• Quan em diuen que sóc massa vell per fer una cosa, procuro fer-la de seguida.PABLO PICASSO
  • L'art d'envellir és l'art de conservar alguna esperança.ANDRÉ MAUROIS
  • Els que en realitat estimen la vida són aquells que estan envellint.SÓFOCLES
  • En la joventut aprenem, en la vellesa entenem.MARIE VON EBNER ESCHENBACH
Les ciutats del futur

Les ciutats del futur

L’accessibilitat universal a les ciutats del futur.

Imprescindible per a la no discriminació de les persones grans i/o amb mobilitat reduïda.

Al nostre entorn proper s'estan produint canvis socials i demogràfics que amenacen i posen en qüestió drets de grups de població i que afecten, entre d’altres, les persones grans i/o les persones amb mobilitat reduïda.

En el procés d'avenç del nostre món cap a una societat urbanitzada (el 81,7% de la població espanyola viurà a ciutats el 2030) i globalitzada, percebem que les denominacions amb què caracteritzem les nostres ciutats han passat de referir-se, per exemple, al seu origen (antiga, medieval, moderna) o a la seva activitat principal (industrial, comercial o d'oci), a remetre’ns a conceptes més abstractes relacionats amb els usos i les formes com els seus ciutadans es relacionen entre si i amb els seus espais públics i privats.

Sentim a parlar freqüentment que les ciutats del futur han de ser inclusives, saludables, eficients, sostenibles..., fins i tot intel·ligents, però, en tots aquests discursos semblen caure en l'oblit una diversitat de ciutadans que, a les ciutats, també viuen, transiten i s’hi relacionen. No es contempla que col·lectius com el de les persones grans o el de persones amb mobilitat reduïda siguin tinguts en compte en la concepció de la ciutat per les seves necessitats d'accessibilitat i mobilitat.

Aquestes necessitats, que no són noves sinó que s'han visibilitzat per l'esforç d'aquests col·lectius, s'han d'incorporar a qualsevol concepció de futur que es formuli sobre les nostres urbs. També s'ha de contemplar que l'accés universal als diferents entorns, productes i serveis, produeix beneficis no només a aquests col·lectius sinó a tota la societat, ja que en l'entorn urbà es poden aconseguir altres beneficis complementaris, com ara els següents:

  • Increment de la vida urbana, participació i relacions.
  • Disminució de costos d'atenció a persones dependents.
  • Increment de l'activitat comercial i, per tant, de l'ocupació.
  • Millora en l'ordenació de l'espai de vianants i pacificació del trànsit.
  • Millora de la seguretat viària i menor accidentalitat de les persones grans.

Els beneficis de l'accessibilitat a la planificació i el desenvolupament urbà estan sent objecte d’atenció creixent en els àmbits de la investigació urbana i de les polítiques de les administracions públiques.

En aquest sentit, la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 2006 ha aconseguit que 153 països s'hagin compromès a incorporar a la seva legislació les mesures que l'article 9 estableix sobre condicions d'accessibilitat, que diu textualment:

"Aquestes mesures, que inclouran la identificació i eliminació d'obstacles i barreres d'accés, s'aplicaran, entre altres coses, a:

a. Els edificis, les vies públiques, el transport i altres instal·lacions exteriors i interiors com ara escoles, habitatges, instal·lacions mèdiques i llocs de treball;

b. Els serveis d'informació, comunicacions i d'altre tipus, inclosos els serveis electrònics i d'emergència."

D'altra banda, l'Organització Mundial de la Salut va proposar el 2006 un projecte anomenat “Ciutats amigables per a persones grans”, que ajudés les ciutats a preparar-se per a les dues tendències demogràfiques mundials: l'envelliment i la urbanització creixent. El projecte contempla vuit àmbits de la vida urbana que influeixen en la salut i la qualitat de vida de les persones grans i en què l'accessibilitat juga un paper primordial com a garant de la participació d'aquest col·lectiu.

En el si de la conferència "Cap a un envelliment actiu a casa", celebrada a Barcelona l'octubre de 2012, es va formular l'anomenada "Declaració de Barcelona sobre l'envelliment actiu a casa", en què es recull, entre d'altres propostes, la participació de les persones grans en les estratègies i programes de renovació urbana, posant en valor les seves perspectives i opinions per a la presa de decisions, sobretot en l'àmbit del planejament urbà, perquè s'abordi el canvi demogràfic i es creïn espais inclusius intergeneracionals en què l'accessibilitat sigui un element imprescindible i integrador.

Al nostre país s'ha aprovat recentment l'Ordre Ministerial IV561/2010 d'1 de febrer per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació per a l'accés i utilització dels espais públics urbanitzats, que entre altres objectius busca implantar l'accessibilitat universal de manera ordenada en el disseny i la gestió urbana.

S’ha de destacar, pel seu caràcter innovador, el concepte Itinerari de Vianants Accessible (IPA), que apareix com a element integrador i estructurador de l'accessibilitat en el medi urbà.

Entès així, l'IPA és un element bàsic de la cadena d'accessibilitat, que connecta els diferents espais i serveis de la ciutat de manera contínua i segura, possibilitant que totes les persones puguin accedir-hi, independentment de les seves característiques personals.

