Síndica de Greuges de Barcelona
El primer tema que ens agradaria tractar està lligat a la seva actual responsabilitat com a Síndica de greuges de Barcelona. Què implica aquest càrrec ? Quines funcions i competències té? El ciutadà ho coneix ? Està satisfeta de la tasca que desenvolupa, quins reptes es planteja?
La Síndica de Greuges de Barcelona, és la defensora dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona davant l’Administració Municipal i els serveis públics que en depenen.
Supervisar d’una manera independent i objectiva els serveis municipals i garantir el respecte als drets de la ciutadania.
La Institució intervé en segona instància quan els mecanismes de gestió de queixes de l’Ajuntament no han resolt el problema. Primer el ciutadà ha de presentar la seva queixa a l’Ajuntament i si aquest no contesta o creu que la resposta no té una motivació suficient o s’ha comés un error en l’aplicació de les normes legals és quan pot intervenir la Síndica.
També pot actuar d’ofici és a dir per iniciativa pròpia quan considera que cal emprendre alguna investigació en defensa dels drets dels ciutadans.
La intervenció de la Síndica és sempre personal, directa, reservada i gratuïta.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona fa deu anys que es va constituir, per tant, es una institució relativament nova i encara no es coneix suficientment; tot i que en els darrers anys la presencia als mitjans de comunicació i les xerrades i col·loquis amb associacions, fundacions i a moviments veïnals s’ha fet patent.
Fa quasi cinc anys que el Plenari Municipal em va elegir per el càrrec, convertint-me en la segona Síndica, després de cinc anys d’haver ocupat el càrrec Pilar Malla.
Puc dir que em sento satisfeta de la tasca que m’ha encomanat el Consell Municipal, i que el repte de donar a conèixer la institució a la població de Barcelona, als ciutadans i ciutadanes que hi viuen o a tota persona que hi sigui de pas i que se senti perjudicada per l’Ajuntament de Barcelona, i el reconeixement del Consell Plenari a la tasca desenvolupada, em fa sentir satisfeta de la tasca que juntament amb el meu equip duem a terme.
Les persones grans s’adrecen a la Síndica de greuges? Quins temes els preocupen?
Ens arriben queixes relacionades amb el transport públic, per sancions relacionades amb no portar la documentació per poder demostrar que estan en possessió d’una targeta de transport amb descompte per jubilació, edat, discapacitat, etc.
També per contaminació acústica en algunes zones de la ciutat; bàsicament a l’estiu que amb finestres obertes el soroll de terrasses de bars i llocs d’oci es fa patent i no els deixa descansar.
Vostè ha tingut una vinculació molt forta amb el món de l’associonisme i el voluntariat. En l’actual context social on la crisis no és únicament econòmica si no de valors. Quin paper tenen les entitats de voluntariat?
Les entitats socials i de voluntariat, han desenvolupat i desenvolupen una tasca bàsica per el bon funcionament de la vida quotidiana individual i ciutadana.
Si parlem del moment actual, es fàcil d’entendre que han hagut d’extremar els seus esforços per cobrir les mancances dels col·lectius més desafavorits.
El voluntariat donar als serveis que les entitats duent a terme, un plus de qualitat i d’humanitat que enriqueixen les administracions.
Què vol dir ser voluntari?. Quines funcions han de fer ?. És necessita formació?
Ser voluntari o voluntària social, vol dir oferir el teu temps per compartir-lo amb altres persones. És una acció que desenvolupa una persona totalment lliure, gratuïta i desinteressada.
Sempre dins una entitat : associació , fundació, etc.
Les funcions i les oportunitats son variables, per decidir l’àmbit d’actuació s’ha de mirar al voltant i pensar quins són els problemes que més t’agradaria resoldre : Gent gran discapacitats, malalts, drogodependents, infància, lleure, immigració, presons, etc.etc.
La formació es bàsica per desenvolupar un voluntariat eficient.
Primer hi ha d’haver una formació bàsica i després especialitzada en cada àmbit.
La gent gran aporta coneixements, experiència, valors… La societat en la que vivim , sap valorar aquests intangibles? Se senten reconeguts i respectats ?
