• Quan em diuen que sóc massa vell per fer una cosa, procuro fer-la de seguida.PABLO PICASSO
  • L'art d'envellir és l'art de conservar alguna esperança.ANDRÉ MAUROIS
  • Els que en realitat estimen la vida són aquells que estan envellint.SÓFOCLES
  • En la joventut aprenem, en la vellesa entenem.MARIE VON EBNER ESCHENBACH
Fernando Perpiñá

Fernando Perpiñá

Per a les persones que no ho sàpiguen, podria descriure breument en què consisteix la feina d’un diplomàtic? Tradicionalment les funcions diplomàtiques s’han definit com aquestes quatre: a) representar el país de referència, b) negociar acords internacionals, c) protegir els interessos dels nacionals i del país i d) informar per mitjans lícits de la realitat del país de destinació. No obstant això, jo hi afegiria una labor permanent i molt important: greixar de la millor manera possible els mecanismes en què es basen les relacions bilaterals i crear les complicitats i sintonies convenients per obtenir suports a les posicions del país representat als organismes internacionals. Com a fundador i director del Centre d’Estudis Internacionals, està molt vinculat a la tasca de la docència. Com valora la seva trajectòria en aquest àmbit? He d’aclarir que tot i que, en efecte, des de la meva posició de subsecretari d’Afers Estrangers, al seu dia vaig promoure la creació del CEI, mai no n’he estat el director. El cas és que, quan vaig acabar la meva carrera professional com a diplomàtic i vaig tornar definitivament a Barcelona, la direcció del CEI em va donar l’oportunitat de participar en la seva tasca docent, la qual cosa m’ha suposat aconseguir un gran objectiu ocult de la meva vida, atès que, en el fons, sempre m’he considerat un professor frustrat. Suposem que per mitjà de l’ensenyament deu entrar en contacte amb persones d’altres generacions. Pensa que aquestes relacions li aporten alguna cosa? I pensa que vostè aporta alguna cosa a aquestes relacions? No només ara amb la meva modesta activitat docent sinó també al llarg de la meva labor com a diplomàtic, sempre he provat d’enriquir el meu enfocament de la vida i de la societat amb l’aportació de la saba nova de les generacions joves. I per descomptat, en aquests moments, el meu analfabetisme total en les modernes tecnologies prova d’alleujar-se amb la seva ajuda. Pel que fa a la meva possible aportació a aquestes noves generacions, pecaria de falsa modèstia si la negués perquè penso fermament en el poder de l’experiència i en molts valor que avui dia, desgraciadament, estan una mica oblidats. Pensa que l’experiència i la saviesa adquirides amb l’edat han influït en la seva trajectòria professional? Pensa que ha millorat en l’execució de la seva professió a mesura que s’ha fet gran? Com en tot desenvolupament professional, en la diplomàcia, l’experiència i, sens dubte, també els errors comesos constitueixen una escola permanent. Per arribar a ser un bon diplomàtic calen una sèrie de condicions. Algunes d’aquestes poden –i han– de ser des del començament de la carrera, com el domini de llengües, una bona base cultural, etc., però d’altres només poden adquirir-se amb l’edat. Penso, per exemple, en la paciència, en la capacitat d’integrar-se en un món diferent del propi, en la voluntat d’escoltar, en la tolerància… I evidentment penso que puc dir que, pel que fa a mi, ha estat així. I a la inversa, creu que els seus estudis i la seva experiència en el món de la diplomàcia han influït sobre la seva manera d’experimentar l’envelliment? Doncs sí, el fet d’haver tingut el privilegi de desenvolupar una labor professional enriquidora i sobretot d’acumular un gran nombre d’experiències de països i de persones apassionants constitueix un bagatge poderosíssim per fer front al repte que suposa fer-se gran sense perdre les il·lusions i els records. Alguna vegada ha dit que part de la feina de la diplomàcia és “oxigenar les relacions, facilitar la comprensió i llimar les desconfiances”. Pensa  que això també és aplicable a les relacions personals? És l’experiència un grau que facilita aquesta habilitat? A la primera pregunta respondria clarament de manera afirmativa perquè la labor diplomàtica és bàsicament això: la cura del factor personal en les relacions internacionals. I pel que fa a la segona, és clar que sí, perquè, com en tota relació humana, l’experiència personal, si s’utilitza bé, fa possible l’harmonia d’aquestes relacions. Per acabar, completi la frase: “Fer-se gran és…” Gaudir cada dia més dels records i valorar cada dia més el regal que suposa continuar vivint.

