pels nostres conciutadans, als quals hem de tornar part de tant com hem rebut durant la nostra vida. Com deia al començament, l’objectiu de la FATEC és impulsar i animar que la gent gran participi en alguna de les moltes activitats que estem desplegant: tallers de prevenció de riscos, conjuntament amb Mossos d'Esquadra i les policies locals, tallers d'actualització de la conducció de vehicles per als més grans, xerrades sobre el bloc testamentari, programes d'exercici físic als casals i llars de jubilats, l'ús regular de les piscines, l’edició de llibres propis sobre exercici físic, el maltractament, el problema del dolor, les visites de valoració a les residències geriàtriques, els cursos de preparació per a la jubilació, la presència i intervenció en diverses emissores de ràdio i televisió en programes regulars com a productors i com a organitzadors, el diari digital setmanal i les dues webs corporatives, etc. Aquestes activitats són exemples de com creiem que hem d’actualitzar el nostre rol davant la societat, i també ho fem en l’àmbit polític, i per a això estem en contacte regularment amb els partits polítics, amb el govern de Catalunya i el Parlament, el amb el govern espanyol, amb l'Imserso, i amb moltes institucions de la societat civil. Ho fem des la crítica, acompanyada de propostes estudiades de solució o millora, amb l'assessorament i l'ajuda a la redacció de les lleis, decrets i disposicions, etc. Això i tantes altres coses els més grans les podem fer per la via del voluntariat i de l'associacionisme. D’altra banda, creiem que el model actual de casals tendeix a ser substituït per equipaments cívics més oberts i transversals. Les noves cohorts de persones que arriben a grans ja no accepten els centres actuals, ja que la majoria desitgen altres models, més adequats als seus projectes de vida com a jubilats, al seu nivell cultural, a les seves aficions, etc. i aspiren a una utilització dels recursos més com a usuaris que com a associats. També és cert que els nous centres han d’acollir els usuaris actuals, normalment persones molt grans, vinculades de fa molt de temps a aquell espai i que allí ocupen el seu temps lliure, i on troben descans, oci actiu o passiu, activitats diverses adequades a la seva edat i gust, viatges, exercici físic, alguna formació i, sobretot, socialització i convivència amical.

Usted comienza una nueva etapa al frente de la FATEC. ¿Cuáles son los principales retos que se plantea?

La FATEC nació con el objetivo de impulsar el envejecimiento activo y saludable y para potenciar el bienestar físico, mental y social, al tiempo que el mantenimiento y la prolongación de la autonomía personal y para combatir la discriminación por la edad. La nueva Junta Directiva quiere ser fiel a estos principios .

Para ello, queremos implicar y hacer partícipes a los más de quinientos centros y las entidades de personas mayores, asociados y adheridos a nuestra Federación, ya que consideramos que las personas de edad somos un activo que se debe tener presente, y que la sociedad no puede permitirse el lujo de prescindir de nuestra aportación. Por lo tanto, debemos estar y queremos estar juntos y ser beligerantes para conseguir un futuro mejor, pensando en nuestros hijos y nuestros nietos.

También queremos potenciar la relación con los más jóvenes, ya que “la edad no nos separa”, y trabajar de manera conjunta en temas de interés social que afectan a las diversas generaciones, como son las pensiones o la conciliación familiar, rompiendo la aislamiento y el desconocimiento mutuo.

Como ve actualmente el debate en nuestra sociedad en cuanto a los intereses, necesidades y deseos de las personas mayores?

Estamos realmente muy intranquilos por nuestro futuro, y los temas que más nos preocupan son:

    • Las restricciones presupuestarias o recortes, que atentan contra los derechos humanos de los más grandes, ya que con su renta cada vez es más difícil poder acceder a derechos fundamentales elementales, como son la salud, la ley de la dependencia, las pensiones, el transporte , etc.
    • La dificultad de acceso a residencias y centros de día, ya que la financiación pública para hacer frente a estas demandas es cada vez más escaso.
    • Cuando se les pide sobre sus necesidades insatisfechas, en primer lugar mencionan la falta de ingresos, ya que el poder adquisitivo de los pensionistas se ha ido erosionando los últimos años, y la preocupación por la velocidad a la que se está vaciando el fondo de garantía, la llamada hucha de las pensiones.
    • El riesgo de exclusión de la vivienda y la pobreza energética son otras cosas que les preocupan.
    • La concentración de la pobreza en la tercera edad y que sobre todo afecta a las mujeres. Esto es así porque llegan a la jubilación con una prestación insuficiente para la discriminación de género en el trabajo, y porque en muchos casos ellas tuvieron que dejar el trabajo para cuidar de sus hijos y familiares. Esto afecta gravemente a un porcentaje del 52% de las viudas.
    • El riesgo de exclusión y aislamiento conlleva en muchos casos el aumento de la dependencia. Debido a las limitaciones físicas o mentales, las personas mayores sufre un mayor riesgo de maltrato o negligencias, y todo empeora su libertad y seguridad.

