Comissionada d’Alcaldia de la Gent Gran de Barcelona
Expliqui-nos breument la seva trajectòria professional.
Dedicació al món de la salut i la docència. Llicenciada en Biologia. Doctora en Farmàcia. Diplomada en Salut pública (alimentació aplicada). Professora d’ensenyament secundari. Anteriorment, directora del Programa interdepartamental d’educació per a la salut a l’escola i del Programa de seguiment de l’alimentació als menjadors escolars de la Generalitat de Catalunya. També, vocal d’Alimentació i Nutrició del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. Actualment, comissionada d’Alcaldia de la Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona.
Vostè és biòloga i doctora en farmàcia de professió. Entre moltes altres coses, s’ha dedicat a promoure els hàbits de vida saludable. Quin paper juguen els hàbits de vida en les persones grans?
Els hàbits saludables són importants en qualsevol etapa de la vida, ja des de la infància. L’envelliment de la població, característic dels països industrialitzats, suposa una preocupació més gran d’institucions i organismes sanitaris per la millora de la qualitat de vida de les persones grans, encapçalada per la pràctica de l’activitat física i altres hàbits saludables. Per exemple, en les persones grans es produeixen canvis nutricionals importants (menys necessitats energètiques i més de proteiques). Tot i que la capacitat d’utilització dels nutrients és diferent per a cada persona, cal seguir pautes d’alimentació acompanyades d’activitat física de gran influència en la prevenció de l’estrès durant el procés d’envelliment. L’Ajuntament ha editat fa poc una guia, Què hem de menjar, com i per què?, amb consells senzills per a una vida saludable.
Què creu que li estan aportant els anys a la seva trajectòria?
Noves experiències, reflexions, referències segures i respecte per altres opinions. Una implicació més gran per contribuir a una visualització millor de les persones grans i el seu paper en la societat, i també a l’eradicació de l’aïllament de moltes d’aquestes persones. Perquè les discriminacions per raons d’edat, nivell socioeconòmic, etc. són factors desencadenants d’una debilitació de la cohesió social.
Una gran majoria de persones esperen amb ganes la jubilació. Vostè, en canvi, està en una etapa molt activa i amb responsabilitat com a comissionada d’Alcaldia de la Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona. Com viu aquesta nova etapa?
Amb total responsabilitat per la feina a fer.
És una etapa que em permet conviure amb aquest col·lectiu i conèixer diferents formes de viure la jubilació per part de les persones grans. Hem de considerar que les persones grans tenen diferents graus d’activitat i compromís i que n‘hi ha moltes que viuen aquesta etapa amb molta generositat.
Com a conseqüència del càrrec que ara desenvolupa, ha tingut l’ocasió de parlar amb les persones grans i veure com participen en diferents àmbits de la ciutat. Quina és la seva experiència?
És una etapa de vida en què no hi ha obligacions laborals, però es poden mantenir projectes o incorporar-ne de nous. La participació vol dir implicació i compromís, i això també es troba en les persones grans. S’ha de desterrar el concepte de gent gran passiva, i oferir una mirada positiva a la vellesa. És una etapa que pot reportar grans beneficis a la societat i una font d’oportunitats i reptes per a les persones grans mateixes; amb la incorporació d’aquestes persones a les polítiques de participació ciutadana. Amb el benentès que s’ha d’avançar en les noves tecnologies a través de la gent gran mateixa.
Una de les fites d’aquests darrers anys és el Pla municipal per a les persones grans 2013-2016. Com s’ha elaborat aquest pla? Qui hi ha participat?
El Pla municipal per a les persones grans s’ha elaborat amb les persones grans i des de les persones grans. Potser aquest és el seu principal actiu. Té uns antecedents importants en el projecte de l’OMS de ciutats amigues de la gent gran i va disposar, des del primer moment, de la col·laboració del Consell Assessor de la Gent Gran i del Consell Municipal de Benestar Social, i el llegat de l’Any de l’envelliment actiu i la solidaritat entre generacions, que considera les persones grans receptores i aportadores al mateix temps. A cadascun dels districtes, com també a les àrees municipals, s’ha posat de manifest el compromís per avançar en la construcció d’una ciutat per a totes les edats que no defuig el repte de l’envelliment i que compta amb les persones grans: en són una mostra clara els respectius programes d’envelliment actiu dels districtes.
