• Quan em diuen que sóc massa vell per fer una cosa, procuro fer-la de seguida.PABLO PICASSO
  • L'art d'envellir és l'art de conservar alguna esperança.ANDRÉ MAUROIS
  • Els que en realitat estimen la vida són aquells que estan envellint.SÓFOCLES
  • En la joventut aprenem, en la vellesa entenem.MARIE VON EBNER ESCHENBACH
Les Al•lèrgies afecten bona part de la població i es pateixen a qualsevol època de l’any

Les Al•lèrgies afecten bona part de la població i es pateixen a qualsevol època de l’any

Dr Ll. M Tubella Cap del Servei d’Al·lergologia del Centre Aribau d´Agrupació Mútua

Aproximadament, un de cada cinc habitants de la Terra pateix algun tipus de malaltia al·lèrgica. Al nostre país, amb gairebé 48 milions d’habitants, hi hauria prop de 10 milions de persones al·lèrgiques. Adequadament tractats, els pacients al·lèrgics milloren la seva simptomatologia i poden desenvolupar amb normalitat les seves activitats, mentre que no realitzar cap tractament o fer-ho de manera inadequada, pot arribar a produir alteracions irreparables.

Què és l’al·lèrgia?

L’al·lèrgia és una alteració dels mecanismes de defensa immunitaris de l’organisme. L’al·lèrgic té una predisposició a reaccionar de manera diferent dels no al·lèrgics davant de diverses substàncies amb les quals estem habitualment en contacte. Aquestes substàncies anomenades al·lèrgens o antígens, són summament variades: aliments, medicaments, alguns cosmètics, substàncies que penetren en l’organisme pel nas i els bronquis (pols, pòl·lens, fongs de la humitat, etc). A l’organisme, a més dels anticossos que el defensen de les infeccions, n’existeixen d’altres tipus, com els anticossos IgE, que habitualment estan augmentats en els al·lèrgics i que són els responsables dels símptomes al·lèrgics. Quan ingressen a l’organisme les substàncies a les quals el pacient és al·lèrgic, aquestes es posen en contacte amb els “anticossos de l’al·lèrgia”, produint-se la reacció al·lèrgica, també anomenada reacció antigen-anticòs.

Manifestació de les malalties al·lèrgiques

El lloc de l’organisme on es produeix la reacció al·lèrgica es denomina òrgan de xoc. Segons quin sigui l’òrgan de xoc, es produiran les diferents malalties al·lèrgiques. Els problemes més freqüents que veiem a les consultes d’al·lèrgia són:

  • Malalties al·lèrgiques de les vies aèries: rinitis al·lèrgica i asma al·lèrgica.
  • Altres malalties al·lèrgiques: èczema de contacte, al·lèrgia per picada d’himenòpters, al·lèrgia per aliments i al·lèrgia per medicaments. Tots els éssers vius posseeixen la capacitat de transmetre gran part de les seves pròpies qualitats als seus descendents. I avui en dia, els experts reconeixen que la predisposició genètica contribueix de manera decisiva al desenvolupament de malalties al·lèrgiques en individus de famílies amb aquesta tendència. Les persones al·lèrgiques poden transmetre als seus descendents la constitució al·lèrgica, ja sigui directament, o bé després d’un o diversos salts generacionals.

A quina edat apareix l’al·lèrgia?

Pot aparèixer a qualsevol edat, inclús en persones d’edat madura, però és més freqüent a la infància que a l’edat adulta. L’asma, èczema i l’al·lèrgia alimentària són més freqüents en el nen que en l’adult; les reaccions per picades d’insectes i les rinitis causades per pòl·lens solen començar a l’adolescència i, habitualment, abans dels 20 anys i les al·lèrgies a medicaments són més comunes en joves i a la mitjana edat de la vida i menys freqüents a la primera infància. Avui en dia ja es poden fer algunes anàlisis a nens petits, inclús a nounats, que ens poden orientar sobre la possibilitat que aquest nen desenvolupi alguna manifestació al·lèrgica en el transcurs de la seva vida.