Efectivament, des de fa uns anys, les jubilacions laborals anticipades i l’augment de l’esperança de vida, ha fet que el món del voluntariat pogués comptar amb una aportació molt valuosa, tant per el que fa a la experiència professional com en el fet de poder disposar de més temps “lliure” i dedicar-lo als altres.
Voldria destacar que la expressió “lliure” , no vol dir no tenir res a fer, sinó dedicar una part del “teu temps” als altres.
Crec que en aquets moments, tant des de les institucions com la població en general, reconeix i valora aquesta aportació.
La gent gran que gaudeix d’autonomia , és activa i té una bona salut, creu que s’implica i participa en els diferents àmbits de la societat a nivell cultural, solidari i comunitari, per citar-ne alguns ?
Precisament aquesta autonomia i la bona salut, ha fet possible aquesta implicació, fent evident la ajuda que representa per les entitats el valor d’aquesta acció.
Volem dir el mateix quan parlem de solidaritat que quan diem justícia social?
Solidaritat es un sentiment de pertinença a un mateix conjunt que fa paleses les obligacions entre les persones que en formen part; pot ser per un sentiment d’ajuda mútua, estant a prop dels que viuen les mateixes circumstàncies que un ha passat, fins un sentiment de responsabilitat envers els col·lectius més febles o desafavorits.
Avui dia hem de considerar la solidaritat com un valor que promouen, sens dubte, les entitats socials i de voluntariat, i compensant les injustícies socials.
Entenem per justícia social, com a justícia distributiva i commutativa ,igualtat d’oportunitats . La distribució de la renda, els Drets laborals i sindicals. Es la igualtat de Drets d’humanitat i d’ètica
Vostè va ser durant uns anys Presidenta de la Taula del Tercer Sector Social. Com veu aquest entramat d’entitats que el formen, estan adaptades i responen a les necessitats que tenen les persones més vulnerables? Hi ha cooperació entre les diferents entitats que els permeti ser un interlocutor vàlid per denunciar i negociar?
L’any 2003 es va fundar la Taula d’Entitats del Tercer Sector social de Catalunya, precisament al detectar la necessitat de unificar criteris i de enfortir les entitats socials de les diferents “famílies” per tenir més presència davant les administracions públiques i la pròpia ciutadania. També per presentar als partits polítics, als governs i a les administracions en general les necessitats concretes i les propostes que consensuades necessiten les entitats per el seu bon funcionament i en conseqüència la millora dels seus serveis.
La Taula es la institució que representa el conjunt de les entitats socials catalanes. Agrupa 33 federacions i grans organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya, les quals representen i aglutinen en conjunt a prop de 4.000 entitats socials no lucratives.
La Taula treballa per donar visibilitat a l’esforç diari i constant que realitza el Tercer Sector Social en la defensa de les persones i de les situacions de vulnerabilitat social que pateixen; intenta influir sobre la ciutadania i les institucions del país per avançar cap a una societat amb menys pobresa i menys desigualtats, i a estendre el benestar als col·lectius socials més desafavorits; i, a més, representa el sector davant les administracions públiques, els sectors econòmics, els mitjans de comunicació i la resta d’institucions i d’agents socials.
Tots sentim i comentem que hi ha moltes coses que hem de canviar per fer possible una societat més equilibrada, responsable i sostenible. Quins creu que haurien de ser els pilars bàsics d’aquest canvi ?
Penso que tots nosaltres, ciutadania i administració, tenim una responsabilitat en fer possible una societat més equilibrada i justa, tenint en compte els drets i deures de les persones independentment de la seva edat t i condició . La justícia social hauria de ser un d’aquets pilars que porti a l’eradicació de la pobresa, i a aconseguir una societat més igualitària . L’ocupació, l’educació en valors i també la participació ciutadana real, en que els ciutadans i ciutadanes puguin influir, directa o indirectament en la presa de decisions de les polítiques publiques.
I per últim completi la frase, fer-se gran és
Una oportunitat per fer balanç dels anys viscuts i gaudir del temps adequat per desenvolupar activitats que abans no has pogut fer , degut a obligacions que la vida laboral o familiar no t’ha permès.