Usted cree que la importancia demográfica del envejecimiento está bien representada en las decisiones y las actuaciones que se toman en los ámbitos económicos, políticos, etc.

La mayoría de dirigentes políticos se dirigen a las personas mayores para hablarles sobre pensiones, dependencia, enfermedades y poco más; no hay un discurso actualizado ni de futuro.

A nosotros también nos preocupa saber cómo piensan afrontar el cambio demográfico, para dar actividad al casi 20% de la población, porque somos jubilados con ganas de participar en proyectos de voluntariado social, cultural o de ocio.

La crisis afecta a los aspectos psicológicos y físicos de los más grandes. A una edad en que hay que ser capaz de disfrutar de la jubilación, hoy en día muchos tienen que luchar con responsabilidades excesivas, tales como el cuidado continua de otras personas mayores, o los nietos, para ayudar a los hijos que trabajan. Todos sabemos que, actualmente, un buen número de personas mayores con una pensión exigua son el soporte de los hijos, en gran medida debido a las dificultades del mercado de trabajo.

Otra tendencia reciente es el “retorno” de los ancianos a vivir con sus hijos y nietos, o al revés. El descenso o la desaparición de los ahorros, a base de atender a los familiares, hace que la gente mayor entre en una situación de pobreza generada externamente y de la que ya no se podrán recuperar. Esto puede dificultar la independencia de las personas o su calidad de vida. La crisis está poniendo en peligro el progreso social alcanzado en las últimas décadas.

Entre las necesidades destacadas de las personas mayores está el acceso a los servicios de salud y los servicios sociales. Como creen que están estos servicios en Cataluña?

Cada vez hay más gente mayor que no se puede permitir una adecuada prevención y atención primaria de salud, con las consecuencias que esto tiene para el envejecimiento saludable. Por ejemplo, la retirada del derecho a medicamentos gratuitos o subvencionados ha provocado que muchas personas con enfermedades crónicas se vean obligadas a abandonar los regímenes de tratamiento esenciales, o dejan de tomar medicamentos de alto costo, retrocediendo en todo lo que se había logrado los últimos treinta años y que tiene que ver con el derecho al acceso a la salud, la atención y el tratamiento.

La igualdad de acceso a la atención sanitaria de calidad se ve amenazada no sólo desde el punto de vista individual, sino también en un sentido más amplio de la disponibilidad territorial de los servicios. Por ejemplo, el acceso a la atención de la salud puede depender del lugar donde la persona vive. En las zonas rurales no sólo pueden carecer médicos generales; los geriatras son también cada vez más escasos. Otro factor que puede influir en la disponibilidad de asistencia sanitaria es la mínimo desde servicios que facilitan la movilidad.

El acceso a residencias y centros de día de calidad que respondan a las necesidades de las personas mayores es considerado un valor importante. La financiación pública para hacer frente a esta demanda es cada vez más limitado. La crisis y los recortes presupuestarios ha afectado la capacidad de pago y la posibilidad de acceder a estos centros. Hay una tendencia, por razones económicas, a cambiar los servicios de atención de enfermería, de los centros de día y los residenciales por la alternativa de una vida independiente en el hogar.

Nos preocupa y mucho el fuerte recorte en las prestaciones para las personas dependientes. No entran personas nuevas al sistema, se usa el baremo de manera que se pueda reducir la prestación adjudicada, no se paga ni a proveedores de servicios ni a las personas residenciadas, no se concierten nuevas plazas residenciales, se aumentan los copagos, se reducen las ratios de personal cualificado, etc. Y además, vemos como ni a corto ni a medio plazo se prevé la más mínima mejora. Y siempre se justifica por la falta de financiación disponible y por el rechazo del Estado a cumplir la parte que le corresponde según la Ley de la Dependencia.

En Cataluña, parecía de que el Gobierno tenía la voluntad de crear una ley de la dependencia propia. Ya se dispone de mucha información y experiencia sobre la cantidad de personas que hoy y mañana necesitarán este servicio, sobre el coste y la distribución de funciones entre la Generalitat y las administraciones locales. Pero las disponibilidades financieras no serán grandes y, por tanto, hay que hacer una ley sostenible, que llegue prioritariamente a todas las personas en situación más precaria, y que se apueste claramente por la permanencia en el hogar, aportando asistentes personales a las personas que lo necesiten, y que se instaure el gestor del caso individual.