Quins són, per a vostè, els punts més remarcables del pla?
Les accions del pla responen a les línies de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, que situen en primer terme les actuacions de promoció social en referència a les persones grans. Per una part, el marc conceptual en què es fonamenta el pla i que respon a quatre punts: visió de l’envelliment i les persones grans; persones grans com a ciutadans implicats a la ciutat de Barcelona; importància del cicle vital i la implicació de les diferents generacions; les discapacitats i les persones que pateixen situacions de dependència. Per una altra, les quatre línies estratègiques del pla que queden definides des de la participació, la salut i el benestar, el bon tracte i la vida quotidiana de les persones grans. Abasten els punts claus del pla, que s’està desenvolupant des de les mateixes línies.
Quins altres reptes es planteja com a comissionada?
De reptes, en tinc uns quants, i els reptes m’agraden (tot i que no sempre els resultats puguin ser d’un 100%).
Un dels reptes ha estat el pla mateix i el seu desenvolupament a tots els districtes amb indicadors que ho permetin avaluar.
Un altre és el bon tracte cap a les persones grans que conté el pla mateix. I en una mesura de govern sobre el bon tracte i la prevenció de situacions de maltractament. Aquesta mesura s’està desplegant i incorpora línies innovadores sobre la prevenció, la detecció i la intervenció davant les situacions de maltractament. Amb una important actualització del protocol existent, la formació dels professionals i els indicadors del procés.
Un altre repte és adequar objectius i estructures dels casals a la realitat actual. Les noves generacions de gent gran necessiten altres motivacions que compleixin les seves expectatives. Cal obrir els casals al barri i incorporar biblioteques, centres cívics, centres esportius a una dinàmica relacional entre generacions. Respectar les diferents identitats i espais, però incorporar-hi altres formes de convivència. Estem en un procés d’estudi per copsar les diferents opinions de les persones grans.
Pros i contres d’una gran ciutat com és ara Barcelona per a la vida de les persones grans.
A Barcelona hi ha gent gran que viu bé, però també, per causa de les desigualtats socials, hi ha gent gran que ho passa molt malament, amb un aïllament que es fa més invisible i menys localitzable que a ciutats més petites. Per una banda, es disposa de més oportunitats, però, per una altra, aquesta mateixa situació de ciutat gran fa que es pugui córrer un risc més gran de soledat. Un exemple proper és que les persones grans prefereixen el comerç de proximitat que les grans àrees comercials.
La societat en general, i la ciutat de Barcelona en particular, està preparada per tenir en els propers anys un increment de persones grans i, especialment, de les més grans de vuitanta anys?
Les persones grans tenen una gran influència demogràfica en la nostra ciutat, amb diferències entre homes i dones (aquestes últimes representen el 60% de la població de persones grans de Barcelona). L’esperança de vida va augmentant, d’acord amb les millors condicions de salut i amb una important taxa de sobreenvelliment. Això incideix en la necessitat d’ajudes i atencions en la vida quotidiana de la gent gran. Aquests aspectes els contempla el pla municipal, però cal estar amatents als canvis en una societat que no els havia previst, en una direcció o altra. Tal com he dit, cada vegada és més elevada l’esperança de vida i, per això, les polítiques han de ser les adequades. Els governs locals, com el de Barcelona, afronten per tot això grans reptes.
Acabi la frase: ser gran és…
… trobar-se en una etapa més de la vida, amb oportunitats i reptes, d’acord amb les condicions de vida de cadascú. I la gent gran no ha de ser mai una càrrega social.
Comisionada de Alcaldía de la Gent Gran de Barcelona
Explique brevemente su trayectoria profesional.