Diagnòstic d’una al·lèrgia

En essència, les proves d’al·lèrgia són un intent de reproduir allò que se suposa que passa al nostre organisme, quan aquest pateix un episodi d’al·lèrgia. Per a fer-ho possible, s’han desenvolupat diferents tipus de proves que ajuden a diagnosticar la malaltia. Les proves cutànies consisteixen a introduir a la pell una petita quantitat de l’al·lergen (pòl·lens, àcars, florit, etc.) mitjançant diverses tècniques, essent el prick test el més utilitzat, i esperar per a comprovar si existeix o no reacció (inflor, envermelliment, etc). Les proves epicutànies o del pegat són una tècnica ideal per a identificar els agents responsables de l’èczema de contacte, i consisteixen en aplicar petites quantitats del producte sospitós mitjançant un suport que s’adhereix a l’esquena del pacient. Els resultats es llegeixen en dos, tres o inclús als quatre dies de la seva col·locació. Existeixen també mètodes de laboratori més sofisticats (diagnòstic in vitro) que permeten estudiar en sang el comportament exagerat del sistema immunitari. El tractament de l’al·lèrgia és múltiple i inclou diverses possibilitats:

  • Evitar l’al·lèrgen
  • Tractar els símptomes
  • Utilitzar immunoteràpia

Tractament dels símptomes

Existeix una gran quantitat de fàrmacs que aconsegueixen alleugerir els símptomes produïts per l’al·lèrgia. Aquest tractament és el més comú i rep el nom de tractament simptomàtic. Aquí trobem els medicaments antihistamínics, els corticoides, els descongestionants, etc. Aquest tipus de tractament és capaç d’alleugerir ràpidament els símptomes de la malaltia al·lèrgica produint una millora important en els símptomes; no obstant, no faran que desaparegui la causa de la malaltia, per la qual cosa serà necessari prendre’ls de manera constant i, en especial, a l’època de pol·linització.

Com es pot actuar en la causa de la malaltia?

Per a actuar en la causa de la malaltia, i no només en els seus símptomes, existeix el que es denomina immunoteràpia (vacunes al·lèrgiques), que consisteix en administrar petites i repetides dosis de l’al·lergen responsable, per tal d’aconseguir que el cos arribi a tolerar-lo. Aquest tractament, a diferència dels medicaments simptomàtics,no només produeix la disminució dels símptomes, sinó que, a més a més, aconsegueix alterar el curs natural de la malaltia i mantenir la prevenció dels símptomes al llarg del temps. Això significa que, inclús després d’haver finalitzat el tractament, el cos seguirà tolerant l’al·lergen. L’Organizació Mundial de la Salut (OMS) així ho considera i reconeix la immunoteràpia com l’única manera d’abordar la causa de l’al·lèrgia i alterar el curs natural de la malaltia. La immunoteràpia inclús s’ha mostrat efectiva en la prevenció del desenvolupament de noves al·lèrgies o asma. Inicialment, la immunoteràpia estava només disponible en forma d’injeccions (immunoteràpia subcutània), però a l’actualitat s’ha desenvolupat la immunoteràpia sublingual, que consisteix en l’administració de l’al·lergen mitjançant gotes a sota de la llengua.

Consells per a ajudar a evitar l’al·lergen

En al·lèrgia a àcars:

  • Realitzar neteges freqüents amb aspirador o baieta humida.
  • Recobrir amb fundes no permeables a àcars el matalàs i el coixí.
  • El dormitori tindrà la mínima quantitat d’estris possibles, evitant cortinatges i tapisseries. No instal·lar moquetes.
  • Evitar les prestatgeries amb llibres al dormitori.
  • Rentar la roba de llit i les fundes de matalàs a més de 65ºC.
  • Evitar, per tant, temperatures elevades i humitat excessiva, ja que per al seu creixement resulta òptima una temperatura de 20-30ºC i una humitat relativa d’entre el 70%-80%.

 

En al·lèrgia a pòl·lens:

  • Informar-se dels nivells de pol·len diaris a través de la ràdio, TV o internet.
  • Evitar l’estada a parcs, jardins i zones amb arbres durant els mesos de pol·linització.
  • Mantenir les finestres tancades a la nit per tal de prevenir l’entrada de pol·len.
  • Reduir les activitats a l’aire lliure.
  • Romandre el màxim temps possible dins de casa els dies de vent i durant els dies de major concentració de pòl·lens.
  • Utilitzar ulleres de sol per sortir al carrer.
  • Viatjar al cotxe amb les finestres pujades.

 

En al·lèrgia a humitats:

  • El més important és fugir dels ambients i les zones humides, així com dels climes extremadament càlids.

 

En al·lèrgia a animals:

  • L’únic tractament efectiu és treure l’animal de casa o bé evitar al màxim el contacte.