Las personas mayores hacen un gran papel en el campo del voluntariado. Es la solidaridad uno de sus valores destacados?

El voluntariado debe ser reconocido por la ciudadanía como una herramienta imprescindible en una sociedad moderna. Con valores éticos y morales, es el gestor de actividades diversas que solucionan carencias y necesidades por la vía de la subsidiariedad. Hay que fortalecer para que haga sus funciones. Debe ser considerado por la colectividad como un activo irrenunciable.

Hay que aprovechar las personas jubiladas, todo su tiempo libre, ofreciéndoles participar en las diversas entidades aportándoles información por escrito en el momento de gestionar su jubilación, y lo deben hacer los mismos organismos oficiales que la tramitan.

Es importante difundir la idea de que el voluntariado, superado el tiempo de vida laboral condicionante, permite desarrollar potencialidades escondidas y emergentes, diversas y alentadoras, que pueden permitir, por un lado, la satisfacción personal, y por otro, la acción voluntaria en el marco del asociacionismo.

Permite y estimula el reciclaje formativo de la persona mayor para asumir las nuevas funciones en las entidades a las que se vincula. Entonces en las personas se descubren posibilidades y recursos nuevos que a veces son diferentes a los de la anterior vida profesional. Todo ello desarrolla la personalidad y es una vía de preservación de la salud mental y física.

A menudo se habla de las personas mayores como grandes consumidores de recursos (salud, servicios sociales y pensiones). Pero la FATEC defensa también su papel relevante en muchos sectores …

Es un objetivo general de la FATEC promover acciones para desarrollar una imagen positiva del envejecimiento. No debemos referirnos a la vejez de manera peyorativa. Tenemos que conseguir que se considere como lo que es:  “una vida llena de experiencias y de sabiduría” . Y debemos revelar a ser considerados como una carga para la sociedad y la familia, y demostrar que podemos hacer muchas más cosas, además de las funciones de cuidadores de nuestros nietos o de las personas dependientes.

Para que sea cual sea nuestra edad, las personas de edad todavía tenemos mucho que hacer, decir, a aportar, a experimentar e incluso a aprender. Podemos llevar una vida activa, porque está demostrado que mantenernos activos nos ayudará a mejorar nuestra salud: física, mental y social. Como dice el refrán,  “hombre activo, hombre vivo” .

También nos preocupa, y mucho, la discriminación por edad sufrimos las personas mayores, lo que se conoce como “edadismo”, ya que la sociedad y sus instituciones tienen actitudes discriminatorias hacia las personas mayores, y esto se manifiesta en acciones o en el lenguaje de las leyes, en las políticas prácticas o en la cultura. Se bien patente en el sistema legal, los medios de comunicación, en la prestación de atención a la salud y en la economía, entre muchas otras áreas.

También es común que las personas mayores no estén adecuadamente representadas en las encuestas o estudios. Muy a menudo son considerados, en bloque, un solo rango de edad homogénea (es decir, 60 años y más), o se las excluye más allá de una cierta edad. Esto genera la minimización en la información que se presenta públicamente sobre estas generaciones. Creo que las personas mayores deberían subdividir en franjas diferentes en función de su de edad, y proponemos hacerlo con este rangos: de 60 a 65, de 65 a 70, de 70 a 80, y de más de 80. las capacidades físicas y mentales de una persona de 60 años no son las mismas que las de una de 80. Por lo tanto, creo que se debería considerar la aplicación de un modelo diferencial, de resultas del cual tendríamos unas conclusiones más ajustadas a la realidad.

Las pensiones están en riesgo?

Cuando la única fuente de ingresos de una persona mayor son sus pensiones, es lógico que nos preocupamos por su futuro, y ante la situación y complejidad que mes a mes nos van transmitiendo desde todos los medios de comunicación y expertos economistas , estamos muy sensibilidades ante el hecho de que podamos entrar en una situación precaria e incierta.

Cuando en 1995 se promovió el Pacto de Toledo, con la participación de todos los grupos parlamentarios, las pensiones estaban garantizadas, y más con la puesta en marcha del Fondo de Reserva, en el año 2000 (la hucha de las pensiones) , que consistía en acumular los recursos por si alguna vez llegaban épocas de crisis como la actual, y de esta manera poder garantizar el pago de las pensiones. Ahora bien, sabemos que de este fondo se ha gastado el 85%, y la pregunta que todos los pensionistas nos hacemos es: y cuando se termine qué pasará?