Dedicación al mundo de la salud y la docencia. Licenciada en Biología. Doctora en Farmacia. Diplomada en Salud Pública (alimentación aplicada). Profesora de enseñanza secundaria. Anteriormente, directora del Programa interdepartamental de educación para la salud en la escuela y del Programa de seguimiento de la alimentación en los comedores escolares de la Generalidad de Cataluña. También, vocal de Alimentación y Nutrición del Colegio de Farmacéuticos de Barcelona. Actualmente, comisionada de Alcaldía de la Gent Gran del Ayuntamiento de Barcelona.
Usted es bióloga y doctora en farmacia de profesión. Entre muchas otras cosas, se ha dedicado a promover los hábitos de vida saludable. ¿Qué papel juegan los hábitos de vida en las personas mayores?
Los hábitos saludables son importantes en cualquier etapa de la vida, ya desde la infancia. El envejecimiento de la población, característico de los países industrializados, supone una preocupación mayor de instituciones y organismos sanitarios para la mejora de la calidad de vida de las personas mayores, encabezada por la práctica de la actividad física y otros hábitos saludables. Por ejemplo, en las personas mayores se producen cambios nutricionales importantes (menos necesidades energéticas y más de proteicas). Aunque la capacidad de utilización de los nutrientes es diferente para cada persona, hay que seguir pautas de alimentación acompañadas de actividad física de gran influencia en la prevención del estrés durante el proceso de envejecimiento. El Ayuntamiento ha editado recientemente una guía, ¿Qué debemos comer, cómo y por qué?, Con consejos sencillos para una vida saludable.
¿Qué cree que le están aportando los años en su trayectoria?
Nuevas experiencias, reflexiones, referencias seguras y respeto por otras opiniones. Una implicación para contribuir a una visualización mejor de las personas mayores y su papel en la sociedad, y también a la erradicación del aislamiento de muchas de estas personas. Porque las discriminaciones por razones de edad, nivel socioeconómico, etc. son factores desencadenantes de una debilitación de la cohesión social.
Una gran mayoría de personas esperan con ganas la jubilación. Usted, en cambio, está en una etapa muy activa y con responsabilidad como comisionada de Alcaldía de las Personas Mayores del Ayuntamiento de Barcelona. Como vive esta nueva etapa?
Con total responsabilidad por el trabajo a realizar.
Es una etapa que me permite convivir con este colectivo y conocer diferentes formas de vivir la jubilación por parte de las personas mayores. Debemos considerar que las personas mayores tienen diferentes grados de actividad y compromiso y que hay muchas que viven esta etapa con mucha generosidad.
Como consecuencia del cargo que ahora desarrolla, ha tenido ocasión de hablar con las personas mayores y ver cómo participan en diferentes ámbitos de la ciudad. ¿Cuál es su experiencia?
Es una etapa de vida en la que no hay obligaciones laborales, pero se pueden mantener proyectos o incorporar otros nuevos. La participación significa implicación y compromiso, y esto también se encuentra en las personas mayores. Hay que desterrar el concepto de mayores pasiva, y ofrecer una mirada positiva a la vejez. Es una etapa que puede reportar grandes beneficios a la sociedad y una fuente de oportunidades y retos para las personas mayores mismas; con la incorporación de estas personas a las políticas de participación ciudadana. Con la condición de que se debe avanzar en las nuevas tecnologías a través de la tercera edad misma.
Uno de los hitos de estos últimos años es el Plan municipal para las personas mayores 2013-2016. Como se ha elaborado este plan? Quién ha participado?
El Plan municipal para las personas mayores se ha elaborado con las personas mayores y desde las personas mayores. Quizás este es su principal activo. Tiene unos antecedentes importantes en el proyecto de la OMS de ciudades amigas de la gente mayor y dispuso, desde el primer momento, de la colaboración del Consejo Asesor de las Personas Mayores y del Consejo Municipal de Bienestar Social, y el legado del Año del envejecimiento activo y la solidaridad entre generaciones, que considera los mayores receptoras y aportadores al mismo tiempo. A cada uno de los distritos, así como a las áreas municipales, se ha puesto de manifiesto el compromiso para avanzar en la construcción de una ciudad para todas las edades que no rehuye el reto del envejecimiento y que cuenta con los mayores : son una muestra clara los respectivos programas de envejecimiento activo de los distritos.