 

Altres mesures per tal d’evitar l’exposició a diferents tipus d’alèrgens:

  • En el cas d’al·lèrgia a medicaments, l’única actuació possible és evitar el fàrmac responsable. En casos molt puntuals i només amb alguns d’ells, es realitzen pautes de desensibilització per aconseguir una posterior tolerància a aquesta substància.
  • En l’al·lèrgia a aliments, cal prescindir-ne d’ells i substituir-los per d’altres amb qualitats nutricionals similars.
  • Quan s’és al·lèrgic al verí dels insectes, entre d’altres normes, és molt aconsellable evitar vestits amb colors vistosos i la utilització de perfums, cremes, etc. d’olors intensos.

http://unidadalergologia.agrupaciomutua.es/CA/inicio.shtml

Dr. Ll. M Tubella Jefe del Servicio de Alergología del Centro Aribau agrupación Mutua

Aproximadamente, uno de cada cinco habitantes de la Tierra sufre algún tipo de enfermedad alérgica. En nuestro país, con casi 48 millones de habitantes, habría cerca de 10 millones de personas alérgicas. Adecuadamente tratados, los pacientes alérgicos mejoran su sintomatología y pueden desarrollar con normalidad sus actividades, mientras que no realizar ningún tratamiento o hacerlo de manera inadecuada, puede llegar a producir alteraciones irreparables.

¿Qué es la alergia?

La alergia es una alteración de los mecanismos de defensa inmunitarios del organismo. El alérgico tiene una predisposición a reaccionar de manera diferente de los no alérgicos ante diversas sustancias con las que estamos habitualmente en contacto. Estas sustancias llamadas alérgenos o antígenos, son sumamente variadas: alimentos, medicamentos, algunos cosméticos, sustancias que penetran en el organismo por la nariz y los bronquios (polvo, pólenes, hongos de la humedad, etc). En el organismo, además de los anticuerpos que lo defienden de las infecciones, existen otros tipos, como los anticuerpos IgE, que habitualmente están aumentados en los alérgicos y que son los responsables de los síntomas alérgicos. Cuando ingresan al organismo las sustancias a las que el paciente es alérgico, estas se ponen en contacto con los “anticuerpos de la alergia”,

Manifestación de las enfermedades alérgicas

El lugar del organismo donde se produce la reacción alérgica se denomina órgano de choque. Según cuál sea el órgano de choque, se producirán las diferentes enfermedades alérgicas. Los problemas más frecuentes que vemos en las consultas de alergia son:

  • Enfermedades alérgicas de las vías aéreas: rinitis alérgica y asma alérgica.
  • Otras enfermedades alérgicas: eczema de contacto, alergia por picadura de himenópteros, alergia por alimentos y alergia por medicamentos. Todos los seres vivos poseen la capacidad de transmitir gran parte de sus propias cualidades a sus descendientes. Y hoy en día, los expertos reconocen que la predisposición genética contribuye de manera decisiva al desarrollo de enfermedades alérgicas en individuos de familias con esta tendencia. Las personas alérgicas pueden transmitir a sus descendientes la constitución alérgica, ya sea directamente, o bien después de uno o varios saltos generacionales.

¿A qué edad aparece la alergia?

Puede aparecer a cualquier edad, incluso en personas de edad media, pero es más frecuente en la infancia que en la edad adulta. El asma, eczema y la alergia alimentaria son más frecuentes en el niño que en el adulto; las reacciones por picaduras de insectos y las rinitis causadas por pólenes suelen empezar en la adolescencia y, habitualmente, antes de los 20 años y las alergias a medicamentos son más comunes en jóvenes y en la mediana edad de la vida y menos frecuentes en la primera infancia. Hoy en día ya se pueden hacer algunos análisis a niños pequeños, incluso a recién nacidos, que nos pueden orientar sobre la posibilidad de que este niño desarrolle alguna manifestación alérgica en el transcurso de su vida.

Diagnóstico de una alergia

En esencia, las pruebas de alergia son un intento de reproducir lo que se supone que pasa a nuestro organismo, cuando éste sufre un episodio de alergia. Para hacerlo posible, se han desarrollado diferentes tipos de pruebas que ayudan a diagnosticar la enfermedad. Las pruebas cutáneas consisten en introducir en la piel una pequeña cantidad del alérgeno (pólenes, ácaros, moho, etc.) mediante diversas técnicas, siendo el prick test el más utilizado, y esperar para comprobar si existe o no reacción (hinchazón, enrojecimiento, etc). Las pruebas epicutáneas o del parche son una técnica ideal para identificar los agentes responsables del eczema de contacto, y consisten en aplicar pequeñas cantidades del producto sospechoso mediante un soporte que se adhiere a la espalda del paciente. Los resultados se leen en dos, tres o incluso a los cuatro días de su colocación. Existen también métodos de laboratorio más sofisticados (diagnóstico in vitro) que permiten estudiar en sangre el comportamiento exagerado del sistema inmunitario. El tratamiento de la alergia es múltiple e incluye varias posibilidades:

