• Quan em diuen que sóc massa vell per fer una cosa, procuro fer-la de seguida.PABLO PICASSO
  • L'art d'envellir és l'art de conservar alguna esperança.ANDRÉ MAUROIS
  • Els que en realitat estimen la vida són aquells que estan envellint.SÓFOCLES
  • En la joventut aprenem, en la vellesa entenem.MARIE VON EBNER ESCHENBACH
Les noves tecnologies aplicades a l’envelliment

Les noves tecnologies aplicades a l’envelliment

Els últims anys estem vivint un boom de noves tecnologies. Aquest mercat és, sens dubte, creixent, i els ordinadors, tauletes, portàtils, mòbils, etc., han envaït la nostra vida quotidiana en un procés que ja és imparable. Com ens ho fèiem, sense mòbil? Com ens assabentàvem de les coses, sense Internet?

Aquest sector creixent va vinculat al naixement de noves paraules, com ara TICmhealthteleassistència... Les TIC són les tecnologies de la informació i la comunicació. La teleassistència, que associem al botó vermell, va més enllà, és la provisió de cura o assistència a distància a persones que viuen a casa seva i que ho necessiten a causa de limitacions físiques i/o mentals. La mhealth és la “salut mòbil”, entesa com la pràctica de la salut a través de dispositius mòbils.

Però... les persones grans n'han quedat al marge, d’aquesta revolució tecnològica? O es consideren potencials consumidores?

De fet, cada vegada hi ha més persones grans que fan servir noves tecnologies, sobretot les més joves. I els casals tenen sales d’ordinadors on s’imparteixen cursos d’informàtica des de fa anys. Entre les persones grans, n'hi ha hagut i n'hi ha un procés d’alfabetització digital o tecnològica, és a dir, el que es defineix com una acció organitzada, infraestructuralment i metodològicament, que es proposa incorporar persones, sigui quin sigui el seu punt de partida i la seva condició social o cultural, als corrents de coneixement i activitat que es desenvolupen entorn de les TIC. Però si hi ha alfabets digitals, també n'hi ha de digitals. Què passa avui dia amb les persones grans que no saben fer servir les noves tecnologies? Poden fer tot allò que volen amb normalitat? O es troben noves limitacions en el seu dia a dia per aquest fet? Estem creant noves desigualtats socials?

Cada vegada hi ha més projectes nacionals i europeus que incorporen les noves tecnologies amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels ciutadans i oferir serveis que arribin a més persones. Perquè les noves tecnologies tenen aquesta gran avantatge, que permeten arribar a més persones que les actuacions professionals directes. Sovint hi ha qui expressa por al fet que les noves tecnologies substitueixin el tracte humà, i que ens acabin cuidant màquines en lloc de persones. El repte dels projectes actuals en noves tecnologies aplicades a l’envelliment és, precisament, millorar l’atenció i potenciar les relacions humanes, i complementar el que fan les persones arribant on elles no poden arribar, per millorar, en definitiva, la qualitat de vida de les persones. La teleassistència és un bon exemple de com les tecnologies afavoreixen que les persones grans amb dificultats puguin continuar vivint a casa sentint-se segures. Els correus electrònics i les videoconferències són eines molt potents que faciliten que puguem mantenir-nos en contacte els uns amb els altres.

Un altre aspecte que cal destacar dels projectes actuals en noves tecnologies és que incorporen un aspecte ètic no menys rellevant. Els nous productes tecnològics s’han de crear per i amb les persones grans. I és que, com a usuàries finals, són les que millor saben quines necessitats tenen i de quina manera podrien trobar-ne solució. Així doncs, les noves tecnologies aplicades a l’envelliment han establert també una manera de fer amb les persones grans que les situa al costat dels experts a l'hora de crear solucions a la mida i significatives per a les persones.

El temps dirà, doncs, on ens portarà aquest boom de noves tecnologies i fins a quin punt ens ajudaran a viure millor o ens complicaran la vida. Una cosa és ben certa, quan jo, de petita, preguntava al meu avi com havia viscut ell tants anys sense televisor, estava ben segura que el canvi que havia viscut era inaudit. I ara veig als meus fills i no sé què els contestaré quan em preguntin com vivíem nosaltres sense ordinadors ni mòbils.