Para las personas que no lo sepan, podría describir brevemente en qué consiste el trabajo de un diplomático?

Tradicionalmente las funciones diplomáticas han definido como estas cuatro: a) representar el país de referencia, b) negociar acuerdos internacionales, c) proteger los intereses de los nacionales y del país yd) informar por medios lícitos de la realidad del país de destino. Sin embargo, yo añadiría una labor permanente y muy importante: engrasar de la mejor manera posible los mecanismos en que se basan las relaciones bilaterales y crear las complicidades y sintonías convenientes para obtener apoyos a las posiciones del país representado en los organismos internacionales.

Como fundador y director del Centro de Estudios Internacionales, está muy vinculado a la tarea de la docencia. ¿Cómo valora su trayectoria en este ámbito?

Tengo que aclarar que aunque, en efecto, desde mi posición de subsecretario de Asuntos Exteriores, en su día promoví la creación del CEI, nunca he sido el director. El caso es que, cuando terminé mi carrera profesional como diplomático y volví definitivamente en Barcelona, ​​la dirección del CEI me dio la oportunidad de participar en su tarea docente, lo que me ha supuesto conseguir un gran objetivo oculto de mi vida, dado que, en el fondo, siempre me he considerado un profesor frustrado.

Supongamos que por medio de la enseñanza debe entrar en contacto con personas de otras generaciones. Piensa que estas relaciones le aportan algo? Y piensa que usted aporta algo a estas relaciones?

No sólo ahora con mi modesta actividad docente sino también a lo largo de mi labor como diplomático, siempre he intentado enriquecer mi enfoque de la vida y de la sociedad con la aportación de la savia nueva de las generaciones jóvenes. Y por supuesto, en estos momentos, mi analfabetismo total en las modernas tecnologías prueba de aliviarse con su ayuda. En cuanto a mi posible aportación a estas nuevas generaciones, pecaría de falsa modestia si la negara porque pienso firmemente en el poder de la experiencia y en muchos valor que hoy en día, desgraciadamente, están un poco olvidados.

Piensa que la experiencia y la sabiduría adquiridas con la edad han influido en su trayectoria profesional? Piensa que ha mejorado en la ejecución de su profesión a medida que se ha hecho mayor?

Como en todo desarrollo profesional, en la diplomacia, la experiencia y, sin duda, también los errores cometidos constituyen una escuela permanente. Para llegar a ser un buen diplomático necesitan una serie de condiciones. Algunas de estas pueden -y han- ser desde el comienzo de la carrera, como el dominio de lenguas, una buena base cultural, etc., pero otros sólo pueden adquirirse con la edad. Pienso, por ejemplo, en la paciencia, en la capacidad de integrarse en un mundo diferente del propio, en la voluntad de escuchar, en la tolerancia … Y evidentemente pienso que puedo decir que, en cuanto a mí, ha sido así.

Y a la inversa, cree que sus estudios y su experiencia en el mundo de la diplomacia han influido sobre su manera de experimentar el envejecimiento?

Pues sí, el hecho de haber tenido el privilegio de desarrollar una labor profesional enriquecedora y sobre todo de acumular un gran número de experiencias de países y de personas apasionantes constituye un bagaje poderosísimo para hacer frente al reto que supone hacerse mayor sin perder las ilusiones y los recuerdos.

Alguna vez ha dicho que parte del trabajo de la diplomacia es “oxigenar las relaciones, facilitar la comprensión y limar las desconfianzas”. Piensa que esto también es aplicable a las relaciones personales? Es la experiencia un grado que facilita esta habilidad?

En la primera pregunta respondería claramente de manera afirmativa para que la labor diplomática es básicamente esto: el cuidado del factor personal en las relaciones internacionales. Y en cuanto a la segunda, claro que sí, porque, como en toda relación humana, la experiencia personal, si se utiliza bien, hace posible la armonía de estas relaciones.

Por último, complete la frase: “Hacerse mayor es …”

Disfrutar cada día más los recuerdos y valorar cada día más el regalo que supone seguir viviendo.