  • Evitar el alérgeno
  • Tratar los síntomas
  • Utilizar inmunoterapia

Tratamiento de los síntomas

Existe una gran cantidad de fármacos que consiguen aliviar los síntomas producidos por la alergia. Este tratamiento es el más común y recibe el nombre de tratamiento sintomático. Aquí encontramos los medicamentos antihistamínicos, los corticoides, los descongestionantes, etc. Este tipo de tratamiento es capaz de aliviar rápidamente los síntomas de la enfermedad alérgica produciendo una mejora importante en los síntomas; sin embargo, no harán que desaparezca la causa de la enfermedad, por lo que será necesario tomarlos de manera constante y, en especial, en la época de polinización.

Como se puede actuar en la causa de la enfermedad?

Para actuar en la causa de la enfermedad, y no sólo en sus síntomas, existe lo que se denomina inmunoterapia (vacunas alérgicas), que consiste en administrar pequeñas y repetidas dosis del alérgeno responsable, con el fin de conseguir que el cuerpo llegue a tolerarlo. Este tratamiento, a diferencia de los medicamentos sintomáticos, no sólo produce la disminución de los síntomas, sino que, además, consigue alterar el curso natural de la enfermedad y mantener la prevención de los síntomas a lo largo del tiempo. Esto significa que, incluso después de haber finalizado el tratamiento, el cuerpo seguirá tolerando el alérgeno. La Organización Mundial de la Salud (OMS) así lo considera y reconoce la inmunoterapia como la única manera de abordar la causa de la alergia y alterar el curso natural de la enfermedad. La inmunoterapia incluso se ha mostrado efectiva en la prevención del desarrollo de nuevas alergias o asma. Inicialmente, la inmunoterapia estaba sólo disponible en forma de inyecciones (inmunoterapia subcutánea), pero en la actualidad se ha desarrollado la inmunoterapia sublingual, que consiste en la administración del alérgeno mediante gotas debajo de la lengua.

Consejos para ayudar a evitar el alérgeno

En el · alergia a ácaros:

  • Realizar limpiezas frecuentes con aspirador o bayeta húmeda.
  • Recubrir con fundas no permeables a ácaros el colchón y la almohada.
  • El dormitorio tendrá la mínima cantidad de útiles posibles, evitando cortinajes y tapicerías. No instalar moquetas.
  • Evitar las estanterías con libros en el dormitorio.
  • Lavar la ropa de cama y las fundas de colchón además de 65ºC.
  • Evitar, por tanto, temperaturas elevadas y humedad excesiva, ya que para su crecimiento resulta óptima una temperatura de 20-30ºC y una humedad relativa de entre el 70% -80%.

 

En el · alergia a Pol · lens:

  • Informarse de los niveles de polen diarios a través de la radio, televisión o internet.
  • Evitar su estancia en parques, jardines y zonas con árboles durante los meses de polinización.
  • Mantener las ventanas cerradas por la noche con el fin de prevenir la entrada de polen.
  • Reducir las actividades al aire libre.
  • Permanecer el mayor tiempo posible dentro de casa los días de viento y durante los días de mayor concentración de pólenes.
  • Utilizar gafas de sol para salir a la calle.
  • Viajar en el coche con las ventanas subidas.

 

En el · alergia a humedades:

  • Lo más importante es huir de los ambientes y las zonas húmedas, así como de los climas extremadamente cálidos.

 

En el · alergia a animales:

  • El único tratamiento efectivo es sacar el animal de casa o bien evitar al máximo el contacto.

 

Otras medidas para evitar la exposición a diferentes tipos de a la · alérgenos:

  • En el caso de alergia a medicamentos, la única actuación posible es evitar el fármaco responsable. En casos muy puntuales y sólo con algunos de ellos, se realizan pautas de desensibilización para conseguir una posterior tolerancia a esta sustancia.
  • En la alergia a alimentos, hay que prescindir de ellos de ellos y sustituirlos por otros con cualidades nutricionales similares.
  • Cuando se es alérgico al veneno de los insectos, entre otras normas, es muy aconsejable evitar vestidos con colores vistosos y la utilización de perfumes, cremas, etc. de olores intensos.
Http://unidadalergologia.agrupaciomutua.es/CA/inicio.shtml