LAURA COLL I PLANAS

Responsable de recerca en salut de l’Institut de l’Envelliment de la UAB

En los últimos años estamos viviendo un boom de nuevas tecnologías. Este mercado es, sin duda, creciendo, y los ordenadores, tabletas, portátiles, móviles, etc., han invadido nuestra vida cotidiana en un proceso que ya es imparable. Como nos lo hacíamos, sin móvil? Como nos enterábamos de las cosas, sin Internet?

Este sector creciente va vinculado al nacimiento de nuevas palabras, como  TIC ,  mHealth ,  teleasistencia … Las  TIC  son las tecnologías de la información y la comunicación. La  teleasistencia , que asociamos al botón rojo, va más allá, es la provisión de cuidado o asistencia a distancia a personas que viven en su casa y que lo necesitan debido a limitaciones físicas y / o mentales. La  mHealth  es la “salud móvil”, entendida como la práctica de la salud a través de dispositivos móviles.

Pero … las personas mayores han quedado al margen de esta revolución tecnológica? O se consideran potenciales consumidoras?

De hecho, cada vez hay más personas mayores que utilizan nuevas tecnologías, sobre todo las más jóvenes. Y los centros tienen salas de ordenadores donde se imparten cursos de informática desde hace años. Entre las personas mayores, ha habido y hay un proceso de alfabetización digital o tecnológica, es decir, lo que se define como una acción organizada, infraestructuralment y metodológicamente, que se propone incorporar personas, sea cual sea su punto de partida y su condición social o cultural, a las corrientes de conocimiento y actividad que se desarrollan en torno a las  TIC. Pero si hay alfabetos digitales, también hay de digitales. ¿Qué pasa hoy en día con las personas mayores que no saben utilizar las nuevas tecnologías? Pueden hacer todo lo que quieren con normalidad? O se encuentran nuevas limitaciones en su día a día por este hecho? Estamos creando nuevas desigualdades sociales?

Cada vez hay más proyectos nacionales y europeos que incorporan las nuevas tecnologías con el objetivo de mejorar la calidad de vida de los ciudadanos y ofrecer servicios que lleguen a más personas. Para que las nuevas tecnologías tienen esta gran ventaja, que permiten llegar a más personas que las actuaciones profesionales directos. A menudo hay quien expresa miedo a que las nuevas tecnologías sustituyan el trato humano, y que nos terminen cuidando máquinas en lugar de personas. El reto de los proyectos actuales en nuevas tecnologías aplicadas al envejecimiento es, precisamente, mejorar la atención y potenciar las relaciones humanas, y complementar lo que hacen las personas llegando donde ellas no pueden llegar, para mejorar, en definitiva, la calidad de vida de las personas. La teleasistencia es un buen ejemplo de cómo las tecnologías favorecen que las personas mayores con dificultades puedan continuar viviendo en su casa sintiéndose seguras. Los correos electrónicos y las videoconferencias son herramientas muy potentes que facilitan que podamos mantenernos en contacto unos con otros.

Otro aspecto a destacar de los proyectos actuales en nuevas tecnologías es que incorporan un aspecto ético no menos relevante. Los nuevos productos tecnológicos se deben crear para y con las personas mayores. Y es que, como usuarias finales, son las que mejor saben qué necesidades tienen y de qué manera podrían encontrar solución. Así pues, las nuevas tecnologías aplicadas al envejecimiento han establecido también una manera de hacer con las personas mayores que las sitúa junto a los expertos a la hora de crear soluciones a la medida y significativas para las personas.

El tiempo dirá, pues, dónde nos llevará este boom de nuevas tecnologías y hasta qué punto nos ayudarán a vivir mejor o nos complicarán la vida. Una cosa es cierta, cuando yo, de pequeña, preguntaba a mi abuelo como había vivido él tantos años sin televisor, estaba bien segura que el cambio que había vivido era inaudito. Y ahora veo a mis hijos y no sé qué les contestaré cuando me pregunten cómo vivíamos nosotros sin ordenadores ni móviles.

LAURA CUELLO Y PLANAS

Responsable de investigación en salud del Instituto del Envejecimiento de la UAB