Aquests exemples ens permeten confirmar que la tendència general és que en els processos de planificació, desenvolupament i gestió de les ciutats del futur es contemplin les necessitats de totes les persones, independentment de la seva edat, condició o circumstància, amb criteri de no discriminació, per a la qual cosa la implantació de l'accessibilitat universal és una eina imprescindible.

Mariano Calle Cebrecos. Arquitecte.

ACCEPLAN

La accesibilidad universal en las ciudades del futuro.

Imprescindible para la no discriminación de las personas mayores y / o con movilidad reducida.

En nuestro entorno próximo se están produciendo cambios sociales y demográficos que amenazan y ponen en cuestión derechos de grupos de población y que afectan, entre otros, las personas mayores y / o personas con movilidad reducida.

En el proceso de avance de nuestro mundo hacia una sociedad urbanizada (el 81,7% de la población española vivirá en ciudades en 2030) y globalizada, percibimos que las denominaciones con que caracterizamos nuestras ciudades han pasado de referirse, por ejemplo, a su origen (antigua, medieval, moderna) o su actividad principal (industrial, comercial o de ocio), a remitirnos a conceptos más abstractos relacionados con los usos y las formas como sus ciudadanos se relacionan entre si y con sus espacios públicos y privados.

Oímos hablar frecuentemente que las ciudades del futuro deben ser inclusivas, saludables, eficientes, sostenibles …, incluso inteligentes, sin embargo, en todos estos discursos parecen caer en el olvido una diversidad de ciudadanos que, en las ciudades, también viven, transitan y se relacionan. No se contempla que colectivos como el de las personas mayores o el de personas con movilidad reducida sean tenidos en cuenta en la concepción de la ciudad por sus  necesidades de accesibilidad y movilidad.

Estas necesidades, que no son nuevas sino que se han visibilizado por el esfuerzo de estos colectivos, deben incorporarse a cualquier concepción de futuro que se formule sobre nuestras urbes. También se debe contemplar que el acceso universal a los diferentes entornos, productos y servicios, produce beneficios no sólo a estos colectivos sino a toda la sociedad, ya que en el entorno urbano se pueden conseguir otros beneficios complementarios, tales como los siguientes:

  • Incremento de la vida urbana, participación y relaciones.
  • Disminución de costes de atención a personas dependientes.
  • Incremento de la actividad comercial y, por tanto, del empleo.
  • Mejora en la ordenación del espacio peatonal y pacificación del tráfico.
  • Mejora de la seguridad vial y menor accidentalidad de las personas mayores.

Los beneficios de la accesibilidad a la planificación y el desarrollo urbano están siendo objeto de atención creciente en los ámbitos de la investigación urbana y de las políticas de las administraciones públicas.

En este sentido, la Convención de las Naciones Unidas sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad de 2006 ha conseguido que 153 países se hayan comprometido a incorporar a su legislación las medidas que el artículo 9 establece sobre condiciones de accesibilidad, que dice textualmente:

“Estas medidas, que incluirán la identificación y eliminación de obstáculos y barreras de acceso, se aplicarán, entre otras cosas, a:

A. Los edificios, las vías públicas, el transporte y otras instalaciones exteriores e interiores como escuelas, viviendas, instalaciones médicas y lugares de trabajo;

B. Los servicios de información, comunicaciones y de otro tipo, incluidos los servicios electrónicos y de emergencia. “

Por otra parte, la Organización Mundial de la Salud propuso en 2006 un proyecto llamado “Ciudades amigables para personas mayores”, que ayudara las ciudades a prepararse para las dos tendencias demográficas mundiales: el envejecimiento y la urbanización creciendo. El proyecto contempla ocho ámbitos de la vida urbana que influyen en la salud y la calidad de vida de las personas mayores y en el que la accesibilidad juega un papel primordial como garante de la participación de este colectivo.

En el seno de la conferencia “Hacia un envejecimiento activo en casa”, celebrada en Barcelona en octubre de 2012, se formuló la llamada “Declaración de Barcelona sobre el envejecimiento activo en casa”, en el que se recoge, entre otras propuestas, la participación de las personas mayores en las estrategias y programas de renovación urbana, poniendo en valor sus perspectivas y opiniones para la toma de decisiones, sobre todo en el ámbito del planeamiento urbano, para que se aborde el cambio demográfico y se creen espacios inclusivos intergeneracionales en que la accesibilidad sea un elemento imprescindible e integrador.

En nuestro país se ha aprobado recientemente la Orden Ministerial IV561 / 2010 de 1 de febrero por la que se desarrolla el documento técnico de condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados, que entre otros objetivos busca implantar la accesibilidad universal de manera ordenada en el diseño y la gestión urbana.

Cabe destacar, por su carácter innovador, el concepto Itinerario Peatonal Accesible (IPA), que aparece como elemento integrador y estructurador de la accesibilidad en el medio urbano.

Así entendido, el IPA es un elemento básico de la cadena de accesibilidad, que conecta los diferentes espacios y servicios de la ciudad de manera continua y segura, posibilitando que todas las personas puedan acceder, independientemente de sus características personales.

Estos ejemplos nos permiten confirmar que la tendencia general es que en los procesos de planificación, desarrollo y gestión de las ciudades del futuro se contemplen las necesidades de todas las personas, independientemente de su edad, condición o circunstancia, con criterio de no discriminación, para lo que la implantación de  la accesibilidad universal  es una herramienta imprescindible.

Mariano Calle Cebrecos. Arquitecto.

ACCEPLAN