L’artrosi: què puc fer-hi? Una mirada més enllà dels medicaments
És habitual que, a mesura que ens fem grans, pensem cada cop més que patirem tot un seguit de patologies i malalties que associem a l’edat. I, potser, l’artrosi és la reina del ball, aquella que tothom, en certa manera, patim.
La Fundació Espanyola de Reumatologia xifra en un 10% el total de la població del país que pateix artrosi; la pateixen més dones que homes; afecta sobretot genolls, mans i columna; i la meitat de la població adulta de més de 50 anys mostra signes radiològics compatibles amb l’artrosi. I, atenció, insisteix molt que l’artrosi no és un patologia exclusiva de la vellesa: pot aparèixer a qualsevol edat.
Aquestes dades, siguem sincers, fan posar els pèls de punta: “Tinc 60 anys, em molesta el genoll…, segur que tinc artrosi!”. Però, calma: el fet que en mostris signes radiològics no vol dir necessàriament que tinguis símptomes de patir artrosi; i tenir-ne símptomes no vol dir patir artrosi.
Per tant, abans que res, cal que un metge faci una bona valoració per tal de definir ben bé que ens està passant.
Si arran de la valoració mèdica resulta que patim artrosi, també ens ho hem de prendre amb molta calma. Hi ha solucions per frenar-ne la progressió i, sobretot, la simptomatologia, més enllà dels medicaments.
Però què és concretament l’artrosi?
Sovint l’artrosi es coneix com la malaltia que desgasta els ossos. I, certament, n’hi ha, de desgast, concretament en el cartílag que recobreix la superfície dels extrems dels ossos que formen part d’una articulació.
Sabem que una articulació, com ara el genoll, és la unió de dos ossos que permet que hi hagi un moviment entre aquests ossos. Per tal que el moviment sigui harmònic i flexible i que els ossos no freguin l’un amb l’altre, hi ha el cartílag, una mena de coixinet per facilitar el moviment.
Quan es pateix artrosi, aquest coixinet es desgasta, i això va provocant una inestabilitat, una alteració dins l’articulació que, amb el pas del temps, va creant també una deformitat en els ossos (anomenada osteòfit), acompanyada d’aparició de dolor, limitació en el moviment, debilitat muscular i episodis d’inflamació.
I aleshores, què puc fer-hi?
A banda d’obtenir una bona valoració mèdica amb la seva pauta corresponent, tenim moltes opcions per combatre la simptomatologia de l’artrosi, que passen per l’equilibri necessari entre el repòs i l’activitat.
El signe més general de l’artrosi és el dolor; i, quan hi ha dolor, tots tenim la tendència d’aturar-nos, de cercar el repòs, i més si, com passa en aquesta patologia, el dolor el produeix el moviment.
Hem de tenir clar que el repòs, encara que ajuda a calmar el dolor en aquell moment, no ajuda gens al fet que no aparegui en el futur. És a dir: com menys em mogui més dolor tindré quan vulgui moure’m i entraré en un cercle viciós difícil de trencar.
Com hem explicat, una articulació que pateix és una articulació inestable i que, per tant, té un desequilibri muscular. No podem fer res amb el desgast de l’articulació, però sí amb els músculs que la mouen.
Com més forts i preparats estiguin aquests músculs, més estable serà l’articulació i, per tant, menys dolor tindrem. No obstant això, sabem que si sobrepassem els límits i sobrecarreguem de feina l’articulació apareixerà el dolor.
El que hem de fer és activar la part de la musculatura de l’articulació debilitada amb l’artrosi, seguint una pauta d’exercicis terapèutics, amb una progressió adequada i sempre adaptada a la persona i a l’articulació afectada.
La clau, doncs, és trobar l’equilibri entre el repòs i l’activitat, entre fer i deixar descansar. Sovint, després d’estar un temps en repòs, amb l’articulació immòbil, és molt recomanable fer petits moviments sense càrrega, sense pes, sense posar-nos dempeus, per tal de fer un petit “escalfament” que prepari l’articulació per al canvi de situació.
Quan parlem d’activitat ens referim a un exercici que requereixi un esforç però que no faci patir excessivament l’articulació. Per exemple: caminar és un bon hàbit i una bona activitat, i, si patim artrosi de genoll, és millor evitar terrenys irregulars, abruptes, per tal de no forçar gaire l’articulació.