Hay que recordar que en el caso de España las pensiones provienen de la Seguridad Social, que dispone de un fondo casi independiente de los presupuestos generales del Estado. Este fondo se alimenta en más de un 88% de las cotizaciones que pagan los trabajadores y trabajadoras del momento, es decir, que las personas que ahora trabajan son las que pagan las pensiones de las personas jubiladas, y así sucesivamente a lo largo de las diversas generaciones. Así pues, se deduce que cuanto más personas trabajen, y en condiciones más dignas, habrá más cotizaciones y más elevadas.

Limitar en el futuro la financiación de las pensiones a las cotizaciones laborales, entendiendo esto como un principio inamovible es, posiblemente, conducir el sistema de pensiones a la precariedad. Otros países lo incluyen en los presupuestos generales del Estado, lo que permite pagar pensiones dignas y suficientes complementándolas en la medida que sea necesario.

Asimismo, con la tendencia de la reforma de los planes de pensiones a través de un cambio gradual, se ha dejado los ahorros de mucha gente mayor a merced de las fluctuaciones económicas, la especulación en los mercados financieros, la reducción del adecuación de sus ingresos en la vejez, y la creación de “nuevos pobres”. Para las personas mayores, unas pensiones adecuadas y la garantía de sus ahorros debe ser el objetivo fundamental para el futuro.

Muchos de los que se jubilaron con una pensión adecuada deslizan poco a poco hacia la pobreza como resultado de la falta de indexación de las pensiones. La erosión de los ingresos en la tercera edad aumenta con el paso del tiempo y es especialmente problemático en edades muy avanzadas. Cuando la dependencia surge, los bienes y servicios necesarios para vivir una vida digna son más caros. La protección frente a la pobreza y la exclusión sociales  debe ser reconocido como un derecho fundamental.

Como debería organizar el momento de la jubilación? ¿Qué cambios habría que introducir? 

Debemos sensibilizar y concienciar al sector de las personas mayores que tienen que asumir un nuevo papel, que debe ser activo, participativo y, sobre todo, productivo. No nos podemos permitir que nuestra experiencia, nuestras capacidades personales, fruto de la profesión y la formación, la paciencia y la capacidad de reflexión tranquila, la serenidad ante las urgencias, etc., no sea aprovechada por nuestros conciudadanos, a los que hemos de devolver parte de lo que hemos recibido durante nuestra vida.

Como decía al principio, el objetivo de la FATEC es impulsar y animar a que la gente mayor participe en alguna de las muchas actividades que estamos desplegando: talleres de prevención de riesgos, conjuntamente con Mossos y las policías locales, talleres de actualización de la conducción de vehículos para los mayores, charlas sobre el bloque testamentario, programas de ejercicio físico en los casales y hogares de jubilados, el uso regular de las piscinas, la edición de libros propios sobre ejercicio físico, el maltrato, el problema del dolor, las visitas de valoración en las residencias geriátricas, los cursos de preparación para la jubilación, la presencia e intervención en varias emisoras de radio y televisión en programas regulares como productores y como organizadores, el diario digital semanal y las dos webs corporativas, etc.

Estas actividades son ejemplos de cómo creemos que debemos actualizar nuestro rol ante la sociedad, y también lo hacemos en el ámbito político, y para ello estamos en contacto regularmente con los partidos políticos, con el gobierno de Cataluña y el Parlamento , el con el gobierno español, con el Imserso, y con muchas instituciones de la sociedad civil. Lo hacemos desde la crítica, acompañada de propuestas estudiadas de solución o mejora, con el asesoramiento y la ayuda a la redacción de las leyes, decretos y disposiciones, etc. Esto y tantas otras cosas los más grandes las podemos hacer por la vía del voluntariado y del asociacionismo.

Por otra parte, creemos que el modelo actual de centros tiende a ser sustituido por equipamientos cívicos más abiertos y transversales. Las nuevas cohortes de personas que llegan a grandes ya no aceptan los centros actuales, ya que la mayoría desean otros modelos, más adecuados a sus proyectos de vida como jubilados, a su nivel cultural, a sus aficiones, etc. y aspiran a una utilización de los recursos más como usuarios que como asociados.

También es cierto que los nuevos centros deben acoger los usuarios actuales, normalmente personas muy grandes, vinculadas hace mucho tiempo en ese espacio y que allí ocupan su tiempo libre, y donde encuentran descanso, ocio activo o pasivo, actividades diversas adecuadas a su edad y gusto, viajes, ejercicio físico, alguna formación y, sobre todo, socialización y convivencia amistosa.