¿Cuáles son, para usted, los puntos más destacables del plan?
Las acciones del plan responden a las líneas del Área de Calidad de Vida, Igualdad y Deportes, que sitúan en primer término las actuaciones de promoción social en referencia a las personas mayores. Por una parte, el marco conceptual en el que se fundamenta el plan y que responde a cuatro puntos: visión del envejecimiento y las personas mayores; personas mayores como ciudadanos implicados en la ciudad de Barcelona; importancia del ciclo vital y la implicación de las diferentes generaciones; las discapacidades y las personas que sufren situaciones de dependencia. Por otra, las cuatro líneas estratégicas del plan que quedan definidas desde la participación, la salud y el bienestar, el buen trato y la vida cotidiana de las personas mayores. Abarcan los puntos claves del plan, que se está desarrollando desde las mismas líneas.
¿Qué otros retos se plantea como comisionada?
De retos, tengo unos cuantos, y los retos me gustan (aunque no siempre los resultados puedan ser de un 100%).
Uno de los retos ha sido el plan mismo y su desarrollo en todos los distritos con indicadores que lo permitan evaluar.
Otro es el buen trato hacia las personas mayores que contiene el plan mismo. Y en una medida de gobierno sobre el buen trato y la prevención de situaciones de maltrato. Esta medida se está desplegando e incorpora líneas innovadoras sobre la prevención, la detección y la intervención ante las situaciones de maltrato. Con una importante actualización del protocolo existente, la formación de los profesionales y los indicadores del proceso.
Otro reto es adecuar objetivos y estructuras de los centros a la realidad actual. Las nuevas generaciones de personas mayores necesitan otras motivaciones que cumplan sus expectativas. Hay que abrir los centros en el barrio e incorporar bibliotecas, centros cívicos, centros deportivos a una dinámica relacional entre generaciones. Respetar las diferentes identidades y espacios, pero incorporar otras formas de convivencia. Estamos en un proceso de estudio para captar las diferentes opiniones de las personas mayores.
Pros y contras de una gran ciudad como es Barcelona para la vida de las personas mayores.
En Barcelona hay gente mayor que vive bien, pero también, por causa de las desigualdades sociales, hay gente mayor que lo pasa muy mal, con un aislamiento que se hace más invisible y menos localizable que en ciudades más pequeñas. Por un lado, se dispone de más oportunidades, pero, por otra, esta misma situación de ciudad grande hace que se pueda correr un riesgo mayor de soledad. Un ejemplo cercano es que las personas mayores prefieren el comercio de proximidad que las grandes áreas comerciales.
La sociedad en general, y la ciudad de Barcelona en particular, está preparada para tener en los próximos años un incremento de personas mayores y, especialmente, de las más grandes de ochenta años?
Las personas mayores tienen una gran influencia demográfica en nuestra ciudad, con diferencias entre hombres y mujeres (estas últimas representan el 60% de la población de personas mayores de Barcelona). La esperanza de vida va aumentando, de acuerdo con las mejores condiciones de salud y con una importante tasa de sobreenvejecimiento. Esto incide en la necesidad de ayudas y cuidados en la vida cotidiana de las personas mayores. Estos aspectos los contempla el plan municipal, pero hay que estar atentos a los cambios en una sociedad que no les había previsto, en una dirección u otra. Tal como he dicho, cada vez es más elevada la esperanza de vida y, por ello, las políticas deben ser las adecuadas. Los gobiernos locales, como el de Barcelona, afrontan por todo ello grandes retos.
Termine la frase: ser mayor es …
… encontrarse en una etapa más de la vida, con oportunidades y retos, de acuerdo con las condiciones de vida de cada uno. Y la gente mayor no debe ser nunca una carga social.