La combinació amb exercicis dins de l’aigua pot ser una bona pauta per tal de poder fer moviments sense sobrecarregar l’articulació. Això és molt recomanable en persones sedentàries, poc actives, amb sobrepès que vulguin començar a fer exercici.
El control del pes és bàsic per a les persones que pateixen artrosi, ja que aquesta patologia apareix, principalment, en articulacions que aguanten molta càrrega, com ara els genolls, els malucs o la columna lumbar. Un bon control de pes facilita que ens puguem moure sense fer patir en excés les nostres articulacions.
A l’hora de descansar, també hem de tenir en compte la posició de les nostres articulacions afectades, de manera que no mantinguem postures incòmodes, en què l’articulació estigui forçada, sinó que hem d’intentar al màxim que estigui en el que diem una posició neutra, és a dir, aquella posició en què l’articulació no pateix perquè està en equilibri.
Podem utilitzar diversos estris per procurar aquest repòs, com ara coixins o fèrules de repòs, sempre sota la supervisió o la prescripció d’un fisioterapeuta, per tal de poder adaptar el material a l’articulació afectada.
Majoritàriament, la calor és el que millor funciona en les persones que pateixen artrosi, sobretot la calor humida abans de començar a moure’s per preparar l’articulació. Tot i així, cal considerar que si patim un procés inflamatori és molt recomanable l’ús del fred, en aplicacions de pocs minuts, amb moltes repeticions al dia i durant un màxim de tres dies.
I, per acabar, tinguem en compte que no hem de comparar-nos amb altres persones que pateixin artrosi, perquè no hi ha dues artrosis iguals en el món, atès que les persones no som iguals entre nosaltres. Per tant, allò que li pot anar bé a algú, pot ser que no funcioni en una altra persona.
Així doncs, és bàsica la visita a un fisioterapeuta col·legiat que, després de la valoració oportuna, pugui oferir-nos un ventall de possibilitats de tractament ajustat a les nostres expectatives.
Davant l’artrosi, tenim un camí per recórrer. No ens hem d’aturar!
Gabriel Liesa
Fisioterapeuta de l'àmbit de la gent gran
Es habitual que, a medida que nos hacemos mayores, pensamos cada vez más que vamos a sufrir una serie de patologías y enfermedades que asociamos a la edad. Y, tal vez, la artrosis es la reina del baile, la que todos, en cierto modo, sufrimos.
La Fundación Española de Reumatología cifra en un 10% el total de la población del país que padece artrosis; la padecen más mujeres que hombres; afecta sobre todo rodillas, manos y columna; y la mitad de la población adulta de más de 50 años muestra signos radiológicos compatibles con la artrosis. Y, atención, insiste mucho que la artrosis no es un patología exclusiva de la vejez: puede aparecer a cualquier edad.
Estos datos, seamos sinceros, ponen los pelos de punta: “Tengo 60 años, me molesta la rodilla …, seguro que tengo artrosis”. Pero, calma: el hecho de que en muestres signos radiológicos no significa necesariamente que tengas síntomas de padecer artrosis; y tener síntomas no significa padecer artrosis.
Por lo tanto, ante todo, es necesario que un médico haga una buena valoración para definir muy bien que nos está pasando.
Si a raíz de la valoración médica resulta que padecemos artrosis, también nos lo tenemos que tomar con mucha calma. Hay soluciones para frenar su progresión y, sobre todo, la sintomatología, más allá de los medicamentos.
Pero qué es concretamente la artrosis?
A menudo la artrosis se conoce como la enfermedad que desgasta los huesos. Y, ciertamente, hay, de desgaste, concretamente en el cartílago que recubre la superficie de los extremos de los huesos que forman parte de una articulación.
Sabemos que una articulación, como la rodilla, es la unión de dos huesos que permite que haya un movimiento entre estos huesos. Para que el movimiento sea armónico y flexible y que los huesos no rocen el uno con el otro, está el cartílago, una especie de almohadilla para facilitar el movimiento.
Cuando se sufre artrosis, este cojinete se desgasta, lo que provoca una inestabilidad, una alteración en la articulación que, con el paso del tiempo, creando también una deformidad en los huesos (llamada osteofito), acompañada de aparición de dolor , limitación en el movimiento, debilidad muscular y episodios de inflamación.
