La importància de les relacions socials en la prevenció de la fragilitat
Amb l'edat, l'organisme es deteriora i, el que és més important, té menys capacitat per sobreposar-se a les dificultats o als esdeveniments que li depara la vida, siguin aquests d'origen físic, com passa després d'una intervenció quirúrgica, o psicològic, en el cas, per exemple, de la pèrdua d'un ésser estimat. En aquests casos diem que la persona, tot i que estigui sana, és fràgil, perquè el risc d'emmalaltir o de quedar incapacitada augmenta davant d'una circumstància adversa.
Entre els factors que influeixen positivament en la salut i ens protegeixen enfront de les adversitats a qualsevol edat, i també en la vellesa, hi ha les relacions socials i les xarxes socials. Segons la teoria de l’aferrament o de l’apego (Bowlby, 1969), les xarxes socials, de les quals formen part la família, els amics o la comunitat, no sols ens proporcionen recursos materials o d'informació, sinó que ens proveeixen d'amor, seguretat, cura, simpatia, comprensió, reconeixement o afecte. L'afecte segur promou la percepció de seguretat i d'autoestima, que finalment són la base des de la qual l'individu estableix relacions afectives, segures i duradores en la vida adulta, fonamentals per a la salut. Per aquest motiu és important no sols la quantitat de persones amb les quals mantenim una relació, sinó també la qualitat d'aquestes relacions. És a dir, és important comptar amb alguna persona amb la qual, de manera especial, puguem intercanviar sentiments i confidències, algú en qui poder confiar i que ens aporti suport emocional.
I, finalment, en les relacions socials és tan important rebre com donar. Per això és important sentir-se útil als altres. En aquest sentit, les persones grans han assumit un paper important durant la crisi, prestant ajuda econòmica o suport alimentari als seus fills, o acollint-ne algun a casa, a més d'oferir la tasca quotidiana que representa col·laborar en la cura dels néts. Per tot això és important que la família, i en general tota la societat, reconegui el paper de la gent gran en el manteniment de la cohesió social.
A més del seu paper en el context familiar, els més grans també són un exemple de compromís social amb la comunitat en la mesura que comparteixen el seu oci amb els amics, atenen compromisos socials, o exerceixen rols socials participant activament en activitats de voluntariat o en grups recreatius o lúdics. Així, aprofitant les oportunitats de participació, les xarxes socials es reforcen i prenen significat, proporcionant un sentit de valor, pertinença, identitat i afecció. És per això que la participació social es relaciona amb una millor qualitat de vida.
Actualment es posa èmfasi en donar suport social a la gent gran, perquè amb l'edat s'experimenta un afebliment de les xarxes socials, que s'explica també per la pèrdua de la parella, dels amics i companys. La solitud és, per tant, un dels factors relacionats amb la fragilitat i la dependència. Segons la teoria de la selectivitat socioemocional (Carstensen, 1991), encara que el nombre dels vincles socials registrats disminueixen amb el temps, la quantitat de suport emocional i instrumental augmenta. Les persones grans no perden el suport social a mesura que envelleixen. Així, tot i que la família ha estat sempre el suport informal més important per a la majoria de la gent gran, els investigadors han observat que el suport de persones que no són familiars, i en particular dels amics i veïns, augmenta de manera significativa a mesura que les persones envelleixen. Això s'ha explicat pels canvis en les xarxes socials i, en particular, pels canvis en la disponibilitat de suport familiar. La dispersió geogràfica de les famílies i el retard de la paternitat, que coincideix amb el període en què les persones grans necessiten ajuda, origina una menor disponibilitat de les famílies per tenir cura dels seus grans.
Però com influeixen les relacions socials en la salut? Incideixen sobre diferents aspectes que tenen a veure amb l'adopció de certs comportaments poc saludables, com més consum de tabac i alcohol, empitjorament de la dieta, manca d'exercici físic o poc compliment del tractament, totes elles conductes que, al seu torn, estan relacionades amb l'aparició de malalties. I és que és d'agrair que les persones del nostre entorn ens ajudin a perseverar, reforçant els nostres èxits quan volem seguir una dieta o deixar de fumar. D'altra banda, aquest suport també influeix sobre els estats psicològics o cognitius: l'autoestima, la sensació de benestar, la depressió o la capacitat d'adaptació. En aquest sentit, i si tenim en compte que la fragilitat es defineix com una capacitat reduïda de l'organisme per fer front a l'estrès, el suport social, segons Cohen (1995), actuaria com un amortidor de l'estrès físic i psicològic, ja que ens proporciona recursos psicològics i materials necessaris per lluitar contra l'estrès.
Finalment, i atès que els recursos formals són limitats, cal col·laborar amb els cuidadors informals quan la persona gran es torna fràgil o perd la salut. A través de les xarxes familiars, els adults grans del nostre entorn poden trobar resposta, en situacions de crisi, a una certa dependència material i a una significativa necessitat de cura. Per afrontar els canvis socials, s'han de planificar activitats preventives que incorporin els familiars a les cures, de tal manera que es faciliti el trànsit de la salut a la malaltia i es previnguin situacions de fragilitat i dependència. Caldrà planificar les cures conjuntament, facilitant el descans del cuidador i prevenint la claudicació, aspecte que es troba associat als maltractaments i als efectes negatius de les relacions socials, sobre els quals s'haurà de continuar investigant.
