• Quan em diuen que sóc massa vell per fer una cosa, procuro fer-la de seguida.PABLO PICASSO
  • L'art d'envellir és l'art de conservar alguna esperança.ANDRÉ MAUROIS
  • Els que en realitat estimen la vida són aquells que estan envellint.SÓFOCLES
  • En la joventut aprenem, en la vellesa entenem.MARIE VON EBNER ESCHENBACH
Pèrdua de memòria en les persones grans

Pèrdua de memòria en les persones grans

Doctor, he perdut les claus de casa: m’he de preocupar?
Amb l’edat, la memòria i altres capacitats que anomenem cognitives canvien. Però no canvien totes ni ho fan al mateix ritme. I tampoc no canvien de la mateixa manera per a totes les persones.
Parlem de l’edat. Una cosa és ser gran (o vell) i una altra és envellir. No entraré a discutir quan es pot considerar que una persona és vella ‒que això seria tema per a un altre article‒, però sí a recordar que l’envelliment comença molt abans del que moltes persones sospiten.
A partir d’entre els trenta i els quaranta anys hi ha processos al nostre cos que indiquen que ha començat l’envelliment. Evidentment, també al cervell. Però, és clar, aquests canvis es comencen a notar d’una forma més evident a partir dels seixanta o setanta anys.
Amb el pas dels anys, perdem capacitat per memoritzar i recordar els fets més recents. Ens costa més recordar un número de telèfon, un encàrrec o, fins i tot, una cita amb una altra persona; també, el llibre que estem llegint o què vam dinar ahir. Això estaria dins d’un procés normal d’envelliment. El mateix passa amb la necessitat de fer la llista del que cal comprar al supermercat o d’anotar el nom d’una persona que ens acaben de presentar.
Per contra, el pas del temps afecta poc els records que estan fixats a la memòria. Tothom recorda bé com era la casa on va passar la infància o l’argument d’una pel·lícula que li va agradar molt. Això no treu que, a vegades, evocar aquell record o aquell nom sigui una mica més difícil. Sovint, necessitem una mica més de temps per recordar el nom d’un personatge famós que surt a la pantalla de la televisió.
Seguim essent capaços de fer aquelles coses que vam aprendre a fer bé. I encara després de vint anys sense anar amb bicicleta, si ens hi pugem, som capaços de mantenir-hi l’equilibri i avançar.
A mesura que ens anem fent grans, es fa més difícil fer dues coses a la vegada. L’àvia que està fent una truita demana a la neta que esperi que acabi per escoltar el que li vol explicar sobre l’últim cap de setmana a la muntanya, mentre que aquesta mateixa neta és capaç d’escoltar música, mirar la televisió, revisar els missatges del telèfon, discutir amb el seu germà i menjar la truita que ha preparat l’àvia, tot alhora.
L’edat afecta molt poc la nostra capacitat d’explicar el que volem dir. No oblidem els mots i la manera de fer-los servir. També mantenim la capacitat d’orientar-nos al carrer o saber a quin dia som. Tot i que la monotonia ens pot fer algunes males jugades. Però això també li passa a la gent més jove quan està de vacances.
En definitiva, els canvis que ens porta el pas dels anys no suposen dificultats importants per gaudir d’una vida social plena. Ara bé, si no és així, llavors és quan hauríem de començar a preocupar-nos.

Salvador Altimir Losada
Metge especialista en geriatria.
Hospital Germans Trias. Universitat Autònoma de Barcelona

Doctor, he perdido las llaves de casa: me tengo que preocupar?
Con la edad, la memoria y otras capacidades que llamamos  cognitivas  cambian. Pero no cambian todas ni lo hacen al mismo ritmo. Y tampoco cambian de la misma manera para todas las personas.
Hablamos de la edad. Una cosa es ser grande (o viejo) y otra es envejecer. No voy a entrar a discutir cuando se puede considerar que una persona es vieja -que eso sería tema para otro artículo-, pero sí a recordar que el envejecimiento comienza mucho antes de lo que muchas personas sospechan.
A partir de entre los treinta y los cuarenta años hay procesos en nuestro cuerpo que indican que ha comenzado el envejecimiento. Evidentemente, también el cerebro. Pero, claro, estos cambios se empiezan a notar de una forma más evidente a partir de los sesenta o setenta años.
Con el paso de los años, perdemos capacidad para memorizar y recordar los hechos más recientes. Nos cuesta más recordar un número de teléfono, un encargo o, incluso, una cita con otra persona; también, el libro que estamos leyendo o que comimos ayer. Esto estaría dentro de un proceso normal de envejecimiento. Lo mismo ocurre con la necesidad de hacer la lista de lo que hay que comprar en el supermercado o de anotar el nombre de una persona que nos acaban de presentar.
Por el contrario, el paso del tiempo afecta poco los recuerdos que están fijados en la memoria. Todo el mundo recuerda bien cómo era la casa donde pasó la infancia o el argumento de una película que le gustó mucho. Esto no quita que, a veces, evocar ese recuerdo o aquel nombre sea un poco más difícil. A menudo, necesitamos algo más de tiempo para recordar el nombre de un personaje famoso que sale en la pantalla de la televisión.
Seguimos siendo capaces de hacer aquellas cosas que aprendimos a hacer bien. Y aún después de veinte años sin ir en bicicleta, si nos subimos, somos capaces de mantener el equilibrio y avanzar.
A medida que nos vamos haciendo mayores, se hace más difícil hacer dos cosas a la vez. La abuela que está haciendo una tortilla pide a la limpia que espere a que termine para escuchar lo que le quiere explicar sobre el último fin de semana en la montaña, mientras que esta misma limpia es capaz de escuchar música, ver la televisión, revisar los mensajes del teléfono, discutir con su hermano y comer la tortilla que ha preparado la abuela, todo a la vez.
La edad afecta muy poco nuestra capacidad de explicar lo que queremos decir. No olvidemos las palabras y la manera de usarlos. También mantenemos la capacidad de orientarnos en la calle o saber a qué día estamos. Aunque la monotonía nos puede hacer algunas malas jugadas. Pero eso también le pasa a la gente más joven cuando está de vacaciones.
En definitiva, los cambios que nos trae el paso de los años no suponen dificultades importantes para disfrutar de una vida social plena. Ahora bien, si no es así, entonces es cuando deberíamos empezar a preocuparnos.

Salvador Altimir Losada
Médico especialista en geriatría.
Hospital Germans Trias. Universidad Autónoma de Barcelona