Y entonces, ¿qué puedo hacer?
Aparte de obtener una buena valoración médica con su pauta correspondiente, tenemos muchas opciones para combatir la sintomatología de la artrosis, que pasan por el equilibrio necesario entre el reposo y la actividad.
El signo más general de la artrosis es el dolor; y, cuando hay dolor, todos tenemos la tendencia de detenernos, de buscar el reposo, y más si, como ocurre en esta patología, el dolor lo produce el movimiento.
Debemos tener claro que el reposo, aunque ayuda a calmar el dolor en ese momento, no ayuda a que no aparezca en el futuro. Es decir: cuanto menos me mueva más dolor tendré cuando quiera moverme y entrar en un círculo vicioso difícil de romper.
Como hemos explicado, una articulación que sufre es una articulación inestable y que, por tanto, tiene un desequilibrio muscular. No podemos hacer nada con el desgaste de la articulación, pero sí con los músculos que la mueven.
Cuanto más fuertes y preparados estén estos músculos, más estable será la articulación y, por tanto, menos dolor tendremos. Sin embargo, sabemos que si sobrepasamos los límites y sobrecargamos de trabajo la articulación aparecerá el dolor.
Lo que tenemos que hacer es activar la parte de la musculatura de la articulación debilitada con la artrosis, siguiendo una pauta de ejercicios terapéuticos, con una progresión adecuada y siempre adaptada a la persona ya la articulación afectada.
La clave, pues, es encontrar el equilibrio entre el reposo y la actividad, entre hacer y dejar descansar. A menudo, después de estar un tiempo en reposo, con la articulación inmóvil, es muy recomendable hacer pequeños movimientos sin carga, sin peso, sin ponernos de pie, con el fin de hacer un pequeño “calentamiento” que prepare la articulación para al cambio de situación.
Cuando hablamos de actividad nos referimos a un ejercicio que requiera un esfuerzo pero que no haga sufrir excesivamente la articulación. Por ejemplo: caminar es un buen hábito y una buena actividad, y, si padecemos artrosis de rodilla, es mejor evitar terrenos irregulares, abruptos, para no forzar demasiado la articulación.
La combinación con ejercicios dentro del agua puede ser una buena pauta para poder hacer movimientos sin sobrecargar la articulación. Esto es muy recomendable en personas sedentarias, poco activas, con sobrepeso que quieran empezar a hacer ejercicio.
El control del peso es básico para las personas que padecen artrosis, ya que esta patología aparece principalmente en articulaciones que aguantan mucha carga, tales como las rodillas, las caderas o la columna lumbar. Un buen control de peso facilita que nos podamos mover sin hacer sufrir en exceso nuestras articulaciones.
A la hora de descansar, también debemos tener en cuenta la posición de nuestras articulaciones afectadas, por lo que no mantengamos posturas incómodas, en el que la articulación esté forzada, sino que debemos intentar al máximo que esté en lo decimos una posición neutra, es decir, aquella posición en la que la articulación no sufre porque está en equilibrio.
Podemos utilizar varios utensilios para procurar este reposo, como cojines o férulas de reposo, siempre bajo la supervisión o la prescripción de un fisioterapeuta, para poder adaptar el material a la articulación afectada.
Mayoritariamente, el calor es el que mejor funciona en las personas que padecen artrosis, sobre todo el calor húmedo antes de empezar a moverse para preparar la articulación. Sin embargo, hay que considerar que si sufrimos un proceso inflamatorio es muy recomendable el uso del frío, en aplicaciones de pocos minutos, con muchas repeticiones al día y durante un máximo de tres días.
Y, por último, tengamos en cuenta que no debemos compararnos con otras personas que sufran artrosis, porque no hay dos artrosis iguales en el mundo, dado que las personas no somos iguales entre nosotros. Por lo tanto, lo que le puede ir bien a alguien, puede que no funcione en otra persona.
Así pues, es básica la visita a un fisioterapeuta colegiado que, tras la valoración oportuna, pueda ofrecernos un abanico de posibilidades de tratamiento ajustado a nuestras expectativas.
Ante la artrosis, tenemos un camino por recorrer. No hay que parar!
Gabriel Liesa
Fisioterapeuta del ámbito de las personas mayores