Carmen Nuin Orrio (RN, MSN, PhD)
Departament d'Infermeria i Fisioteràpia
Universitat de Lleida
Con la edad, el organismo se deteriora y, lo que es más importante, tiene menos capacidad para sobreponerse a las dificultades o los eventos que le depara la vida, sean estos de origen físico, como ocurre tras una intervención quirúrgica, o psicológico, en el caso, por ejemplo, de la pérdida de un ser querido. En estos casos decimos que la persona, aunque esté sana, es frágil, porque el riesgo de enfermar o quedar incapacitada aumenta ante una circunstancia adversa.
Entre los factores que influyen positivamente en la salud y nos protegen frente a las adversidades a cualquier edad, y también en la vejez, están las relaciones sociales y las redes sociales. Según la teoría del apego o del apego (Bowlby, 1969), las redes sociales, de las que forman parte la familia, los amigos o la comunidad, no sólo nos proporcionan recursos materiales o de información, sino que nos proveen de amor, seguridad, cuidado, simpatía, comprensión , reconocimiento o afecto. El afecto seguro promueve la percepción de seguridad y de autoestima, que finalmente son la base desde la que el individuo establece relaciones afectivas, seguras y duraderas en la vida adulta, fundamentales para la salud. Por este motivo es importante no sólo la cantidad de personas con las que mantenemos una relación, sino también la calidad de estas relaciones. Es decir, es importante contar con alguna persona con la que, de manera especial, podamos intercambiar sentimientos y confidencias, alguien en quien poder confiar y que nos aporte apoyo emocional.
Y, finalmente, en las relaciones sociales es tan importante recibir como dar. Por eso es importante sentirse útil a los demás. En este sentido, las personas mayores han asumido un papel importante durante la crisis, prestando ayuda económica o apoyo alimentario a sus hijos, o acogiendo alguno en casa, además de ofrecer la tarea cotidiana que representa colaborar en el cuidado los nietos. Por todo ello es importante que la familia, y en general toda la sociedad, reconozca el papel de las personas mayores en el mantenimiento de la cohesión social.
Además de su papel en el contexto familiar, los más grandes también son un ejemplo de compromiso social con la comunidad en la medida en que comparten su ocio con los amigos, atienden compromisos sociales, o ejercen roles sociales participando activamente en actividades de voluntariado o en grupos recreativos o lúdicos. Así, aprovechando las oportunidades de participación, las redes sociales se refuerzan y toman significado, proporcionando un sentido de valor, pertenencia, identidad y afección. Es por ello que la participación social se relaciona con una mejor calidad de vida.
Actualmente se hace hincapié en dar apoyo social a las personas mayores, para que con la edad se experimenta un debilitamiento de las redes sociales, que se explica también por la pérdida de la pareja, los amigos y compañeros. La soledad es, por tanto, uno de los factores relacionados con la fragilidad y la dependencia. Según la teoría de la selectividad socioemocional (Carstensen, 1991), aunque el número de los vínculos sociales registrados disminuyen con el tiempo, la cantidad de apoyo emocional e instrumental aumenta. Las personas mayores no pierden el apoyo social a medida que envejecen. Así, aunque la familia ha sido siempre el apoyo informal más importante para la mayoría de la gente mayor, los investigadores han observado que el apoyo de personas que no son familiares, y en particular de los amigos y vecinos, aumenta de manera significativa a medida que las personas envejecen. Esto se ha explicado por los cambios en las redes sociales y, en particular, por los cambios en la disponibilidad de apoyo familiar. La dispersión geográfica de las familias y el retraso de la paternidad, que coincide con el período en que las personas mayores necesitan ayuda, origina una menor disponibilidad de las familias para cuidar de sus mayores.
Pero cómo influyen las relaciones sociales en la salud? Inciden sobre diferentes aspectos que tienen que ver con la adopción de ciertos comportamientos poco saludables, como más consumo de tabaco y alcohol, empeoramiento de la dieta, falta de ejercicio físico o poco cumplimiento del tratamiento, todas ellas conductas que, a su vez , están relacionadas con la aparición de enfermedades. Y es que es de agradecer que las personas de nuestro entorno nos ayuden a perseverar, reforzando nuestros éxitos cuando queremos seguir una dieta o dejar de fumar. Por otra parte, este apoyo también influye sobre los estados psicológicos o cognitivos: la autoestima, la sensación de bienestar, la depresión o la capacidad de adaptación. En este sentido, y teniendo en cuenta que la fragilidad se define como una capacidad reducida del organismo para hacer frente al estrés, el apoyo social,
Finalmente, y dado que los recursos formales son limitados, hay que colaborar con los cuidadores informales cuando la persona mayor se vuelve frágil o pierde la salud. A través de las redes familiares, los adultos mayores de nuestro entorno pueden encontrar respuesta, en situaciones de crisis, a una cierta dependencia material ya una significativa necesidad de cuidado. Para afrontar los cambios sociales, deben planificar actividades preventivas que incorporen los familiares a los cuidados, de tal manera que se facilite el tránsito de la salud a la enfermedad y se prevengan situaciones de fragilidad y dependencia. Habrá planificar los cuidados conjuntamente, facilitando el descanso del cuidador y previniendo la claudicación, aspecto que se encuentra asociado a los malos tratos y los efectos negativos de las relaciones sociales, sobre los que se deberá continuar investigando.
Carmen Nuin Orrio (RN, MSN, PhD)
Departamento de Enfermería y Fisioterapia
Universidad de Lleida