Síndica de Greuges de Barcelona
El primer tema que nos gustaría tratar está ligado a su actual responsabilidad como Síndica de Greuges de Barcelona. ¿Qué implica este cargo? ¿Qué funciones y competencias tiene? El ciudadano lo conoce? Está satisfecha de la labor que desarrolla, qué retos se plantea?
La Síndica de Greuges de Barcelona, es la defensora de los ciudadanos y ciudadanas de Barcelona ante la Administración Municipal y los servicios públicos que dependen.
Supervisar de una manera independiente y objetiva los servicios municipales y garantizar el respeto a los derechos de la ciudadanía.
La Institución interviene en segunda instancia cuando los mecanismos de gestión de quejas del Ayuntamiento no han resuelto el problema. Primero el ciudadano debe presentar su queja al Ayuntamiento y si éste no contesta o cree que la respuesta no tiene una motivación suficiente o se ha cometido un error en la aplicación de las normas legales es cuando puede intervenir la Síndica.
También puede actuar de oficio es decir por iniciativa propia cuando considera que hay que emprender alguna investigación en defensa de los derechos de los ciudadanos.
La intervención de la Síndica es siempre personal, directa, reservada y gratuita.
La Defensora de Barcelona hace diez años que se constituyó, por tanto, es una institución relativamente nueva y todavía no se conoce suficientemente; aunque en los últimos años la presencia en los medios de comunicación y las charlas y coloquios con asociaciones, fundaciones y movimientos vecinales se ha hecho patente.
Hace casi cinco años que el Plenario Municipal me eligió para el cargo, convirtiéndome en la segunda Síndica, después de cinco años de haber ocupado el cargo Pilar Malla.
Puedo decir que me siento satisfecha de la tarea que me ha encomendado el Consejo Municipal, y que el reto de dar a conocer la institución a la población de Barcelona, a los ciudadanos y ciudadanas que viven oa toda persona que sea de paso y que se sienta perjudicada por el Ayuntamiento de Barcelona, y el reconocimiento del Consejo Plenario a la labor desarrollada, me hace sentir satisfecha de la labor que junto con mi equipo llevamos a cabo.
Las personas mayores se dirigen a la Síndica de agravios? ¿Qué temas les preocupan?
Nos llegan quejas relacionadas con el transporte público, por sanciones relacionadas con no llevar la documentación para poder demostrar que están en posesión de una tarjeta de transporte con descuento para jubilación, edad, discapacidad, etc.
También por contaminación acústica en algunas zonas de la ciudad; básicamente en verano que con ventanas abiertas el ruido de terrazas de bares y lugares de ocio se hace patente y no los deja descansar.
Usted ha tenido una vinculación muy fuerte con el mundo del Asocionismo y el voluntariado. En el actual contexto social donde la crisis no es únicamente económica si no de valores. ¿Qué papel tienen las entidades de voluntariado?
Las entidades sociales y de voluntariado, han desarrollado y desarrollan una tarea básica para el buen funcionamiento de la vida cotidiana individual y ciudadana.
Si hablamos del momento actual, es fácil de entender que han tenido que extremar sus esfuerzos para cubrir las carencias de los colectivos más desfavorecidos.
El voluntariado dar a los servicios que las entidades llevando a cabo, un plus de calidad y de humanidad que enriquecen las administraciones.
¿Qué significa ser voluntario ?. ¿Qué funciones deben hacer?. Es necesita formación?
Ser voluntario o voluntaria social, significa ofrecer tu tiempo para compartirlo con otras personas. Es una acción que desarrolla una persona totalmente libre, gratuita y desinteresada.
Siempre dentro de una entidad: asociación, fundación, etc.
Las funciones y las oportunidades son variables, para decidir el ámbito de actuación se debe mirar alrededor y pensar cuáles son los problemas que más te gustaría resolver: Personas mayores discapacitados, enfermos, drogodependientes, infancia, ocio, inmigración, cárceles, etc.etc.
La formación es básica para desarrollar un voluntariado eficiente.
Primero debe haber una formación básica y después especializada en cada ámbito.
La gente mayor aporta conocimientos, experiencia, valores … La sociedad en la que vivimos, sabe valorar estos intangibles? Se sienten reconocidos y respetados?
Efectivamente, desde hace unos años, las jubilaciones laborales anticipadas y el aumento de la esperanza de vida, ha hecho que el mundo del voluntariado pudiera contar con una aportación muy valiosa, tanto para lo que hace a la experiencia profesional como en el hecho de poder disponer de más tiempo “libre” y dedicarlo a los demás.
Quisiera destacar que la expresión “libre”, no significa no tener nada que hacer, sino dedicar una parte de “tu tiempo” a los demás.
Creo que en estos momentos, tanto desde las instituciones como la población en general, reconoce y valora este aporte.
Las personas mayores que goza de autonomía, es activa y tiene una buena salud, cree que se implica y participa en los diferentes ámbitos de la sociedad a nivel cultural, solidario y comunitario, por citar algunos?
Precisamente esta autonomía y la buena salud, ha hecho posible esta implicación, haciendo evidente la ayuda que representa para las entidades el valor de esta acción.
Queremos decir lo mismo cuando hablamos de solidaridad que cuando decimos justicia social?
Solidaridad es un sentimiento de pertenencia a un mismo conjunto que pone de manifiesto las obligaciones entre las personas que forman parte; puede ser por un sentimiento de ayuda mutua, estando cerca de los que viven las mismas circunstancias que uno ha pasado, hasta un sentimiento de responsabilidad hacia los colectivos más débiles o desfavorecidos.
Hoy día debemos considerar la solidaridad como un valor que promueven, sin duda, las entidades sociales y de voluntariado, y compensando las injusticias sociales.
Entendemos por justicia social, como justicia distributiva y conmutativa, igualdad de oportunidades. La distribución de la renta, los Derechos laborales y sindicales. Se la igualdad de Derechos de humanidad y de ética
Usted fue durante unos años Presidenta de la Mesa del Tercer Sector Social. ¿Cómo ve este entramado de entidades que lo forman, están adaptadas y responden a las necesidades que tienen las personas más vulnerables? Hay cooperación entre las diferentes entidades que les permita ser un interlocutor válido para denunciar y negociar?
En 2003 se fundó la Mesa de Entidades del Tercer Sector social de Cataluña, precisamente al detectar la necesidad de unificar criterios y de fortalecer las entidades sociales de las diferentes “familias” para tener más presencia ante las administraciones públicas y la propia ciudadanía. También para presentar a los partidos políticos, a los gobiernos ya las administraciones en general las necesidades concretas y las propuestas que consensuadas necesitan las entidades para su buen funcionamiento y en consecuencia la mejora de sus servicios.
La Tabla es la institución que representa el conjunto de las entidades sociales catalanas. Agrupa 33 federaciones y grandes organizaciones del Tercer Sector Social de Cataluña, que representan y aglutinan en conjunto cerca de 4.000 entidades sociales no lucrativas.
La Tabla trabaja para dar visibilidad al esfuerzo diario y constante que realiza el Tercer Sector Social en la defensa de las personas y de las situaciones de vulnerabilidad social que sufren; intenta influir sobre la ciudadanía y las instituciones del país para avanzar hacia una sociedad con menos pobreza y menos desigualdades, ya extender el bienestar a los colectivos sociales más desfavorecidos; y, además, representa el sector ante las administraciones públicas, los sectores económicos, los medios de comunicación y el resto de instituciones y de agentes sociales.
Todos sentimos y comentamos que hay muchas cosas que tenemos que cambiar para hacer posible una sociedad más equilibrada, responsable y sostenible. ¿Cuáles deberían ser los pilares básicos de este cambio?
Pienso que todos nosotros, ciudadanía y administración, tenemos una responsabilidad en hacer posible una sociedad más equilibrada y justa, teniendo en cuenta los derechos y deberes de las personas independientemente de su edad ti condición. La justicia social debería ser uno de estos pilares que lleve a la erradicación de la pobreza, ya conseguir una sociedad más igualitaria. El empleo, la educación en valores y también la participación ciudadana real, en que los ciudadanos puedan influir, directa o indirectamente en la toma de decisiones de las políticas públicas.
Y por último complete la frase, hacerse mayor es
Una oportunidad para hacer balance de los años vividos y disfrutar del tiempo adecuado para desarrollar actividades que antes no has podido hacer, debido a obligaciones que la vida laboral o familiar no te ha permitido.